Riu Cervol

Archiu:Riu-cervol7.JPG

Riu Cervol

El riu Cervol, també cridat riu Servol o Serbol i riu Sec i riu dels Corses en valencià, és un riu estacional de l'est de la península ibèrica que discorre per la província de Castelló (Espanya). Naix en el terme de Morella i desemboca en Vinaròs, en el mar Mediterrànea.

Curse

El riu Cervol naix en la partida de Cap de Riu de Morella, arreplegant les aigües meridionals dels monts de Benifassà, Llosa Clapisa i en la serra de Turmell recorre el terme Vallibona de noroest a est.

La vall del riu Cervol o dels Corses s'obri entre la Tinença de Benifassà al nort i la serra del Turmell al sur. En el seu centre s'ubica la recoleta localitat de Vallibona; en els alvertents s'alternen els masos en boscs de pi albar, de roures de full menut, de carrascas, etc. Des de Vallibona pot accedir-se al cim del Turmell (1.281 m) i a l'ermita de Sant Dumenge.

Apareix descrit en el sext volum del Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar de Pascual Madoz en les següents paraules:

CERVOL: r. de la prov. de Castellon de la Plana, part. jud. de Morella. Té el seu orige en el térm. d'esta v. hácia el NE. 1/2 hora abans d'aplegar al Peyron de Sant Marcos, des del punt del qual corre en direccion de NO. SE. formant curves pels voltants de Vallibona, la v dels quals. deixa á la izq., i estretit sempre entre monts continua precipitat per 4 hores fins que rep el barranc de Bel en la planura que hi ha entre Rosell i Eanet lo Roig: pansa despues per el N. de Trahiguera i Sant Jorge, desembocant en el mediterràneu pels voltants de Vinaròs. En el estio sol estar sec este r. fins a 2 hores abans d'aplegar á Vallibona, en a on escomença á oirse la remor de les aigües que es consumixen en regar vàries hortes: en temps de pluja, és furiós en les seues avingudes que duren lo mes 3 o 4 dias, perdent-se despues en els molts tolls que té en el seu álveo. El principal de tots és el lamado Tollnegre, en el térm. de Trabiguera, famós per la seua gran profunditat i pels molts barps i truchas que en ell es troben. En el llarc curs d'este r. que sera d'unes 11 leg., es veuen alguns molins harineros, un baten i 3 ponts, dels quals servixen de pas á 2 molins, i l'atre es troba á l'eixida de Vinaròs, de pedra silleria d'un sol arc, pel qual creua la carretera de Valéncia á Barcelona.

(Madoz, 1847, pp. 362-363)