Orgue reservante

Artícul introductori: Introducció als òrguens de les plantes.

En botànica, en terminologia utilisada en la descripció de les plantes, es denomina orgue d'almagasenament o orgue reservante —més comunament i tradicionalment orgue de reserva— a tota part de la planta que puga ser delimitada morfològicament i que estiga adaptada a independisar a la planta adulta d'una época desfavorable, rítmica, pero predible, en la que pot faltar la capacitat fotosintética o l'aigua, complint la funció d'almagasenament temporal de substàncies de reserva com poden ser: carbohidrats o atres nutrients, i aigua (es denominen òrguens suculents si la proporció d'aigua almagasenada és molt alta, de forma d'independisar a la planta de la falta d'aigua i per la textura de sobreviure verdes l'época desfavorable). Les plantes que sobreviuen com a adultes a periodos d'estrés predibles solen posseir òrguens reservantes per a sobreviure'ls i si és necessari perdre les seues parts verdes fotosintetizantes i rebrotar en finalisar els mateixos. Les suculentes es mantenen verts durant l'época desfavorable i consumixen les seues reserves d'aigua durant eixe periodo. També són òrguens reservantes els cotiledones de les llavors i atres teixits dins d'elles, utilisats durant la germinació, que ací no seran discutits. Esta no és l'única adaptació de l'adult a un clima en época desfavorable: La planta adulta podria desenrollar una morfologia xeromórfica que l'adapte a ambients xéricos, com és típic en coníferes, per eixemple.

Posseïxen époques desfavorables rítmiques els climes estacionals en una estació estresante (freda o seca); no rítmiques pero predibles els ambients estresantes (per eixemple molt secs) en que les plantes es desenrollen només quan el temps ho permet; les regions en incendis periòdics, i també passen per un periodo estresante predible, del que les plantes ací tractades rebroten gràcies als seus òrguens reservantes, les plantes les parts verdes de les quals fotosintetizantes són predeciblement podades per animals herbívors, com les pastures.

Les plantes en òrguens reservantes són per lo tant sempre bienals (viuen com a adultes per dos estacions de creiximent en un clima estacional) o perennes. Estes plantes són anomenades geófitas si només les parts verdes fotosintetizantes aguaiten sobre la superfície de la terra, pero també pot haver plantes perennes en òrguens reservantes aéreus, com és típic en arbres caducifolios. Mai són plantes anuals (que es troben com a adultes només durant l'época favorable en un clima estacional, sobrevivint l'época desfavorable com a llavor), ni efímeres (que es troben com a adultes només en un periodo favorable esporàdic).

Classificació segons l'orige de l'orgue

Els òrguens reservantes de l'adult es varen originar moltes voltes independentment, tant en el refillol com en la raïl, i poden agrupar-se per morfologia i orgue d'orige com seguix:

Provinents del refillol

• Tallos subterràneus reservantes (en anglés rootstocks). Estos tallos subterràneus es diferencien de les raïls reservantes en que posseïxen nucs i entrenudos, i
• ulls i cicatrius foliares o fulls:
  • Bulbo, en el qual el refillol consistix en una chicoteta cantitat de teixit de talle vertical (duent raïls davall) i una cantitat important de fulls d'almagasenament grosses i carnosas (per eixemple en Allium, les cebes). Vore també plantes bulbosas.
  • Corm, en el que el refillol consistix majorment en teixit del talle majorment globoso rodejat per escassos fulls com escamas. Es troben eixemples en Iris i de fet en molts gèneros de la família Iridaceae: Crocus, Colchicum, Freesia, Gladiolus, Ixia, Crocosmia, Stenbergia, Tritonia, Watsonia, i també en el taro (Colocasia esculenta) i atres membres similars de la família Araceae.

• • Cáudice (en anglés caudex), en el que el talle d'almagasenament, subterràneu o no, està relativament poc diferenciat i orientat verticalment, del com s'eleven els fulls (hi ha definicions més àmplies de cáudice, ací se seguix la de Simpson 2005, que diferencia cáudice de talle caudiciforme, de paquicaulo, i de lignotúber).
  • Rizoma, que el talle és horisontal i està baix terra, típicament en entrenudos curts (comparar en estolón), i duent fulls com escamas (per eixemple en Zingiber, el gingibre).
  • Tubèrcul, que consistix en un talle gros d'almagasenament baix terra, usualment no vertical, típicament duent ulls i sense fulls d'almagasenament que ho rodegen ni escamas protectores (per eixemple en Solanum tuberosum, la papa). Atres tubèrculs comestibles: el tupinambo o pataca (Helianthus tuberosus) l'oca (Oxalis tuberosa), el ñame (Dioscorea) o la chufa (Cyperus esculentus). Alguns tubèrculs d'espècies ornamentals: Begonia, Caladium, Cyclamen i Sinningia.

