Rhaponticum canariense
Rhaponticum canariense, conegut vulgarmente com a penca d'argent, és una espècie de planta del gènero Rhaponticum de la família Asteraceae, endèmica de la Illa de Tenerife (Illes Canàries, Espanya), a on, ademés, està en perille crític d'extinció. [1]
Descripció
[editar | editar còdic]Es tracta d'una planta herbàcea perenne en porte de mata, pero sense lignificación dels talles, de raïl rizomatosa, uni o multicaule. Dits tallos florals, són generalment simples i monocephalos —pero també i ocasionalment pot estar ramificat en la seua part alta i, en este cas són pluricéfalos—, erectos, rígits, estriados, foliosos, tomentosos a subtomentosos, cilíndrics i de diàmetro mediocentimétrico. Medixen habitualment uns 30-40 cm d'altura, pero eventualment poden ser més alts. Té una roseta basal de fulls, marchitadas tempranamente, lanudo-tomentosas pel fes i el envés, runcinadas-pinnatifidas en el peciol de 5-8 cm de llarc, de secció triangular, alguna cosa lateralment dilatat en la seua base i el llim foliar, d'uns 10 cm o més i estretament decurrente d'abdós costats del peciol, igualment lanudo-tomentoso i craso, de contorn oblongo-ovalat, pinnatifido en lòbuls subopuestos digitiformes oblongos, antrorso-oblicuos, nerviados, de 2-3 cm de llarc per uns 2 cm d'ample i en el lòbul apical més gran i agut; els màrgens, ondulats, són de sancers a irregularment dentado-lobulado. Les demés fulls són molt similars, pero de tamany inferior, cada volta més menudes feya l'àpiç i els fulls terminals i/o infracapitulares, quan n'hi ha, són inconspicuas i/o pràcticament sanceres. La inflorescència és monocefala, rares voltes bicéfala, en un capítul d'involucre globoso verticalment comprimit en la preantesis, subgloboso, i apicalmente molt estretit en la antesis, mentres que en les fructificació i postfructificació és cubetiforme i després francament obert. Dit involucre, glabro, de 3 cm i més d'alt i casi 5 de diàmetro, és compost de bràcteas exteriors i miges, blancuzcas-beige lluents, de contorn setiforme en una base més o menys ampla i alta ovato-oblongo-lanceolata, coriácea, estriada i en màrgens alguna cosa escariosos, mentres l'apèndix és subcircular, centimétrico, escarioso, d'esquena convexo, de màrgens membranosos i lacerados. Les bràctees internes tenen dit apèndix cada volta de menor tamany feya l'interior i les més internes carixen totalment d'ell i són lanceola-lineares, discretament estriadas, de màrgens escariosos i en àpiç més o menys obtús. Rodegen un receptàcul pla, d'1,5-2 cm, coberts de páleas setosas d'uns 1,5 cm de llarc, estretament lineares, sanceres i agudes. Els flósculos són de color rosat o morat i tots hermafroditos. Donen cipselas de contorn cilíndric-oblongo, comprimides, glabras, estriadas, en el fil basal suboblicuo rodejat d'un fort engrosamiento i la placa apical llimitada per un prominent vorell agut i denticulado, i en un nectario central persistent. Estan coronades per un dens vilano caedizo de vàries files de bolets desiguals barbeladas soldadas en un anell basal.[2][3][4][5][6][7][8][9]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]És una espècie estrictament endèmica de l'Illa de Tenerife (Illes Canàries, Espanya), i més precisament de les ales del Teide a on la seua àrea de distribució es llimita a uns 5km², en altituts entre 2000 i 2500m.[10]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]L'espècie es troba en perill crític d'extinció,[1] essencialment per l'acció d'herbívors, entre uns atres d'espècies introduïdes com el conill (Oryctolagus cuniculus) i el muflón (Ovis orientalis musimon), sense contar que fenomens de parasitisme per larves de diversos insectes que impedixen una maduració adequada. En l'any 2011, es contabilisaven a penes uns 150 eixemplars i es varen activar programes de recuperació.[11][12] Goja d'un estatus de protecció i conservació a nivell local, regional, estatal i, inclús, europeu, establit des de 1992 fins a 2011.[13]
Taxonomia
[editar | editar còdic]L'espècie va ser creada primer per Christen Smith ex Leopold von Buch com Centaurea cynaroides i publicada en Abhandlungen der Koniglichen Akademie der Wissenschaften in Berlin, p. 369-370[1], 1819 i posteriorment inclosa en el gènero Rhaponticumm per Augustin Pyrame de Candolle i publicada en Prodromus systematis naturalis regni vegetabilis, p. 664[2], 1838; la seua figuració, com Serratula canariensis i acompanyada d'una detallada descripció, es va publicar en Histoire Naturelle dones Îles Canaries de Philip Barker Webb i Sabin Berthelot, Prenga troisième, Deuxième partie, Phytographia canariensis, Sectio II, p. 370-371[3] & Pl. 119[4], 1846. Ulteriormente, de 1846 fins a 1984, es va traslladar a diferents gèneros (Serratula,[7] Leuzea,[14] Stemmacantha[15]) i, finalment, va tornar al que de Candolle li va assignar.[16][17][18]
- Rhaponticum: del Llatí, construït a partir dels vocablos Rha, del grec Ρά, el Riu Volga, i Pontīcus, -a, -um, el Ponto Euxino era, segons Dioscórides, una planta de raïl negra de la mar Negra i regions limítrofes que, en el Pseudo Dioscórides, els romans varen cridar rhâ Pónticoum, i uns autors prelinneanos varen considerar que certes espècies de Rhaponticum corresponien a dit rhâ Pónticoum romà.[19][20]
- canariense: en alusió a la seua procedència, les Illes Canàries.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Llesta roja de la flora vascular espanyola - Actualisació en les senyes de la Addenda 2010 a l'Atles i Llibre Rojo de la Flora Vascular Amenaçada, Ministeri de Mig ambient i Mig Rural i Marí, nº 1421, p. 35, Madrit, 2010». Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 2 de giner de 2018.
