Riu Irtish

Riu Irtish

El riu Irtish (en rus: Иртыш), Plantilla:Lang-kk, Ertis en chino simplificado, 额尔齐斯河; pinyin, Erqisi és el riu més llarc d'Àsia Central que fluïx en direccions NO i N a través de China, Kazakhstan i Rússia fins a desaguar en el riu Obi, del que és el seu major afluent. Té una llongitut de 4248 km —527 km en China, 1637 km en Kazakhstan i 2084 km en Rússia— pero si es considera el sistema Obi–Irtish, alcança els 5410 km, que ho situen com el sèptim riu més llarc del món, per darrere del Amazones, Nilo, Yangtsé, el Mississipi-Misuri, el Yeniséi-Angará i el riu Groc. Drena una vasta conca de 1 673 470 km², la 16.ª major del món, de la que un 44 % correspon a Rússia.

Administrativamente, el riu naix en China (en la Regió Autònoma Uigur de Sinkiang), creua Kazakhstan (províncies de Kazakhstan Oriental i Pavlodar) i acaba desembocant en Rússia (óblast de Tiumén i el districte autònom de Janti-Mansi-Yugra).

Els seus principals afluents són els rius Ishim (2450 km), Tobol (1591 km), Demianka (1160 km), Konda (1097 km) i Om (1090 km). Hi ha moltes ciutats en les seues vores, com les kazakhs Öskemen, Semey i Pavlodar, i les russes Omsk, Tara, Tobolsk i Janti-Mansisk.

Geografia

Curse chinenc

El Irtish naix en China, en la Regió Autònoma Uigur de Sinkiang, en l'alvertent suroccidental del massiç de Altái mongol, la cordillera de 300 km de llongitut, que separa China de Mongòlia. En este tram el riu du el nom de Ertix He (o Erqisi) i a voltes és conegut com Kara-Irtish (o Irtish negre). El Irtish naix en una zona molt montanyosa i discorre en direcció sur entre valls estretes i encajonados. En eixir del massiç montanyós entra en la partix nort de Zungaria (China occidental), una regió en un clima molt sec i continental, raó per la qual es produïxen grans #amplitut tèrmiques tant estacionals com durant els cicles diürns i nocturns (des de -40 °C en giner a 45 °C). El seu relleu és el d'una gran conca endorreica, casi un desert fret en presència de zones esteparias i rodejada per altes i escarpadas montanyes en cims nevats i ales cobertes per avets.

Despuix d'aplegar a la menuda localitat de Koktokay (o Fuyong), el riu vira cap a l'oest, llaugerament nort, seguint la seua vall la carretera G216. Pansa molt pròxim a les localitats de Sarbulak i Beitun i a menys de 3 km del llac Ulungur (1035 km²), un dels dèu #llac d'aigua dolça majors de China. En 1969 es va construir un canal entre el Irtish i el llac, que permet derivar aigües cap al llac per a mantindre el seu nivell.

Al poc el riu aplega a Burgin (68 112 hab. en 1999), la principal ciutat chinenca en la seua discórrer i després, despuix d'haver recorregut 525 km per territori chinenc, creua la frontera i s'adinsa en Kazakhstan.

Curs kazakh

El Irtish s'adinsa en Kazakhstan, en la seua part centroriental, per la província de Kazakhstan Oriental. En seguida aplega al gran llac Zaysan, localisat a uns 60 km de la frontera. Situat originalment a 386 m d'altitut i en una superfície de 1860 km², el llac té uns 140 km de llarc i uns 30 km d'ample. El llac ha aumentat de forma considerable per la construcció, aigües avall en el Irtish, del gran assut de la central hidroelèctrica Bujtarminskaya (1953-66), que ha creat el embassament de Bujtarmá (en 220 km de llongitut i que en 5490 km², és el 5.º major del món per superfície i el 21.° per volum), del que el llac Zaysan és ara la coa. En les riberes del llac hi ha prou menudes localitats, com Nam-Bay, Bakhor, Aksuat o Topolev Mys. En esta zona del llac el riu rep als seus primers afluents d'importància, abdós per l'esquerra, els rius Kandisu (180 km) i Kokpekty (150 km). El Irtish, deixa el llac per la partix noroest, entrant en una zona montanyosa en el llarc tram del ya citat embassament de Bujtarmá. En este tram embassat rep per la dreta al riu Narym (100 km) i al riu Bujtarmá (336 km) i, despuix de recórrer més de 230 km d'aigües remansadas, aplega al gran assut de Bujtarminskaya, localisada a 5 km aigües de la ciutat de Serebryansk (9.568 hab. en 2010).

