Anar al contingut

Riu Eria

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Riu Eria

El Eria (lleonés: Eiria)cita requerida és un riu del noroest d'Espanya, afluent per la marge dreta del riu Órbigo. Discorre per les províncies de León i Zamora, en nàixer en els monts del Teleno de la comarca lleonesa de La Cabrera i desembocar en el riu Órbigo al seu pas per la localitat zamorana de Manganeses de la Polvorosa. Té una llongitut de 101,54  km i dona forma a una conca que conta en una superfície de 657 km².

Té dos trams compresos dins de la Ret Natura 2000. El primer d'ells escomença en el naiximent del riu i terminaria en la localitat de Quintanilla de Yuso, formant part del lloc d'importància comunitària “Riberes del riu Órbigo i afluents” (LIC-ES4130065). Un atre tram més curt pertanydria al lloc d'importància comunitària “Montes Aquilanos” (LIC-ES41300117) i inclouria el tram comprés entre la confluència del Eria en el seu afluent el riu Chicotet i la localitat de pous de Cabrera .[1]

Etimologia

[editar | editar còdic]

Segons els veïns de Corporals el nom es deu a que el riu naix en el prat conegut com a Font dels Eiros. Es diu que eixe praderío es correspondria en les eiras (en castellà, 'eres') a on els romans trillaban.[2]

Archiu:El Eria a su paso por Villaferrueña.jpg
El Eria al seu pas per Villaferrueña.

Geografia

[editar | editar còdic]

El seu naiximent en els monts del Teleno, a on existixen cims de més de 2.000 m, es forma per l'unió de menuts rius com el riu Iruela, el riu Truchillas i el riu Menut, junt en atres rieres i rieres.

Es caracterisa per les seues aigües transparents, alternant raseras i taules, discurrendo entre praderies i zones rocoses alternades per pinades, chops i humeiros.

Les poblacions piscícoles autòctones estan formades per espècies com la trucha comuna (Salm trutta morpha fario), el barp comú ibèric (Luciobarbus bocagei), voga del Duero (Pseudochondrostoma duriense), gobio de riu o barbucón (Gobio gobio), carranc senyal (Pacifastacus leniusculus), etc.

En Torneros de la Valdería, està construïda una chicoteta central hidroelèctrica cridada La Casella, que s'alimenta gràcies a un assut situat en Morla de la Valdería.

Aixina descrivia Pascual Madoz, en la primera mitat de el XIX, al riu Eria en el tom VII del Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar:


Riu en la província de León, partit judicial d'Astorga; els forma de les aigües que descendixen de la partix Sur del Teleno i de les del llac de Truchillas; corre d'Oest a Est; fertiliza els pobles de la Cabrera Alta, i despuix d'un curs de 2 llegües entra en el partit de la Bañeza; travessa la fèrtil vall de la Valdería, i prop de Sant Esteban de Nogales endoblega cap a la Suroest i entra en el partit judicial de Benavente (Província de Zamora). Deixant a la seua dreta els pobles d'Arrabalde, Villaferrueña, la Verdeñosa i Morales de Rei, des del punt del qual va a confondre's en l'Órbigo, no llunt del pont de Manganeses de la Polvorosa. Durant el seu curs rep les aigües de vàries rieres; li creuen alguns ponts de fusta, impulsa els molins harineros suficients a l'abast de pobles per a on pansa, fertiliza gran porció de terreny i crío exquisites truchas.
Pascual Madoz.
Archiu:Nogarejas Panorama Eria 20050326.jpg
El riu al seu pas per Nogarejas, localitat del municipi de Castrocontrigo (León, Espanya).
Archiu:ElRioM CAPS 10 .jpg
El riu al seu pas per Morales del Rei (Zamora).
Archiu:Río Eria en Villaferrueña.jpg
El Eria en Villaferrueña.

Localitats que travessa

[editar | editar còdic]
Archiu:Rio Eria.jpg
Cascada del Eria en Villaferrueña.
Archiu:Villaferruena-rio-Eria-verano.jpg
El Eria sec en estiu al seu pas per Villaferrueña.
  • En la província de León:


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Anex 3. Zones protegides: Capçaleres del riu Eria». Archivat des d'el original, el 17 de febrer de 2018. Consultat el 5 de març de 2014.
  2. Descosido Forts, Maximino(1986).(64)