Agave americana
,_Mosqueira.JPG)
El agave groc o pita (Agave americana[1]) és una planta perenne pertanyent a la família Agavaceae. Originària de Mèxic i el sur d'Estats Units, s'ha distribuït mundialment com planta ornamental[2] i naturalizado en moltes regions com Sudamérica, Conca mediterrànea, les Illes Canàries, Àsia, Austràlia i Nueva Caledonia.[3][4]
Descripció
[editar | editar còdic]És una planta perenne acaule resistent a terrenys àrits. Les fulls suculentas són grans (1-2 m per 15-25 cm), lanceoladas, de color blanc-azulado, blanc-grisáceo, vert o variegadas. Es disponen en espiral al voltant del centre a on permaneixen enrolladas a un curt talle central (denominat en Mèxic cayote[5]). Posseïxen espines a lo llarc de les vores, que poden ser ondulats o dentados, de casi 2 cm. Una espina apical d'uns 5 cm de llongitut i de fins a 1 cm d'ample en la base.
Florix una sola volta cap al final del seu cicle vegetatiu, fenomen conegut com monocarpismo, produint una inflorescència terminal d'uns huit o dèu metros d'altura i un esgambi superior als 10 cm de diàmetro. Des de més de la mitat de la seua llongitut van eixint chicotetes branques en forma de panícula oberta, terminant cada una en un grup de flors hermafroditas de color groc-verdoso. Cada flor té un tamany d'uns 5 a 10 cm, i són polinizadas habitualment per #rat penats. El frut és una càpsula trígona i allargada. A lo llarc de la seua vida emet gran número de hijuelos o refillols de raïl.[2]
Història
[editar | editar còdic]Cristóbal Colón va descriure en una ocasió que ell hi havia vist en el Carib una planta que va confondre en el aloe. Atres viagers europeus, observarien la seua notòria presència en zones semidesérticas de les Américas (raó del seu nom). El botànic Rudolf Jakob Camerarius va escriure en una de les seues obres que en el jardí botànic de Chafa floria en 1583 un aloe americà; este no era una atra cosa que agave americana que efectivament va florir per primera volta en Europa en el Jardí botànic de Pisa.
En 1569 els botànics Pierre Pena i Mathias de Lobel varen fer un viage per Anglaterra i en Londres varen visitar el jardí botànic a on es varen trobar en una bona colecció de plantes suculentes de les Índies Occidentals, entre elles el Agave americana.
Esta planta va formar part de les ilustracions de la Iconografia Phytanthoza, un bonico llibre de Johann W. Weinmann, primer ilustrador botànic.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Agave americana va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 323. 1753.[6]
Agave: nom genèric que va ser donat a conéixer científicament en 1753 pel naturaliste suec Carlos Linneo, qui ho va prendre del grec Agavos. En la mitologia grega, Ágave era una ménade filla de Cadmo, rei de Tebas que, al front d'una flota de bacantes, va assessinar al seu fill Penteo, successor de Cadmo en el tro. La paraula agave aludix, puix, a alguna cosa admirable o noble.[7]
americana: epítet geogràfic que es referix a la seua localisació en Amèrica.
- Agave complicata Trel. ex Ochot.
- Agave felina Trel.
- Agave melliflua Trel.
- Agave spectabilis Salisb.
- Aloe americana (L.) Crantz[8]
Importància econòmica i cultural
[editar | editar còdic]Ornamental
[editar | editar còdic]S'usa àmpliament com ornamental. Existixen varietats, especialment Agave marginata (en la vora dels fulls de color blanc groguenc) i A. mig-picta (en una banda en mig del full en lloc de l'extrem).
