Anar al contingut

Rhinella schneideri

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
sapo bou (Rhinella schneideri)


El sapo bou, rococo o cururú (en guaraní "kururu"), (Rhinella schneideri), és una espècie de sapo gran de la família Bufonidae.[1]

Descripció

[editar | editar còdic]

Esta espècie de sapo medix entre 15 cm o 17 cm en els machos i 18 o 25 cm en les femelles (més menys el tamany de la granota bou), en un pes màxim de fins a 2 quilograms en els eixemplars més grans, es caracterisa per ser tímit quan hi ha depredadors o humans deambulant prop d'ells.

Distribució

[editar | editar còdic]

Es distribuïx per Sudamérica: mitat nort d'Argentina, Bolívia, Brasil, Paraguay i Uruguay.

Alimentació

[editar | editar còdic]

Esta espècie a pesar de ser tímida, és un gran depredador sobre el seu tamany capaç d'alimentar-se de casi tots els invertebrats pero s'ha observat en els adults alimentant-se de rosegadors, serps, anfisbenos, aus menudes o pollets, peixos de tamany mig com els leporinus i atres amfibis. S'ha observat canibalisme entre adults, jovenils i taperots en esta espècie encara que els casos són molt rars o casi inexistents perque solament ocorre per escassea d'aliment.

Relació en atres amfibis

[editar | editar còdic]

És freqüentment confòs en Bufo marinus, i és una miqueta més gran. El modo més simple de distinguir les dos espècies, és que R. schneideri té glándulas venenoses arrere de les seues pates, i també darrere del cap, com atres sapos.


Depredadors

[editar | editar còdic]

El sapo rococo és presa de totes les espècies d'escuerzos, aus com els mirasoles, caimans, pirañas, entre uns atres. No obstant és capaç de defendre's de superdepredadores com les anacondas gràcies a les seues glándulas venenoses o utilisant els seus forts pulmons que engrandixen el seu tamany impedint que la mandíbula de la serp puga devorar-ho.

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons