Rhynchopsitta pachyrhyncha
La cotorra serrana occidental (Rhynchopsitta pachyrhyncha) és una espècie d'au del Orde (biologia) Psittaciformes i de la família dels loros (Psittacidae).
Es tracta d'un loro en característiques apócrifas al restant d'atres psitácidos, puix s'alimenta de llavors de cons de pináceas i viu en bosc de pi, encino en altures de 2000 a 2500 m s. n. m. És de pico negre, color vert i muscles color rojos, té una llínea superciliar roja incompleta que comprén des de la base del pico a darrere dels ulls i un rogle de pell color groc al voltant dels ulls. Quan vola, una llínea groga per baix de les ales és notable. Es troba en perill d'extinció (en llibertat queden entre 1000 i 4000 eixemplars), puix solament habita en certes zones de la Serra Mare Occidental, en Mèxic. En els estats de Nayarit, Sinaloa, Sonora,Durango i Chihuahua. En els anys 1980 es va intentar introduir, sense èxit, en Arizona, Estats Units. Tenen característiques similars a les guacamayas. Es tracta d'una endèmica
Algunes de les característiques més rellevants de la seua història de vida és que l'espècie és monógama, anida en cavitats fetes en Populos tremuloides, Pseudotsuga menziensii, Pinus ayacahuite, Pinus duranguensis i Abies concolor en una sola nidada anual de dos, màxim tres ous. Els nius s'ubiquen per damunt de les #elevació de 2000 a 3500 m. (Lanning i Shiflett 1983, Snyder et al. 1994, Cruz-Net 1998). Per lo general fan colónies d'anidación, a on el macho o machos vocalisen i busquen aliment mentres les femelles permaneixen en els seus respectius nius. Els pollets inicien els seus primers vols als 31 dies de naixcuts.
La cotorra ocorre en localitats variades de preferència cims de montanyes en boscs de pi o pi-encino mixt en àlbers i avets, incloent rodales purs de oyamel Abies pseudotsuga que es poden localisar baix grans cañadas i peñascos.
Durant la temporada reproductiva, l'espècie utilisa els boscs dins de l'àrea d'anidación, especialment si existix una adequada disponibilitat de llavors de pi. De lo contrari, l'espècie es mou a distàncies considerables formant parvadas que alcancen a moure's en radis de 20 a 25 quilómetros. En la part central de Chihuahua se'ls ha vist alimentant-se en franges de pi piñonero a baixa elevació. En época hivernal l'espècie presenta conducta nómada en busca de boscs en disponibilitat de llavors.