Anar al contingut

Riu Ishim

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Riu Ishim

El riu Ishim (també transliterado com a Išim o Ichim) (en rus Река Иши́м; en kazakh, Есіл, Есиль, Esim o Esil) és un llarc riu siberiano, el més llarc dels afluents del riu Irtish, que discorre per Kazakhstan i Rússia. La seua llongitut és de 2450 km i drena una conca de 177 000 km².

Administrativamente, discorre pels oblys de Karaganda, Akmola, Kostanay i Kazakhstan Septentrional, en Kazakhstan, i els óblast d'Omsk i Tiumén, en la Federació Russa.

Geografia

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
El Ishim prop de Derzhavinsk (Kazakhstan) (1996)
Erro al crear miniatura:
Central hidroelèctrica en el Ishim, en Petropavlovskij (juny 2008)

El riu Ishim naix en territori kazakh, en la regió dels Alts de Kazakhstan, en el oblys de Karaganda. En Kazakhstan és conegut com a riu Esim o Esil. Discorre el riu inicialment en direcció sensiblement oest, banyant en acabant de nàixer Astanà, la capital del país (cridada Akmola fins a 1998, en 600.200 hab. en 2007). Rep després per la dreta els primers dels seus afluents importants, el riu Koluton (de 200 a 240 km, segons les fonts), el Žabaj i el Terisakkam (350 km). Seguix travessant les ciutats de Kima, Barankol i Deržavinsk, ya en el oblys de Kostanay, a on el riu fa una brusca curva, encaminant-se en direcció nort-noreste. Despuix de drenar en la primera part la zona aledaño dels Alts de Kazakhstan, el riu s'interna en una regió d'estepa, que pren el seu nom del riu (replanell o estepa del Esim), passant oor les ciutats d'Esil, Dalnoe, Zapadnoe, Dimitievska, Nikolaevka, Javienska i finalment, Petropavlovsk (203.400 hab.), l'última de les ciutats kazakhs dels seus curs.

Creua, en la mateixa direcció, la frontera russa i s'adinsa en el óblast de Tiumén, banyant Kazankoe i Ishim (67.757 hab. en 2002), la ciutat que dona nom al riu. Després el riu, en l'últim tram, creua a través de la pantanosa regió de la planura de Siberia Occidental, confluint, per l'esquerra, en el riu Irtysh, prop de la ciutat d'Ust-Isim, en el óblast d'Omsk, despuix d'un llarc recorregut de 2450 km.

Els seus principals afluents són els rius Koluton (de 200 a 240 km, segons les fonts), Žabaj (Жабай, de 196 km), Akan-Burluk (240 km), Iman-Burluk (Иман-Бурлук, 230 km), tots ells en el seu alvertent dret. Per l'esquerra, el principal afluent és el Terisakkam (350 km).

El riu, a pesar de la seua llongitut i la superfície de la conca no és molt ric en aigua, donada la sequetat del clima. El seu cabal varia de 56 m³/s a 686 m³/s.

El seu curs està gelat, en promig, en el curs inferior, de novembre a abril i, en el curs alt, de decembre a març.

El riu Ishim és parcialment navegable en el seu curs inferior.

El Ishim en Astanà

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
El Ishim en Astanà en hivern

Segons el president de la república de Kazakhstan, Nursultan Nazarbayev, Astanà va ser elegida com a capital en part per la presència del riu. La ciutat també està dividida en dos seccions, la dreta (nort) o el caixco antic de la ciutat, i l'esquerra (sur), a on estan els nous edificis del govern, com l'Ak Orda, la Casa de Govern, i la Cort Suprema de Justícia, aixina com molts i prestigiosos complexos residencials.

Des de 1998, el riu Ishim en Astanà ha segut acondicionat per a evitar les inundacions i mantindre el nivell de l'aigua, en la finalitat de proporcionar us recreatiu i garantisar l'apariència. Ha segut represado aigües avall del centre d'Astanà per a mantindre el seu nivell més elevat, mentres que la part inferior del caixer del riu s'ha profundisat per a evitar inundacions. El seu extens llac, en el centre d'Astanà, prop del parc de la ciutat, té ara una plaja pública en barques de lloguer. Aigües dalt de la ciutat està prevista la construcció d'un atre assut per al control de les avingudes, aixina com també hi ha plans per a continuar la aprofundiment del caixer, per a que les chicotetes embarcacions puguen navegar en un tram de 22 km en la capital de la nació.

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]