Passada l'assut, el riu vira cap al noroest, alcançant les menudes localitats de Ognevika, Ermakovka i Novotróitskoe, en la coa d'un nou embassament, el de la central de Ust-Kamenogorsk (1939-53), en una superfície de 37 km², una llongitut de 85 km i una potència instalada màxima de 315 MW. Passada l'assut, el Irtish deixa les montanyes i aplega al poc a Öskemen (288 660 hab. en 2010), la capital de la província, localisada en el punt a on el Irtish rep per l'esquerra al riu Ulba (278 km).

Manté el riu la seua direcció, cada volta més est, fins a aplegar a la coa d'un atre gran embassament, el de Shulbinsk (1976-87), en 702 MW i una llongitut de més de 80 km. En el tram embassat rep per la dreta al riu Uba (278 km) i despuix de deixar arrere l'assut, per la marge esquerra, al riu Čar (250 km). Després el Irtish aplega a la ciutat de Semey (antiga Semipalátinsk, en 298.100 hab. en 2006), a on s'ha construït recentment (1998-2002) un important pont colgante, el pont Semipalatinsk (en una llongitut de 1086 m). Proseguix el riu el seu alvanç cap al noroest, rebent per l'esquerra al riu Chagan (295 km), poc abans d'entrar en la província de Pavlodar.

Alcança després la ciutat de Kurchátov, una antiga ciutat tancada soviètica a on estava el polígon nuclear o lloc de proves de Semipalatinsk (tancat en 1991), que ha passat dels 20 000 habitants en el seu major apogeu a a penes 11 065 hab. en 2010. El riu es torna cada volta més cap al nort, aplegant a les menudes ciutats de Moldary, Maskoye, Karaterek, Sarykamys, Lebyazh'ye i Aksu (40 067 hab. en 2009). Poc abans d'esta ciutat s'ha construït el canal Irtish-Karaganda, un canal de 458 km que conecta en la ciutat de Karaganda (446 200 hab. en 2006) i permet dur l'aigua necessària per al rec de les terres resecas de les estepas kazakhs i a la seua capital Astanà.

El Irtish aplega després en seguida a la capital provincial de Pavlodar (331 710 hab. en 2010) i després alcança les menudes localitats de Zhidkovska, karaoba, Krasnokutski, Zhanabet i després Irtish, la ciutat que dona nom al riu. Poc despuix, mantenint el seu rumbo al nort i despuix de travessar la menuda ciutat de Severnyy i d'haver recorregut 1637 km per territori kazakh, el riu abandona Kazakhstan i entra en Rússia.

Curs rus

El Irtish entra en Rússia per la part meridional del óblast de Omsk, i despuix de passar per Bol'shoy Atmas aplega a la menuda ciutat de Cherlak. Torna a virar cap al noroest i despuix de passar per Solonovska (11.586 hab. en 2010) aplega a la gran ciutat d'Omsk (1.154.000 hab.), la segona ciutat més gran del Districte Federal de Siberia i el port fluvial més gran en l'oest de Siberia, sèu de la Companyia de navegació del riu Irtish. En Omsk el riu rep, per la dreta, al riu Om (1.090 km).

Seguix el riu el seu alvanç, passant per Beregovoy, Krasny Yar, Krasnoyarka, Sargatskoye (8.895 hab. en 2010), Bolsherechye (11.783 hab.), Krasnoyarkiy, Yevgashchino i Ust'Tara, a on rep per l'esquerra al ric Tara (806 km). Continua i despuix de passar per Yekateriniskoye, alcança la ciutat de Tara (26.664 hab.), la capital del districte de Tarsky. El riu rep per la dreta al riu Uy (387 km) i despuix torna a virar cap al noroest, i despuix de deixar arrere la menuda localitat de Znamenskoya, rep, per l'esquerra, al riu Osha (530 km) i despuix de passar per Lipovka, al poc i per l'atra mà, al riu Shish (o Chich) (378 km). Seguix despuix per Tashetkany i Ust'Tuy, a on rep, per la dreta, al riu Tuy (507 km). Seguix per Tevriz, Kipo-Kulary i alcança Ust'-Ishim, a on rep, per l'esquerra, al més llarc dels seus afluents, el riu Ishim (2450 km). Continua per Saugach i Mlaya Bicha, just abans d'abandonar el óblast de Omsk i internar-se en el óblast de Tiumén, per la part centroriental.

Aplega després el riu a Begishevo i Vagay, a on rep per l'esquerra al riu Vagay (555 km). Alcança despuix Baksheyevo, Abalak i l'important ciutat de Tobolsk (103.081 hab. ), a on rep per la marge esquerra al principal dels seus afluents, el riu Tobol (1.591 km).