• 
  Bulbo. En groc clar el talle, en groc obscur els fulls suculents d'almagasenament, en amarronado els fulls escamosas protectores. En marró obscur les raïls.
• Cort llongitudinal d'un bulbo. Allium cep, la ceba.
  Cort llongitudinal d'un bulbo. Allium cep, la ceba.
• 
  Corm. En groc clar el talle, en amarronado els fulls escamosas protectores. En marró obscur les raïls.
• 
  Cort llongitudinal d'un corm en Crocosmia.
• 
  Cáudice. En groc clar el talle, en marró obscur les raïls, en vert els fulls. En llínea punteada el nivell del sol.
• 
  Posseïx cáudice Furcraea.
• 
  Rizoma. En groc clar el talle, en marró obscur les raïls. (1): fulls escamosas o cicatrius de fulls.
• 
  Rizoma de bambusoidea.
• 
  Rizoma de Phragmites australis.
• 
  Tubèrcul. En groc clar el talle, en vert els ulls.
• 
  Tubèrcul de Ceropegia woodii.

• Tallos aéreus reservantes
  • Talle caudiciforme, que és un talle d'almagasenament baix, unflat, perenne, en la superfície del sol o sobre ell, des del qual s'eleven refillols no persistents (moltes voltes anuals) fotosintéticos (per eixemple en Calibanus i algunes Dioscorea)
  • Paquicaulo, que és un talle leñoso i com un tronc, unflat en la base, la part unflada funcionant com a almagasenament (per eixemple en Brachychiton, i en Fouquieria columnaris).
  • Lignotúber o lignotubérculo és un talle principalment protector i regeneratiu que creix despuix dels incendis. Són típicament unflats, leñosos, en la superfície del sol o just baix d'ell, des del qual s'eleven branques aérees persistents, leñosas (per eixemple en algunes Manzanita).

• 
  Tallos caudiciformes. En groc el talle, en vert els fulls.
• 
  Talle caudiciforme en Dioscorea.
• 
  Paquicaulo en Brachychiton rupestris.
• 
  Paquicaulo en Fouquieria columnaris.

Vore també: Diferència entre cáudice, talle caudiciforme, paquicaulo, lignotúber

• • Tallos suculents. Contenen un alt percentage de teixit parenquimático que pot almagasenar grans cantitats d'aigua, permetent a la planta sobreviure llarcs periodos de sequia. Els cactus del Nou Món i les cridades euforbiáceas suculentes de Suràfrica són eixemples clàssics de plantes en tallos suculents. Algunes d'elles, notablement el "cactus barril" i uns atres com el cardón, tenen troncs aflautados que s'expandixen ràpidament despuix d'una pluja, permetent a la planta almagasenar més aigua.

• 
  Talle suculent en una cactácea del Nou Món.
• Talle suculent en una euforbiácea d'Àfrica.
  Talle suculent en una euforbiácea d'Àfrica.

Fulls suculents. Hi ha eixemples com les crasuláceas (a voltes cridades de fulls com cotiledones) i monocotiledóneas en roseta com Aloe i Agave.

• 
  Crassula ovata, una crasulácea.
• Aloe vora i la seua inflorescència.
  Aloe vora i la seua inflorescència.
• 
  Agave americana i inflorescència.

El bulbo posseïx les seues reserves en els fulls no fotosintetizantes.

Provinents de la raïl

Eixemples de raïls reservantes. (A) Nap, Brassica rapa var. rapa (B) Celidonia menor, Ranunculus ficaria, (C) Rutabaga, Brassica napobrassica, (D) Batata, Ipomoea batatas, (I) Rabanito, Raphanus sativus, (F) Carlota, Daucus carota.

Són cridades raïls carnosas (este terme potser preferixca reservar-se per a un tipo de textura), raïls reservantes o raïls d'almagasenament. En general es reconeixen pel seu aspecte engrossat, i es diferencien dels tallos reservantes subterràneus en que carixen dels nucs i entrenudos i els ulls i cicatrius foliares dels tallos, ademés de per la seua anatomia (per eixemple al microscopi posseïxen cofia).

Els dos grans grups en que es diferencien per orige de l'orgue són la raïl principal reservante i les raïls no principals reservantes (raïls "tuberosas", no és sinònim de tubèrculs, ya que el tubèrcul és sempre un talle en castellà). (Simpson 2005). Quan l'orgue reservante pren la raïl principal és relativament comuna que també forme part d'ell el hipocótile (el sector del talle entre el nuc cotiledonar i la transició a la raïl) i potser partix del talle per dalt del nuc cotiledonar.

Les definicions són (Strassburger 1994): en la cita.

• 
  Un orgue reservante format per la raïl principal (en este cas forma part d'ell també la part inferior del talle): la carlota.
• 
  Una raïl reservante tuberosa: la batata.
• 
  Raïl tuberosa de Dahlia.
• Raïls tuberosas en venda del lairén (Calathea allouia).[2][cita 1]
  Raïls tuberosas en venda del lairén (Calathea allouia).

Vore també

• Suculenta
• Anatomia de la raïl reservante
• Terminologia descriptiva de les plantes

Bibliografia

• Simpson, M. G. 2005. "Plant Morphology". En: Plant Systematics. Elsevier Academic Press. Capítul 9.

• Fernando Chiang, Mario Sousa S. i Mario Sousa P. Glossari Inglés-Espanyol, Espanyol-Inglés per a Flora Mesoamericana