Riu Alcantara
_05.jpg){kind=link}
El Alcántara (en italià, Alcantara; en siciliano, Alcàntara o Càntara) és un important riu italià de la part oriental de Sicília que recorre 52 km abans de desembocar en el mar Jónico, en la veta Schiso en Giardini-Naxos, sent el seu orige el costat sur dels monts Nebrodi. El seu conca hidrogràfica s'estén 603 km² per les províncies de Mesina i de Catania.[1]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom Alcántara deriva del àrap القنطرة alqánṭllaura ‘arc, pont’, referint-se a un antic pont de l'época romana trobat pels àraps. Tucídides ho va cridar Ἀκεσίνης Akesínēs, mentres que els seus noms llatins eren Assinus, Assinos, Asines, Asinius, Onobala, Onobalas, i Acesines. Pedrera era un atre hidrónimo, adoptat pels normandos.
Descripció
[editar | editar còdic]
Alcántara és originari dels monts Nebrodi, a uns 1 400 m de la serra Baratta, en el territori de la ciutat metropolitana de Mesina. Dirigint-se impetuosamente cap al sur, entra en la ciutat metropolitana de Catania, aplegant pronte a la partix nort de la ciutat de Randazzo: ací canvia bruscament de direcció gràcies a la “espenta” del seu principal afluent de la dreta: el riu Flascio.
En un cabal considerablement aumentat per l'afluent, l'Alcántara es dirigix cap a l'est, pràcticament formant un àngul recte —cal tindre en conte que en els mapes el riu principal sembla ser el Flascio i no l'Alcántara, l'àngul de confluència és molt clar—.
A partir d'ací, el riu comença a fluir entre el massiç volcànic del mont Etna al sur i les estribaciones meridionals de les montanyes Nebrodi i Peloritanos al nort, actuant fins a la desembocadura com a frontera entre les ciutats metropolitanes de Mesina i Catania. A partir del municipi de Mulle Alcantara, el riu comença a fluir en la seua major part bancarizado, tocant els centres de Francavilla vaig donar Sicília i Castiglione vaig donar Sicília.
Prop de Motta Camastra, en la zona de Fondaco Motta, despuix de rebre per l'esquerra el torrent Zavianni, el riu entra en un tram de barranc format per llaves basálticas, de trescents mil anys d'antiguetat, procedents de fissures anteriors al Etna, les anomenades Goles d'Alcántara, destí molt famós i freqüentat cada any per mils de turistes. De Gaggi a Calatabiano el riu eixampla el seu caixer i es torna a estretir prop de la desembocadura, en la zona de Giardini-Naxos, per a on passen els vans del famós pont romà del que deriva el nom d'esta via fluvial. La desembocadura es troba en el mar Jónico i precisament en la zona de Sant Marque.
Entre els municipis travessats es troben: Floresta, Santa Domenica Vittoria, Randazzo, Mulle Alcantara, Castiglione vaig donar Sicília, Francavilla vaig donar Sicília, Motta Camastra, Graniti, Gaggi, Calatabiano, Taormina i Giardini-Naxos.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Río Alcantara» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.