Rhodiola rosea

Rhodiola rosea (Rhodiola rosea)

Rhodiola rosea, cridada comunament rodiola, és una planta de la família Crassulaceae que creix en les regions fredes de l'hemisferi nort. Estes comprenen el llitoral del Àrtic i dels països adjacents, aixina com el pis alpí de les montanyes més elevades, com el Himalaya, les Montanyes Rocoses, els Alps, Pirineus i Cárpatos.

Característiques

És una planta herbàcea, vivaz —hemicriptòfit— és dir, pert la part aérea en la temporada desfavorable. Alcança fins a 30 cm d'altura, generalment al voltant de 20-30 cm. La raïl té forma d'os i es torna més grossa en la zona superior, a on desenrolla uns curts rizomes, des d'a on creixen els tallos, agrupats, cilíndrics, grossos i erectos, no ramificats i rodejats pels fulls, que es disponen en espiral apretada a la seua entorn. Estes són suculentes, de 0,7 a 3,5 cm de llarc per 0,5 a 1,8 cm d'ample, majors les que creixen en la zona alta del talle. La seua forma és variable, depenent de l'ubicació geogràfica, sent els fulls de les poblacions meridionals les més llargues i estretes, lineares-oblongas, i més curtes i amples les de les plantes que creixen en el nort, a on són orbiculadas alguna cosa apicadas. Són glabras —sense vellosidad— i cerosas, en el marge sancer o irregularment dentado, en un color glauco —vert-azulado—. És una planta dioica, en peus mascle i femella separats, molt rara volta es troben peus en flors hermafroditas. Els peus masculins són més vigorosos. Les flors apareixen de juny a agost en #inflorescència cimosas compactes, terminals, per lo general tetrámeras, rares voltes pentámeras. Les flors masculines són de color groc o anaranjado, les femenines de color púrpura o granate, casi negre. El frut està format per quatre folículs rojos, de 6 a 12 mm de llongitut. Les llavors són menudes, d'1 a 1'5 mm, de color marró, allargades, en un extrem alado. Una volta han madurat els fruts, els fulls i tallos es tornen de color rosáceo i es marchitan, quedant els ulls en els rizomes que seran les que renoven la planta en la següent primavera.

Si la planta és danyada emet una olor semblada al de la rosa.

Distribució i hàbitat

Creix en les repisas i clavills rocosos en montanyes, en vores turbosas de rieres i en la tundra. La planta es distribuïx pel nort Europa i Àsia, per l'est de Norteamérica i pel pis alpí de les seues montanyes. Es pot trobar en Groenlàndia, Islàndia, Escandinavia, en el nort de les illes britàniques, Pirineus, Apenins, Alps i Cárpatos, en les Montanyes Rocoses i en el Himalaya.

Usos de Rhodiola rosea

Us tradicional

R. rosea ha segut utilisada pels pobladors de les zones a on creix per a millorar el rendiment físic, disminuir la fatiga, ajudar a soportar millor les dures condicions climàtiques, el mal d'altura. Com a tractament s'ha usat per a combatre la depressió, l'anèmia, l'impotència i l'infertilitat.

En Noruega s'ha utilisat per a previndre la pèrdua de cabell, curar cremades, el escorbuto, la neumonia i com diurético (Dragland 2001). El mateix Linneo va escriure en la seua obra Flora Svecica que era útil contra el mal de cap. (Brown et al 2002). Va ser inclosa en la primera edició de la Swedish Pharmacopeia en 1755, pero existixen evidències de que els vikingos ya l'usaven anteriorment per a millorar la seua resistència. També s'usava per a teñir la llana, i el govern noruec va recomanar en 1762 plantar-la en la turba de les techumbres com a protecció contra incendis (Sandberg & Göthberg 1998, Hanelt 2001, Alm 2004). Els inuit de Groenlàndia i els esquimal de Norteamérica usen els fulls i els rizomes com a aliment. També servix com forraje, i els seus brots primerencs com a substitut del fenaç.