Ací el riu canvia sobtadament de rumbo i s'encamina decididament cap al nort, passant per Bronnikovo i Gornoslinkino, per a despuix rebre, per la dreta al riu Turtas (241 km), poc abans d'alcançar Uvat. Continua per Demyanskoye, a on rep per la dreta al llarc riu Demianka (1.160 km), i seguix per Chenyy Yar i Subbota, just abans d'entrar en el districte autònom de Janti-Mansi - Yugra).

Aplega despuix a Gomopravdinsk, Tsingaly, Sotnik, Batovo i Repolovo, a on al poc rep, per l'esquerra, a l'últim dels seus afluents d'importància, el llarc riu Konda (1.097 km). Continua el Irtish per Tyuli i aplega en seguida a la capital Janti-Mansisk. Al poc s'unix al riu Obi, per la marge esquerra, despuix d'un recorregut de 4.248 km.

Llocs d'interés

En les riberes del riu Irtish es troben un gran número de monuments naturals, històrics i arquitectònics, aixina com interessants rutes de visita. El riu Irtish està relacionat en molts noms coneguts.

Història

Varis pobles mongoles i túrquicos varen ocupar les vores del riu durant molts sigles. En els sigles XV i XVI, els cursos mig i baix del Irtish estaven dins del Kanato tàrtar de Sibir, conquistat pels russos en la década de 1580. En el XVII, el kanato de Zungaria, format pel poble mongol dels oirat, es va convertir en l'estat veí del sur de Rússia, i va controlar la part alta del Irtish. Mentrestant, es varen fundar les ciutats russes d'Omsk (1716), Semipalatinsk (1718, hui Semey), Ust-Kamenogorsk (1720, hui Öskemen) i Petropavlovsk (1752).

El Imperi chinenc Qing va conquistar l'estat de Zungaria en la década de 1750. La frontera entre l'Imperi rus i els Qing (l'actual frontera entre Rússia i Kazakhstan, al nort, i entre Mongòlia i China en el sur) va ser establida en el XIX.

Us econòmic

El riu és navegable durant gran part del seu curs entre abril i octubre, quan no està congelat: és recorregut per bucs que transporten mercaderies i passagers, aixina com per petrolers. Omsk és el port fluvial més gran en l'oest de Siberia, sèu de la Companyia navegació del riu Irtish.

En el riu s'han construït moltes centrals hidroelèctriques, algunes d'elles molt grans, com les realisades en Ust-Kamenogorsk i Bakhtarminsk, prop de la frontera en Kazakhstan i China. La esclusa més profunda del món, en una caiguda de 42 metros, permet el pas del tràfic fluvial per l'assut de Ust-Kamenogorsk.

Algunes de les propostes per a la reversión dels rius septentrionals, àmpliament discutides en els anys 1960 i 1970, varen considerar invertir la direcció del fluix del Irtish per a suministrar aigua al centre de Kazakhstan i a Uzbekistan. Si ben estos sistemes de gestió de l'aigua d'escala jagantesca no es varen eixecutar, entre 1962 i 1974 es va realisar un canal de rec, el canal Irtish-Karaganda (en rus: Канал Иртыш — Караганда) per a abastir d'aigua a les seques estepas de Kazakhstan i un dels principals centres industrials del país, Karaganda. En 2002, es varen construir nous conductes per a abastir d'aigua des del canal el riu Ishim i la capital de Kazakhstan, Astanà.

En la década dels anys 2000, els proyectes per a desviar una cantitat important d'aigua del Irtish en China, com la proposta d'un canal Irtish Negre—Karamai, han segut denunciats pels ecologistes russos i kazakhs.

Ret hidrogràfica del Irtish

El riu Irtish té moltíssims afluents, sent els més importants els que arreplega la taula següent:

Ric Irtish i afluents (més de 200 km i primaris destacats)

