Anar al contingut

Rizoma

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Rizoma
Per a atres usos d'este terme vore Rizoma (desambiguació).
Esquema del rizoma de Polygonatum verticillatum. I i II senyalen el creiximent dels dos anys previs, III senyala el creiximent actual. Els números aràbics (1, 2, 3...) indiquen el nuc o lloc a on es trobava cada catáfila o full modificat, els espais entre els números són els entrenudos. K1, k2, indiquen la posició de les ulls axilars que estan inactives (dormides).
Rizoma de Phragmites australis.
Rizoma de Zingiber officinale (gingibre).

En biologia, un rizoma és un talle subterràneu en vàries ulls que creixen de forma horisontal emetent raïls i brots herbáceos dels seus nucs, els quals complixen la funció d'orgue reservante de nutrients.

Els rizomes creixen indefinidament. En el curs dels anys moren les parts més velles, pero cada any produïxen nous brots, d'eixe modo poden cobrir grans àrees de terreny. Les seues branques engrossades solen presentar entrenudos curts, tenen catáfilos incoloros i membranáceos, raïls adventicias i ulls.

Classificació

[editar | editar còdic]

Segons el seu creiximent i es modifiquen els rizomes poden classificar-se en 2 grups o ramificacions simpodiales o monopodiales. Els rizomes simpodiales són aquells en els que cada porció correspon al desenroll d'ulls axilars successius. l'ull terminal de cada porció produïx el brot epígeo. Eixemples d'este tipo de rizoma són Sansevieria thyrsiflora i Paspalum nicorae. En els rizomes monopodiales, en canvi, l'ull terminal continua el creiximent indefinit del rizoma, mentres els ulls axilars originen els brots epígeos. Este tipo de rizomes és característic de moltes espècies invasivas o malezas, tals com Sorghum halepense.

És un sistema de reproducció vegetativa comuna a moltes plantes, com Achimenes, Canna, Zantedeschia, lliri i gingibre (Zingiber officinale).

Els rizomes es poden dividir en trossos que contenen un ull a lo manco cada u i plantar per separat. Les plantes en rizomes són perennes, perden les seues parts aérees en climes frets, conservant tan sol l'orgue subterràneu que almagasena els nutrients per a la temporada següent.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  • Gola, G., Negri, G. i Cappeletti, C. 1965. Tractat de botànica. 2.ª edició. Editorial Llabor, S. A., Barcelona, 1110 pp.
  • Strassburger, E. 1994. Tractat de botànica. 8.ª edició. Omega, Barcelona, 1088 pp.