Rhagonycha fulva

Rhagonycha fulva (Rhagonycha fulva)

Rhagonycha fulva és una espècie de coleòpter de la família Cantharidae. El coracero o sanjuanín va ser descrit per primera volta per Giovanni Antonio Scopoli en 1763 en el seu llibre Entomologia carniolica en el nom de Cantharis fulva.

Etimologia

• Rhagonycha: procedix del grec Rhages ('raïm') i onyx ('ungla').
• Fulva: paraula llatina que procedix de Fulvia ('dorat, groc').

Descripció

Els adults d'esta espècie medixen entre 8 i 10 milímetros de llongitut. Les seues antenes són negres i filiformes, encara que ocasionalment el primer segment és taronja, i els ulls prominents. El cap i el pronoto són taronja i relluents, en una notable pubescencia visible en el cap. La forma del pronoto és variable, pero s'estén cap al cap. Els élitro cobrixen les ales i la major part de l'abdomen i són de color roig obscur i lluent, finalisen en una zona negra clarament visible en l'extrem apical, esta és una de les seues característiques clau d'identificació. El seu fèmur i tébea són de color taronja, pero els tarsos són negres; el tercer segment del tarso és simple i no bilobulado.

Distribució geogràfica

És natiu d'Europa i ha segut introduït en Amèrica del Nort. Habita en praderies i clars de boscs a on creixen plantes en #inflorescència grans.

Biologia

El coracero es nutrix del polen i néctar per lo que també fa un paper de polinisador, ademés de controlar la població de certes espècies que poden aplegar a convertir-se en plaga, com la palometa de la col (Pieris brassicae), la blanquita de la col (Pieris rapae), pulgones, aixina com d'atres larves de cos bla. Una bona manera de favorir la seua presència en els camps de cultiu i horts és garantisar que tinguen una gran font de polen.

Cicle vital

Els adults estan presents en estiu, principalment sobre grans #inflorescència de apiáceas i asteráceas. Tot el corteig de la còpula ho realisen sobre les flors. A mitan de primavera, quan la floració és abundant, és quan comença el corteig. Ademés, s'alimenten d'insectes menuts i blans, tals com pulgones, encara que també de polen, néctar i peces florals. Durant la còpula, la femella no para d'alimentar-se de polen, ya que este supon una font nutricional fonamental per a esta front a la producció d'ous i la posada. Aixina, des de mediats de primavera a finals la femella presenta un abdomen unflat per la gran cantitat d'ous. La femella posa els ous llaugerament soterrats, i d'estos ixen les larves. Estes són depredadores, cacen organismes de cos bla: caragols, bavoses i larves de lepidòpters i dípters i els seus ous. Aixina passen l'hivern alimentant-se. Les larves tenen una forma allargada, formada pel cap i dotze segments ben diferenciats, a sovint de color obscur. Presenten tres parells de chicotetes pates, pero són de moviments ràpits. Situades en el cap tenen mandíbules per a poder caçar. Habiten els primers centímetros del sol, sent més actives quan cau la nit. Aixina, un any i alguns mesos despuix les larves fan la bua i es convertixen en individus adults, els quals tenen hàbits diürns.