Anar al contingut

Rhinoderma darwinii

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
granota de Darwin (Rhinoderma darwinii)
Per a un atre amfibi cridat en honor de Charles Darwin vore Melanophryniscus montevidensis.


La granota de Darwin[1] (Rhinoderma darwinii) és una espècie d'amfibi anur de la família Rhinodermatidae. És un animal endèmic dels boscs templats de Chile i Argentina, encara que en este últim país la seua presència està restringides a zones limítrofes en Chile, tant en la província de Neuquén com en la de Riu Negre (en els Parcs nacionals Lanín i Nahuel Huapi).[2] En Chile habita fins als 1800 m s. n. m.,[3] distribuint-se des de la ciutat de Concepció fins a Aysén, en les regions del Biobío i de Aisén del General Carlos Ibáñez del Camp respectivament.[4][5] Es troba en zones de vegetació en un estrat tant tancat com a obert d'espècies arbòrees que presenten un dosel superior als 15 metros d'altura, i associada, segons Crump (2002), a Nothofagus sp., làrix (Fitzroya cupressoides) i luma (Amomyrtus luma). L'abundància de l'espècie és major en boscs natius madurs, els quals presenten una alta complexitat estructural.[6]

Morfologia i comportament

[editar | editar còdic]

Els machos medixen entre 22 i 28 mm de llongitut, mentres que el tamany de les femelles oscila entre 25 i 31 mm. El tamany corporal dels adults s'associa positivament en la estacionalidad de temperatura, sent este major en localitats que presenten una marcada estacionalidad.[7] Exhibixen extremitats primes i elongadas, de les quals les posteriors posseïxen una chicoteta membrana entre els dits I, II i III, estant moderadament desenrollada entre els dits III i IV i absent entre l'IV i V dit. Presenta un cap de forma triangular la qual es caracterisa per la presència d'un apèndix nassal cilíndric. El cràneu està pobremente osificado. Presenta una cintura pectoral de tipo pseudofirmisternia. [8]La pell de la regió dorsal és plana (sent lleument granular) i en plecs laterals glandulares. R. darwinii presenta una coloració variable, la qual va des de vert a distintes tonalitats de café, sent la de la regió ventral una pigmentació negra en taques blanques, la qual s'estén fins a les membranes interdigitales.[4][5] R. darwinii podria amprar dita coloració de la zona ventral com a mig de dissuasió davant l'amenaça de potencials depredadorés (coloració aposemática). Posseïx una vora característica d'un to molt alt similar a l'emés per certes aus.

Reproducció

[editar | editar còdic]

R. darwinii representa un sobreixent cas de neomelia dins dels amfibis. Despuix d'un amplexo (o abraç nupcial) tènue i breu, la femella deposita en la terra una cantitat que varia entre 3 i 30 ous d'uns 4 mm de diàmetro.[9] Els machos esperen aproximadament 14 dies (moment en el qual els embrions donen les primeres senyals de moviment), aparentment sense prestar cap tipo de conte parental als ous,[10] temps despuix del qual introduïxen els embrions en la seua boca, els quals s'esgolen pels clavills vocals i alcancen el sac vocal. Rhinoderma darwinii posseïx un desenroll larvario complet a l'interior del sac vocal del macho, per un periodo que generalment dura entre 6 a 8 semanes i que ocorre entre primavera i autumne. Després de la metamorfosis, les chicotetes críes abandonen la boca del seu progenitor per una obertura ubicada per baix de la llengua.[11][12][13][14] La reproducció és irregular, podent donar-se durant tot l'any, pero sent l'incubació de les larves més freqüent entre els mesos de decembre i març.

Conservació

[editar | editar còdic]

R. darwinii és una espècie amenaçada d'extinció (catalogada com En Perill per la Llista Roja d'Espècies Amenaçades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea) principalment per la pèrdua de la seua hàbitat a causa de la tongada per plantacions forestals i activitats tant agrícoles com a ganaderes.[15][16] Les espècie podria vore's afectada negativament per la degradació del bosc natiu producte de la tala, pastoreig i incendis.[6] Ademés, els individus d'esta espècie són altament susceptibles de desenrollar la malaltia coneguda com quitridiomicosis, presentant altes taxes de mortalitat que podrien dur a #declinació i #extirpació poblacionals.[17][18] Un estudi científic de 2023 va predir que, de continuar l'actual tendència climàtica, esta espècie voria reduït el seu ranc de distribució, amenaçant sériament la seua supervivència.[19]

