Ria-Sirach

Erro al crear miniatura:

Ria-Sirach

Ria-Sirach (en català, Rià i Cirac) és una comuna francesa situada en el departament de Pirineus Orientals, en la regió d'Occitània.

És travessada pel riu Têt i el riu Callen.

A ponent hi ha una mole granítica, en les cases escalonades, coronada pels restants de l'antic castell de Rià (castrum de Arriano, 1195), del que solament queden alguns fonaments. Segons pareix l'abad del Monasteri de Sant Miguel de Cuixá Bernat de Cardona Ricabertí i de Queralt va intentar restaurar-ho, pero després les instalacions varen ser arrasades per Vauban en la segona mitat de el XVII.^{cita requerida}

Les cases del núcleu antic, cridat la Lliça, apleguen fins al Têt. En la part baixa es troba l'iglésia parroquial de Sant Vicente, coneguda des de 1134, en un alt i ampli campanar romànic, de torre quadrada, de dos pisos, en arcades de tipo lombardo. L'iglésia va ser molt transformada en el XVII i té algun retaule barroc dels sigles XVII i XVIII.^{cita requerida}

A l'atre costat del Têt (a la dreta) es troba el barri del Pont de Rià, a on durant molts anys varen funcionar els alts forns que processaven el ferro obtingut del Canigó i que varen propiciar la construcció de l'estació dels ferrocarrils francesos (SNCF), llaugerament apartada del poble. Hui, els alts forns estan tancats i allí es produïx electricitat. L'agricultura es llimita a alguns arbres frutales (bresquilles) i la majoria de la població deu anar a treballar a una atra localitat (Perpinyà o Puigcerdà).^{cita requerida}

Als seus habitants se'ls coneix pel gentilici de ria-sirachoises.