Anar al contingut

Rhynchosauria

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Paradapedon 1DB.jpg
Rhynchosauria

Els rincosaurios (Rhynchosauria ) són un orde de saurópsidos diápsidos arcosauromofos, que varen viure en el periodo Triásico, fa aproximadament 245 a 203 millons d'anys, des del Anisiense al Noriense. Eren herbívors, i varen ser molt abundants; en alguns llocs paleontólogicos ronden entre el 40 a 60 % dels espècimen trobats. Es caracterisaven pels seus cossos cilíndrics i rechonchos i per un poderós pico en la boca.

Característiques

[editar | editar còdic]

Les primitives formes primerenques, com Mesosuchus i Howesia, eren, en general, menudes i s'assemblaven a fardachos en la forma del cos, i tenien cràneus alguna cosa similars al diápsido primerenc Younginia, a excepció del pico i d'algunes atres característiques. En gèneros posteriors i més alvançats el tamany ya és mijà i el cràneu és curt, ampli, i triangular, convertint-se en molt més ample que llarc en les formes més alvançades com Hyperodapedon, en una regió de la galta profunda, i el premaxilar cap a fòra i cap a avall per a formar el pico superior. El cràneu ampli hauria acomodat els poderosos músculs de l'aparat bucal.

La mandíbula inferior era també profunda, i quan la boca estava tancada s'unia fermament al maxilar superior, com la làmina d'una Navaixa d'afaitar. Esta acció d'tijeras els hauria permés tallar el material vegetal resistent. Els dents eren inusuals, el maxilar i paladar estaven modificats en plaques àmplies de dents. Els peus estaven equipats de garres grans, provablement per a desenterrar raïls i tubèrculs.

Com a molts animals d'este temps tenien una distribució mundial, habitant en tota Pangea. Estos animals tan abundants varen desaparéixer sobtadament al final del Carniense a la mitat del Triásico Superior, potser com a resultat de l'extinció de la flora de Dicrodium de la qual varen poder haver-se alimentat.

Classificació

[editar | editar còdic]
Archiu:Mesosuchus caps block 0 .jpg
Mesosuchus

Filogenia

[editar | editar còdic]

Cladograma basat en l'estudi de Montefeltro i colaboradors de 2010:[1]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. (2010).Earth and Environmental Science Transactions of the Royal Society of Edinburgh.101
    27–52.doi:10.1017/S1755691010009060.