Us actual i evidència de la seua eficàcia

R rosea és una planta considerada com adaptógena. Es venen els seus preparats com tractament alternatiu per a una varietat de trastorns i malalties: per a millorar l'estat d'ànim i tractar la depressió, com antifatiga, antiestrés, antihipóxico, anticancerígeno, antioxidant, estimulant immune i estimulant sexual.

En l'antiga Unió Soviètica es va escomençar a estudiar des de l'any 1965, allí se suministrava als atletes i als cosmonautas (Hedman 2000). En l'any 1977 el professor Israel Brekhman junt al mege cubà Raimundo Torres Díaz incorpora la Rhodiola Rosea i la Schizandra al Inmunoterápico-Adaptógeno-Cubà cridat "RT-5" en molt bons resultats en el camp oncològic i atres malalties inmunodeficientes. No obstant, un metaestudio de Blomkvist et al (2009 a & 2009 b) va evidenciar que molt pocs dels treballs analisats havien usat métodos estadístics adequats i en la majoria no s'havia aplicat completament el método descrit, i els autors varen concloure que el seu potencial efecte adaptogénico no està encara suficientment documentat. Els autors varen aplegar a requerir informació adicional als equips que havien publicat estudis, (Blomkvist et al, 2009 b) sense obtindre un aclariment satisfactori (Larhammar, com pers, 21 1 2010).

Els efectes de Rhodiola rosea són encara poc coneguts, pero s'atribuïxen a l'activitat dels seus components sobre els neurotransmisores serotonina i dopamina, sobre hormones com les beta-endorfinas, i sobre les seues receptors de membrana celular.

Fitoquímica

Els composts químics en R.rosea es dividixen en sis grups (Brown et al 2002):

• Fenilpropanoides: rosavina, colofonia, rosarina
• Derivats de feniletanol: salidrósido (rodiolósido), tirosol
• Flavonoides: rodiolina, rodionina, rodiosina, acetilrodalina, tricina
• Monoterpernos: rosiridol, rosaridina
• Triterpenos: daucosterol, beta-sitosterol
• #Àcit fenòlics: clorogénico i hidroxicinámico, àcits gálicos.

Per a fins medicinals, els composts interessants són els de els grups de derivats de feniletanol i els fenilpropanoides que es troben en el rizoma i la raïl.

Taxonomia

Rhodiola rosea va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 1035. 1753.

Varietats

Rhodiola rosea subsp. arctica (Boriss.) Á.Löve & D.Löve

Rhodiola rosea subsp. sachalinensis (Boriss.) S.B.Gontch.

Rhodiola rosea subsp. tachiroi (Franch. & Sav.) Jacobsen

Rhodiola rosea var. alpina Revuschkin

Rhodiola rosea var. arctica (Boriss.) Jacobsen

Rhodiola rosea var. scopolii (A.Kern. ex Simonk.) Soó

Rhodiola rosea var. subalpina Revuschkin

Sinonímia

Sedum rosea (L.) Scop.

Rhodiola arctica Boriss.

Rhodiola elongata Fisch. & C.A.Mey.

Rhodiola hideoi Nakai

Rhodiola iremelica Boriss.

Rhodiola maxima Nakai

Rhodiola minor Mill.

Rhodiola odora Salisb.

Rhodiola odorata Lam. nom. illeg.

Rhodiola roanensis Britton

Rhodiola sachaliensis Boriss.

Rhodiola scopolii Simonk.

Rhodiola sibirica Sweet

Rhodiola tachiroei (Franch. & Sav.) Nakai

Sedum altaicum G.Dò

Sedum dioicum Stokes nom. illeg.

Sedum elongatum (Fisch. & C.A.Mey.) Ledeb. nom. illeg.

Sedum rhodiola DC.

Sedum rhodiola Desf. nom. illeg.

Sedum rhodiola var. tachiroei Franch. & Sav.

Sedum roseum (L.) Scop.

Sedum rosea subsp. arcticum (Boriss.) Engelskjøn & H.J.Schweitzer

Sedum roseum var. roanense (Britt.) Berger

Sedum scopolii Simonk.

Tetradium odoratum Dulac nom. illeg.

Enllaços externs

• ^{[enllaç trencat]}