Ramal		km (boca)	Nom ric						Nom (rus)	Desembocadura	Llongitut (km)	Conca (km²)	Cabal (m³/s)	Kazakhstan	Subjecte(s) federal(és) rus(s)	Tram
—	D		Riu Kaldzir						-	Irtych	120	3090	20,1	Kazajistánlink=|20px Kazajistán	-	Curs Superior riu Ertis (Kazakhstan)
I	—		Riu Kandisu -							Llac Zaysan	180	3500	3,75	Kazajistánlink=|20px Kazajistán	-
I	—		Riu Kokpekty						-	Llac Zaysan	150	4400	4,40	Kazajistánlink=|20px Kazajistán	-
—	D		Riu Kurčum						Курчум	Irtych	140	6140	58	Kazajistánlink=|20px Kazajistán	-
—	D		Riu Narym							Irtych	100			Kazajistánlink=|20px Kazajistán	-
—	D		Riu Buchtarma							Irtych	336	12 660	214	Kazajistánlink=|20px Kazajistán	-
—	D		Riu Ulba							Irtych	160	4990	99	Kazajistánlink=|20px Kazajistán	-
—	D		Riu Uba						Уба	Irtych	278	9850	178	Kazajistánlink=|20px Kazajistán	-
I	—		Riu Kyzylsu							Irtych				Kazajistánlink=|20px Kazajistán	-
I	—		Riu Čar						Чар	Irtych	250	14 000	4,82	Kazajistánlink=|20px Kazajistán	-
I	—		Riu Chagan						Шаган	Irtych	295	25 400	1,02	Kazajistánlink=|20px Kazajistán	-
—	D	1831	Riu Om							Irtych	1091	52 400	50	-	border|20px|link= Óblast de Novosibirsk border|20px|link= Óblast de Omsk	Curs Mig
—	—	—		Ric Coques						Riu Om	566	16 200	21,2	-	border|20px|link= Óblast de Novosibirsk
—	—	—		Riu Itcha					Ича	Riu Om	240	3300	4,81	-	border|20px|link= Óblast de Novosibirsk
—	D	1470	Ric Tara							Irtych	806	18 300	40,8	-	border|20px|link= Óblast de Novosibirsk border|20px|link= Óblast de Omsk
—	D	1374	Riu Uy						Уй	Irtych	387	26 700	24	-	border|20px|link= Óblast de Novosibirsk border|20px|link= Óblast de Omsk
I	—	1332	Riu Osha (Ocha)						Оша	Irtych	530	21 300	4,95	-	border|20px|link= Óblast de Omsk
—	D	1288	Riu Shish (o Chich)						Шиш	Irtych	378	5270	15,2	-	border|20px|link= Óblast de Omsk
—	D	1174	Riu Tuy						Туй	Irtych	507	8490	31,3	-	border|20px|link= Óblast de Omsk
I	—	1016	Riu Ishim							Irtych	2450	177 000	56,3	Kazajistánlink=|20px Kazajistán	border|20px|link= Óblast de Omsk border|20px|link= Óblast de Tiumén
—	—	—		Riu Koluton						Riu Ichim	200			Kazajistánlink=|20px Kazajistán	-
—	—	—		Riu Žabaj						Riu Ichim	196			Kazajistánlink=|20px Kazajistán	-
—	—	—		Riu Terisakkan						Riu Ichim	350			Kazajistánlink=|20px Kazajistán	-
—	—	—		Riu Akan-Burluk						Riu Ichim	240			Kazajistánlink=|20px Kazajistán	-
—	—	—		Riu Iman-Burluk						Riu Ichim	230			Kazajistánlink=|20px Kazajistán	-
—	—	—		Riu Bolchaya Tava					Большая Тава	Riu Ichim	180	2740	6,23	-	border|20px|link= Óblast de Omsk border|20px|link= Óblast de Tiumén
I	—	729	Riu Vagai							Irtych	555	23 200	35	-	border|20px|link= Óblast de Tiumén
I	—	643	Riu Tobol							Irtych	1591	426 000	805	-	border|20px|link= Óblast de Kurgán border|20px|link= Óblast de Tiumén	Curs Inferior
—	—	—		Riu Tavda					Тавда	Riu Tobol	719	88 100	440	-	border|20px|link= Óblast de Sverdlovsk border|20px|link= Óblast de Tiumén
—	—	—			Riu Pelym				Пелым	Riu Tavda	707	15 200	100	-	border|20px|link= Óblast de Sverdlovsk
—	—	—			Riu Lozva				Лозьва	Riu Tavda	637	17 800	70	-	border|20px|link= Óblast de Sverdlovsk
—	—	—			Riu Sosva				Сосьва	Riu Tavda	635	24 700	113	-	border|20px|link= Óblast de Sverdlovsk
—	—	—	—			Riu Lialia			Ляля	Riu Sosva	320	7500		-	border|20px|link= Óblast de Sverdlovsk
—	—	—	—				Riu Lobva		Лобва	Riu Lialia	260	3980	20,1	-	border|20px|link= Óblast de Sverdlovsk
