Riu Belcaire

Archiu:El riu Belcaire per les coves de sant Josep de la Vall d'Uixó.JPG

Riu Belcaire

El riu Belcaire és un chicotet riu de la província de Castelló, en la Comunitat Valenciana (Espanya) en un curs intermitent.

Curs

El seu curs escomença en la Serra de Espadán, en el terme municipal d'Alfondeguilla, despuix creua Vall de Uxó a on rep les aigües de la font relativament abundant de Sant Josep. Finalment aplega a la planura de la Plana pel municipi de Moncófar i desemboca en el Mar Mediterrànea, despuix d'un recorregut de 18,2 km.^[1] Des de 2006, ha segut objecte de treballs de regulació per a utilisar els seus excedents per a la recarrega d'acuífero.^[2]

Apareix descrit com «Belcayde» en el quart volum del Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar de Pascual Madoz, de la següent manera:^[3]

BELCAYDE: r. en la prov. de Castellon de la Plana, part. jud. de Nules. Té el seu orige en una menuda riera que naix en la serra de Espadan a el N. de Alfondeguilla, i d'un atre que corre en el térm. de dich opueblo, partida del Forcall, formant un barranc de poca profunditat que rep els alvertents del mont cridat Marianét. Abdós rieres s'unixen á un quarto d'hora S. de Alfondeguilla, regant una curta porcion de terreny, i despues de passar por entre els monts Sumet i Pipa, seguint el seu curs en direccion de el SE. s'introduïxen en la vall de Uxó que travessa enterament de O. á E., eixint de la Plana entre Nules i Chilches. Creua despuix la carretera de Valéncia fins a a on es vé subjecte i estretit entre les goles dels monts, pero lliure despues d'elles es derrama sense obstàcul algun hácia Moncofa, escavando barrancs que cobrix i renova en tres diferents avingudes, destruint d'esta manera les possessions d'esta pobl., fins que, aplegant á els llocs aguanosos de Almenara, es estiende i els anega per molt temps, introduint-se en la mar por entre el térm. de dit Moncofa i el de Mascarell. Este r. és un verdader enemic dels hab. de Moncofa, puix no solament destruïx les seues collites en les seues repetides desbordaciones, duent-se la terra vejetal i deixant arenes en el seu lloc, sino que, quan està tranquil i sense moviment, exhala vapors mefíticos que els vents de SE. duen á la pobl. causant en ells malalties que l'afligixen.

(Madoz, 1846, p. 122)

Referències

↑ estudis fondeguillers (ed.): «El riu Belcaire». Consultat el 1 de juliol de 2013.
↑ BOE (ed.): «REIAL DECRET LLEI 15/2005, de 16 de desembre, de mesures urgents per a la regulació dels transaccions de drets a l’aprofitament d’aigua» (en català). Consultat el 1 de juliol de 2013.
↑ Madoz, 1846, p. 122.

Este artícul conté una traducció derivada de «Río Belcaire» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] studis fondeguillers (ed.): «El riu Belcaire». Consultat el 1 de juliol de 2013.

[2] BOE (ed.): «REIAL DECRET LLEI 15/2005, de 16 de desembre, de mesures urgents per a la regulació dels transaccions de drets a l’aprofitament d’aigua» (en català). Consultat el 1 de juliol de 2013.

[FOOTNOTEMadoz1846{{{c}}}122-3] Madoz, 1846, p. 122.

[1]

[2]

[3]