- ↑ Stemmacantha cynaroides en Gil González M.L., Flora vascular de Canàries
- ↑ Stemmacantha cynaroides (Chr. Sm. in Buch) Dittrich - Penca d'argent en Atles i Llibre Rojo de la Flora Vascular Amenaçada d'Espanya, Govern d'Espanya, Ministeri d'Agricultura i Peixca, Alimentació i Mig ambient
- ↑ Bramwell D. & Bramell Z., Flors selvades de l'Illes Canàries, Cabildo Insular de Gran Canària, Jardí Botànic Canari 'Vella i Clavijo', p. 234, 1974
- ↑ Rhaponticum canariense en Pyrame de Candolle A., Prodromus systematis naturalis regni vegetabilis..., Compositae-Cynareae, DCXCIII, Sect. II. Eurhaponticum, nº 7, p. 664, 1838
- ↑ Centaurea cynaroides en Buch L. von, All gemeine Ubersicht der Flora aus donen Canarischen Inselne, Abhandlungen der Königlichen Preußischen Akademie der Wissenschaften zu Berlin, 1816-1817, p. 337-382, Berlin: Realschul-Buchhandlung, 1819
- ↑ 7,0 7,1 [http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/libro.php?Llibre=167&Pagina=374 Serratula canariensis en Webb P.B & Berthelot S., Histoire naturelle dones Îles Canaries, Prenga troisième, Deuxième partie, Phytographia canariensis, Sectio II, p. 370-371 & pl. 119, Béthune éditeur, Paris, 1846]
- ↑ "Penca d'Argent" Stemmacantha cynaroides (Chr. Sm. in Buch) Dittrich en Teide 3718 "El Viverista", Blog 12 de novembre de 2009
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaLINK - ↑ Gran Enciclopèdia Virtual Illes Canàries, Flora i vegetació en Canàries, Vegetació d'alta montanya
- ↑ Marrero Gómez, M.V., Banyares Baudet, A. & Carqué Àlber, I., Stemmacantha cynaroides en The IUCN Ret List of Threatened Species, 2011
- ↑ García Casanova J., Canàries ya té el seu Llibre Rojo d'Espècies Vegetals Amenaçades, Revista de Mig ambient, nº 1, Govern de canàries, Viceconsejería de Mig ambient 1996
- ↑ Senyes sobre protecció i conservació de: Stemmacantha cynaroides (C. Sm. in Buch) en Anthos - Sistema d'informació sobre les plantes d'Espanya, CSIC/RJB, Madrit, 2015 - Requerix busca interna
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaFONT - ↑ Dittrich. M., Neukombinationen in der Gattung Stemmacantha Cass. (Compositeae), Candollea, vol. 39(1), p. 45-49, 1984
- ↑ Hidalgo, O., García-Jacas, N. Garnatje, T. & Sussana, A., Phylogeny of Rhaponticum (Asteraceae, Cardueae–Centaureinae) and Related Genera Inferred from Nuclear and Chloroplast DNA Sequence Data: Taxonomic and Biogeographic Implications, Ann Bot., 97(5), P. 705–714, 2006
- ↑ Rhaponticum en The Families and Genera of Vascular Plants (ed. Kubitzki K.), Vol. VIII - Flowering Plants. Eudicots: Asterales (ed. Kadereit J.W. & and C. Jeffrey C.), Compositeae, III.5. Subtribe Centaureinae, p. 143, Springer-Verlag, Berlin Heidelberg, 2007
- ↑ Greuter W., Aghababian M. & Wagenitz G., Vaillant on Compositae — systematic concepts and nomenclatural impact, Taxon, vol. 54, p. 149–174, 2005
- ↑ López Martínez, J., Devesa J.A. & Crespo M.B., Rhaponticum en Flora Ibèrica, CSIC/RJB, Madrit, 2015
- ↑ Gaffiot F., Dictionnaire Latin-Français, Hachette, Paris, 1934
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Iconografia en Fotos en Flickr (com Stemmacantha cynaroides)
- Iconografia en Google Images
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rhaponticum canariense» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.