—	—	—		Riu Tura					Тура́	Riu Tobol	1030	80 400		-	border|20px|link= Óblast de Sverdlovsk border|20px|link= Óblast de Tiumén
—	—	—			Riu Pychna				Пышма	Riu Tura	603	19 700	34	-	border|20px|link= Óblast de Sverdlovsk border|20px|link= Óblast de Tiumén
—	—	—			Riu Nitsa				Ница	Riu Tura	262	22 600		-	border|20px|link= Óblast de Sverdlovsk
—	—	—	—			Riu Neiva			Нейва	Riu Nitsa	294	5600	19	-	border|20px|link= Óblast de Sverdlovsk
—	—	—	—			Riu Rej			Реж	Riu Nitsa	219	4400	11,9	-	border|20px|link= Óblast de Sverdlovsk
—	—	—			Riu Tagil				Тагил	Riu Tura	414	10 100		-	border|20px|link= Óblast de Sverdlovsk
—	—	—			Riu Salda				Салда	Riu Tura	182	3670	13,4	-	border|20px|link= Óblast de Sverdlovsk
—	—	—		Riu Iset					Исеть	Riu Tobol	606	58 900	65,4	-	border|20px|link= Óblast de Kurgán border|20px|link= Óblast de Sverdlovsk border|20px|link= Óblast de Tiumén
—	—	—			Riu Miass				Миасс	Riu Iset	658	21 800	17	-	border|20px|link= Óblast de Kurgán border|20px|link= República de Baskortostán border|20px|link= Óblast de Cheliábinsk
—	—	—			Riu Tetcha				Теча	Riu Iset	240	715 000	6,63	-	border|20px|link= Óblast de Kurgán border|20px|link= República de Baskortostán border|20px|link= Óblast de Cheliábinsk
—	—	—		Riu Uy					Уй	Riu Tobol	462	34 400	13,6	-	border|20px|link= Óblast de Kurgán border|20px|link= República de Baskortostán border|20px|link= Óblast de Cheliábinsk
—	—	—			Riu Uvelka				Увелька	Riu Uy	260	4700	4,3	-	border|20px|link= Óblast de Cheliábinsk
—	—	—			Riu Toguzak				Тогузак	Riu Uy	200	7970	2,9	Kazajistánlink=|20px Kazajistán	border|20px|link= Óblast de Cheliábinsk
—	—	—		Riu Ubagan					Убаган	Riu Tobol	376	50 700		Kazajistánlink=|20px Kazajistán	border|20px|link= Óblast de Cheliábinsk
—	—	—		Riu Aïat					Аять	Riu Tobol	225	11 000	4,88	Kazajistánlink=|20px Kazajistán	border|20px|link= Óblast de Cheliábinsk
—	—	—			Riu Kartaly-Aïat				Карталы-Аят	Riu Aïat	160		0,54	-	border|20px|link= Óblast de Cheliábinsk
—	—	—			Riu Kamistiaïat				Карталы-Аят	Riu Aïat	150	2950	2,18	Kazajistánlink=|20px Kazajistán	border|20px|link= Óblast de Cheliábinsk
—	D	422	Riu Turtas						Туртас	Irtych	241	12 100	39,9	-	border|20px|link= Óblast de Omsk border|20px|link= Óblast de Tiumén
I	—		Riu Noska						Носка	Irtych	374	8500	16,5	-	border|20px|link= Óblast de Tiumén
—	D	318	Riu Demianka							Irtych	1160	34 800		-	border|20px|link= Óblast de Omsk border|20px|link= Óblast de Tiumén
—	—	—		Riu Keum						Riu Demianka	354	3630		-	border|20px|link= Óblast de Tiumén
—	—	—		Ric Urna						Riu Demianka	336			-	border|20px|link= Óblast de Omsk border|20px|link= Óblast de Tiumén
—	—	—		Riu Imgyt						Riu Demianka	304	5980		-	border|20px|link= Óblast de Tiumén
I	—	86	Riu Konda							Irtych	1097	72 800	230	-	border|20px|link= Distrito autónomo de Janti-Mansi
—	—	—		Riu Mulymya					Мулымья	Riu Konda	608	7810	22,5	-	border|20px|link= Distrito autónomo de Janti-Mansi
—	—	—		Riu Bolshoy Tap					Большой Тап	Riu Konda	504	6700		-	border|20px|link= Distrito autónomo de Janti-Mansi
—	—	—		Riu Kuma					Кума	Riu Konda	530	7750	22,9	-	border|20px|link= Distrito autónomo de Janti-Mansi
—	—	—		Riu Yukonda						Riu Konda	324	6870		-	border|20px|link= Distrito autónomo de Janti-Mansi

Afluents en el Registre Estatal d'Aigües de Rússia

En el Registre Estatal d'Aigües de Rússia, s'arrepleguen els següents afluents (els quilómetros són la distància a la boca):

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Riu Irtish.