Ric Taula

Ric Taula

El riu Taula és un curs d'aigua de l'interior de la península ibèrica, afluent del ric Pedra. Pertanyent a la conca hidrogràfica de l'Ebre, discorre per les províncies espanyoles de Guadalajara i Saragossa.

Característiques

És un riu de no molt cabal. Els seus únics afluents són chicotetes rieres que únicament tenen aigua en primavera. En els anys de sequia els seus afluents se sequen completament en alguns trams, principalment la zona del Tormo entre Anchuela i Mochales i un tram entre Calmarza i Jaraba. En este últim poble, el riu rep gran cantitat d'aigua procedent de les seues fonts termals.

Hoces del riu

Hi ha peixca de trucha i atres espècies. Antigament el riu posseïa gran cantitat d'eixemplars del carranc de riu ibèric, actualment pràcticament extinguit despuix de l'introducció del carranc roig americà. Hi ha alguns indicis que apunten a que en algunes zones podria viure la llúdria.

Pertany a l'alvertent del Ebre i té la particularitat de ser, junt en el ric Pedra, els únics afluents d'este riu que naixen en la província de Guadalajara, en Selas. Desemboca en l'embassament de la Tranquera, en el terme municipal saragossà de Nuévalos.

El Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar de Pascual Madoz fa al ric Pedra afluent del Taula. El riu apareix descrit en l'undècim volum de dita obra de la següent manera:

MESA: r., té el seu naiximent en la prov. de Guadalajara, á la falda de la serra de Aragoncillo en el térm. jurisd. de Selas, part. jud. de Molina d'Aragó; en el que marchant de S. á N., recorre els térm. de Anquela del Ducado, Turmiel i Anchuela del Camp, des de l'últim punt del qual passa á regar una deliciosa vega fèrtil en frutes, hortalices i vi, sobre la que estan els pobles de Mochales, Algar i Villel; per la jurisd. d'este últim, despuix d'haver prestat dit benefici, el de la peixca de esquisitas encara que no molt abundants truchas, i haver impulsat 7 molins harineros, en el seu curs de 6 leg. pel part.; ho abandona i penetra en el de Ateca (prov. de Saragossa), banya els térm. de Calmarza a on mou un molí de paper; Jaraba, Ibdes en el que fa anar un atre molí harinero, Carenas en que el seu térm. té un atre artefacte de la mateixa classe, i rep, junt á la Granja de Somed, les aigües del r. Pedra, continuant á Castejon de les Armes el poble de les quals travessa, i despues de fertilizar la seua deliciosa vega i donar moviment á un molí harinero i un atre de paper, seguix al térm. de Ateca pel que desagua en el Jalon.

(Madoz, 1848, pp. 393-394)