Actualment existix una organisació no governamental en base en Chile que du el nom d'esta espècie, la qual treballa en la conservació de la mateixa i d'atres amfibis de Chile (ONG Ranita de Darwin).[20] Ademés, en l'any 2018 es va llançar la "Estratègia Binacional de Conservació de la Ranitas de Darwin".[21]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Un futur per a la Ranita de Darwin: detalls sobre les estratègies de conservació de l'empresa ARAUCO» (en és). Confidencial Digital. Consultat el 2024-08-09.
  2. Crump, M. L. (2002) Natural history of Darwin's frog Rhinoderma darwinii. Herpetological Natural History 9, 21-31.
  3. Díaz-Páez, H. & Ortiz, J. C. (2003) Evaluació de l'estat de conservació dels amfibis en Chile. Revista Chilena d'Història Natural 76: 509-525.
  4. 4,0 4,1 Cei, J. M. (1962) Batracios de Chile. Edicions de l'Universitat de Chile. Santiago, Chile. cviii + 180 pp.
  5. 5,0 5,1 Formes, R. et al (1975) L'identitat del batracio chilé Heminectes rufus Philippi, 1902. Physis 34: 147-157.
  6. 6,0 6,1 Forest Ecology and Management.432
    942–948.ISSN 0378-1127.doi:10.1016/j.foreco.2018.10.022.Consultat el 29 de giner de 2019.
  7. Frontiers in Zoology.12(1)
    37.ISSN 1742-9994.doi:10.1186/s12983-015-0132-i.Consultat el 29 de giner de 2019.
  8. JAMIESON, BARRIE G.M.. Reproductive Biology and Phylogeny of Anura.
  9. «Darwin’s frog (Rhinoderma darwinii)». Arkive. Archivat des d'el original, el 5 de setembre de 2015. Consultat el 29 d'agost de 2015.
  10. Journal of Zoology.294(4)
    215–223.ISSN 1469-7998.doi:10.1111/jzo.12165.Consultat el 29 de giner de 2019.
  11. Crump, M. L. (2003) Vocal-sac brooding frogs (Rhinodermatidae). Grzimek's Animal Life Encyclopedia, Volume 6, Amphibians. 2nd edition. M. Hutchins, W. I. Duellman, and N. Schlager, eds., Gale Group, Farmington Hills, Michigan.
  12. Burger C. (1905) La neomelia de la Rhinoderma darwini D & B. Imprenta Cervantes, Santiago de Chile. 23 pp.
  13. Busse K. (1970) Care of the young by male Rhinoderma darwini. Copeia 2: 395.
  14. De l'Espasa J. (1872) Sobre la reproducció de Rhinoderma darwinii. Annales de la Societat d'Història Natural de Madrit. 139 pp.
  15. PLOS ONE.8(6)
    i66957.ISSN 1932-6203.doi:10.1371/journal.posa.0066957.Consultat el 29 de giner de 2019.
  16. «The IUCN Ret List of Threatened Species». IUCN Ret List of Threatened Species. Consultat el 29 de giner de 2019.
  17. Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences.284(1863)
    20171176.ISSN 0962-8452.doi:10.1098/rspb.2017.1176.Consultat el 29 de giner de 2019.
  18. PLOS ONE.8(11)
    i79862.ISSN 1932-6203.doi:10.1371/journal.posa.0079862.Consultat el 29 de giner de 2019.
  19. «Dotze amfibis chilens podrien extinguir-se producte del canvi climàtic» (en és). El Mostrador. Consultat el 2024-12-19.
  20. «ONG Ranita de Darwin | Conservació d'amfibis de Chile» (en és). ONG Ranita de Darwin | Conservació d'amfibis de Chile. Consultat el 29 de giner de 2019.
  21. «Ranita de Darwin|Estratègia de Conservació|Chile» (en és). Ranita de Darwin|Estratègia de Conservació|Chile. Consultat el 29 de giner de 2019.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Crump, M.L. & Veloso, A. (2005) L'aporte d'observacions de terreny i de l'anàlisis genètic per a la conservació de Rhinoderma darwinii en Chile. Pp. 452-455. En: Smith-Ramirez C, JJ Armesto & C Valdovinos (eds.), Història, Biodiversitat i Ecologia dels Boscs Costers de Chile. Editorial Universitària, Santiago, Chile. 708 pp.
  • Formes, R. (1969) Histologia de la pell de Rhinoderma darwini D i B en relació en el seu color i variabilitat. Bolletí del Museu Nacional d'Història Natural (Chile) 29: 153-163.
  • Manzano, A. S. & Lavilla, I. O. (1995) Myological peculiarities in Rhinoderma darwinii (Anura: Rhinodermatidae). Journal of morphology 224(2):125-9.
  • Veloso A, A. Diaz & R. Galleguillos (1973) El cariotip de Rhinoderma darwini. Anals del Museu d'Història Natural de Valparaíso (Chile) 6: 57-61.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons