Riu Esgueva
El riu Esgueva és un riu que naix al peu de Penya Cervera, en les estribaciones de la serra de la Demanda, Cordillera Ibèrica, prop del Monasteri de Sant Dumenge de Siges, en la província de Burgos (Castella i Lleó, Espanya). Segons uns en el terme municipal d'Espinosa de Cervera i segons uns atres en Briongos de Cervera, o millor en els dos, per a unir-se en seguida en un únic curs. Afluent del riu Pisuerga, s'unix a ell en la ciutat de Valladolit.[1] El riu dona nom a la vall per a on discorre, «Valle del Esgueva» que és una subcomarca de la comarca Ribera del Duero.
Localitats per les que discorre
[editar | editar còdic]En el seu recorregut, travessa térmens municipals de localitats de tres províncies:[2]
- En la Província de Burgos
- Briongos de Cervera.
- Espinosa de Cervera.
- Valdeande.
- Santa María del Mercadillo.
- Pinilla Trasmonte, dos ponts de el XVI de pedra sellar i quatre ulls cada u.[1] Els seus noms són Bajero i Encimero.[3]
- Bahabón de Esgueva, en un pont de sis arcs per a on passava la calçada cap a la Cort.[1]
- Santibáñez de Esgueva, en dos ponts de tres i dos arcs.[1]
- Cabañes de Esgueva, en dos ponts que ya en el Plantilla:SIGLO estaven en mal estat[1]
- Pinillos de Esgueva.
- Terradillos de Esgueva.
- Villatuelda, en el seu pont «romà» de varis ulls.
- Torresandino.
- Villovela de Esgueva.
- Tórtoles de Esgueva, en dos ponts d'un ull cada u.[1]
Varis municipis burgalesos regats pel riu Esgueva pertanyen a la Denominació d'Orige Ribera del Duero: Terradillos de Esgueva, Villatuelda, Valdeande i Tórtoles de Esgueva.
- En la Província de Palència
- En la Província de Valladolit
- Carrasques de Esgueva, que va tindre molins harineros.[4]
- Canillas de Esgueva.
- Fombellida.
- Torre de Esgueva, que va tindre molins harineros.[4]
- Castroverde de Cerrato.
- Villaco de Esgueva, que va tindre molins harineros.[4]
- Amusquillo.
- Villafuerte de Esgueva.
- Esguevillas de Esgueva, que va tindre molins harineros.[4]
- Pinya de Esgueva.
- Villanueva dels Infants, va tindre un molí harinero junt al riu.[5]
- Olmos de Esgueva, en un pont de tres ulls. Es conserva l'edifici del molí cridat Salero. Hi ha dos carrers dedicats a esta edificació, una es diu Molino i l'atra Salero.[5]
- Villarmentero de Esgueva, que té un pont a on finalisa el primer tram de la Sendera Verda del Esgueva.[6]
- Castronuevo de Esgueva, en el seu pont «romà» molt deteriorat. Junt al riu discorre la Sendera Verda que ve des de Valladolit.[7]
- Renedo de Esgueva.
- Valladolit capital els ramals de la qual varen tindre una série de ponts que permetien el tràfic als seus habitants.
Afluents
[editar | editar còdic]Té un sol afluent que és el riu Henar cridat també Mataviejas que naix en Cilleruelo de Dalt, Burgos (mont Cobos). Pansa per les localitats de Cilleruelo de Dalt, Pineda Trasmonte, Granja Guímara[8] (Fontioso), Cilleruelo d'Avall, desembocant en el Esgueva a l'altura de Torresandino. Té prop de 25 km de llongitut.
_06.jpg){kind=link}
_2.jpg){kind=link}
Història
[editar | editar còdic]Segons conte Pascual Madoz en el seu llibre Diccionari Geogràfic-Estadístic-Històric d'Espanya des del naiximent s'anaven agregant al seu curs varis manantiales; es consideraven els més importants el de Santa María i el de Pradonal.[9] En el Plantilla:SIGLO el riu donava impuls a tretze molins i tenia varis ponts en distintes localitats: dos en Pinilla de quatre arcs cada u i construïts en pedra sellar; un en Bahabón de sis arcs. Per allí passava la calçada cap a la Cort; dos en Santibáñez de tres i dos ulls; dos en Cabañes; dos en Torresandino, un de cinc i un atre de dos ulls; dos en Tórtoles d'un ull cada u.[1]
Per la mala fama que tenia este riu a causa de les numeroses inundacions que desenrollava a lo llarc del seu curs i l'insalubritat que ho acompanyava (reflectida ya pels escritors del sigle d'Or) es va prendre la decisió unànim de reunir-se en març de 1844 els alcaldes i propietaris en interessos en les terres maltrechas de la vall per a tractar de l'encauzamiento i neteja del riu i per a terminar d'una volta en les inundacions, malalties, collites malogrades i aigües estancades i contaminades. La reunió va ser en Esguevillas de Esgueva i va acodir Miguel de les Mores, natural de Castronuevo de Esgueva, en calitat de president de la Diputació. El resultat va ser prou satisfactori puix es va canalisar el riu, es varen construir els ponts necessaris, es varen renovar els camins, es varen construir cases consistorials i també cases camineras com a vivenda dels peons camineros encarregats del manteniment dels camins i vores del riu.[10]
També en la pròpia ciutat de Valladolit que el riu travessava en dos ramals fins a aplegar a la seua desembocadura en el Pisuerga, el Esgueva va ocasionar prou desastres en les seues freqüents inundacions. Pero en este cas no es tractava solament de terres i finques sino de cases i carrers. Per una atra part este curs d'aigua servia als vallisoletans a modo d'aigüera a cel ras cosa que va proporcionar no solament incomoditat sino insalubritat pública que es va convertir en un foc d'infecció que va ajudar a la propagació del còlera en forma d'epidèmia. La Junta de Sanitat es va fer càrrec d'estos greus problemes d'inundacions i insalubritat i junt en la corporació municipal es va començar una série d'estudis i proyectes per a canalisar i cobrir els ramals del riu. El soterrament va començar en 1848, i es va abandonar, sense concloure, en la década de 1890, abordant-se en 1910 un nou caixer desviat fòra - en aquell llavors - de la ciutat.
Anys més tart, en la década de 1990 el caixer nort va experimentar una nova remodelació; en el Plantilla:SIGLO està perfectament assentat i saneado i llimitat per unes cuidades vores anomenades Passejada del Caixer en bona vegetació i arborat. Recorre els barris d'Espanya i Rondilla i desemboca de forma escalonada a través d'un parage conegut des d'antic com Linares.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Madoz, 1984, p. 60.
- ↑ Plantilla:Versalitas (2000). Guia Geo Planeta, Espanya, Portugal i Andorra, Planeta i Espasa.
- ↑ José Ignacio Sánchez Ribera, Els ponts de la Ribera Burgalesa, Diputació Provincial. Burgos, 2009. ISBN 978-84-95874-62-7.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Ortega Rubio, 2010, p. 229.
- ↑ 5,0 5,1 Escapa, 2009, p. 254.
- ↑ Escapa, 2009, p. 251.
- ↑ Escapa, 2009, p. 250.
- ↑ Localisació de la granja i del riu Henar Consultat en març de 2020
- ↑ Manantial de Pradonal. Consultat en març de 2020
- ↑ Sangrador Vitores, 2008, p. 661.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Río Esgueva» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.