Pulque i mezcal
[editar | editar còdic]Segurament el seu us més conegut és la producció de pulque i un licor destilat cridat mezcal, del que existixen numerosos tipos basant-se en les espècies i varietats de Agave utilisat,[9] entre els que figura un mezcal conegut en tot lo món segons Agave tequilana, el tequila. El suc azucarado extret de la llacor del talle floral abans de la floració es fermenta per a produir una beguda alcohòlica, cridada pulque, del que també existixen varis tipos, que a la seua volta es destila per a obtindre el mezcal.[10]
En la medicina tradicional
[editar | editar còdic]En América Central diferents parts de la planta s'utilisen externa i internament per a diverses dolències. La llacor com cataplasmas sobre ferides. Ingerida com a tractament per a diarrea, disenteria, per a evitar l'estrenyiment, l'indigestió, flatulència, contra la aliacrà i com laxante. L'infusió de fulls com purgante, depurativo i hepatoprotector,[11] i la raïl com diaforético i diurético.[10][2]
Estudis farmacològics
[editar | editar còdic]S'han comprovat els efectes antibacterianos en bactèries grampositivas dels distints extractes en éter de petròleu, cloroform, acetona i metanol dels fulls de A. americana.[12]
Metabòlits secundaris
[editar | editar còdic]La majoria de les substàncies bioactivas trobades en l'extracte de A. americana són saponinas: hecogenina, tigogenina i agavasaponina I i H. També s'han identificat polifenoles i flavonoides com el kaempferol.[13] Es varen trobar flavonoides, polifenoles, taninos, saponinas i #alcaloide en l'extracte metanólico dels fulls de A. americana.[11]
Atres usos
[editar | editar còdic]Es cultiva encara per la fibra textil dels seus fulls, cridada pita, per a produir corda, rets i atres objectes. La seua elaboració consistix en martafallar els fulls de la planta fins a fer que es desprenga la seua part verda i humida. Aixina es conseguixen les fibres que hi ha en el seu interior. Després es encordan estes fins a fabricar-se cuerdo de textura asprosa de vàries #gruixa i d'un color casi blanc. Actualment s'ampren mijos mecànics i el seu us és més escàs.[10]
Toxicitat
[editar | editar còdic]La llacor d'esta espècie conté cristals d'oxalato càlcic que produïxen dermatitis per contacte.[14]
Espècie invasora
[editar | editar còdic]Ha segut introduïda en moltes regions d'Europa, Suràfrica,Sudamérica, la Índia i Austràlia.[3]
En Espanya
[editar | editar còdic]Pel seu potencial colonizador i constituir una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats o els ecosistemes, esta espècie ha segut inclosa en el Catàlec Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasoras, regulat pel Real Decret 630, del 2 d'agost de 2013, estant prohibida en Espanya la seua introducció en el mig natural, possessió, transport, tràfic i comerç. En les illes Canàries, es considera una espècie invasora en tot l'archipèlec des de la seua introducció en el seguixc XVI. [15][16]
Noms vernàculs
[editar | editar còdic]- Castellà: acibara, agave, alcibara, alcibarón, alcimara, alcimarón, aloe, aloe americana, aloe americà, alzabara, alzavara, arroqueño, arzabara, arzabarón, atzahara, atzavara, azabara, azabarón, cabuyá, cardón, cimbara, donarda, figarasa, ágave, javila, magüey, maguey, metl, pita, pitaca, pitacón, pitaco, pita comuna, pitera, #pitó, sábila, zabilla, zábila,[17] caraguatá del Paraguay, cardal del Paraguay, cocuí de Veneçola, champa de Loja, cucuí de Veneçola, henequén de l'illa de Sant Dumenge, mezcal de les Californias, nequen de l'illa de Sant Dumenge,[18] maguey groc, galime, tepehuán.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Maguey Blanco (Agave americana)». Enciclovida. Conabio. Consultat el 12 de maig de 2020..
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «PROTA4O Database». Archivat des d'el original, el 26 de decembre de 2017. Consultat el 26 de decembre de 2017.
- ↑ 3,0 3,1 Irish, Gary (2000). [1], Timber Press, pp. 94–97. ISBN 978-0-88192-442-8.
- ↑ Mansfeld's World Database of Agricultural and Horticultural Crops
- ↑ http://www.rtve.es/alacarta/videos/documentales-culturals/planeta-gastronomico-mejico/2281695/
- ↑ «Agave americana». Tropicos.org. Jardí Botànic de Misuri. Consultat el 16 d'octubre de 2012.
- ↑ García-Mendoza, A. J. (2012). Mèxic, país de magueyes. Suplement "La Jornada del camp". La Jornada, dissabte 18 de febrer de 2012, no. 53, p. 4. Versió electrònica: Artícul sobre els distints tipos de magueyes o mezcales o agaves
- ↑ Agave americana en PlantList
- ↑ https://web.archive.org/web/20140107035953/http://www.m-x.com.mx/2013-08-18/les-batalles-per-el-mezcal/
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Plants For A Future
- ↑ 11,0 11,1 «Hepatoprotective effect of methanol extract of Agave americana leaves on paracetamol induced hepatotoxicity in Wistar albino rats».BMC Complementary Medicine and Therapies.23(1)ISSN 2662-7671.doi:10.1186/s12906-023-03931-i.Consultat el 2025-10-08.
- ↑ «Antibacterial Activity and Phytochemical Components of Leaf Extracts of Agave americana».Journal of Experimental Pharmacology.12
- 447–454.doi:10.2147/JEP.S258605.Consultat el 2025-10-08.
- ↑ «Therapeutic potential of Agave spp. in modern healthcare: A comprehensive review».Annals of Phytomedicine An International Journal.13(2)doi:10.54085/ap.2024.13.2.35.Consultat el 2025-10-08.
- ↑ PuBmED - Consultat el 26 de decembre de 2017
- ↑ «Exos». www.biodiversidadcanarias.es. Consultat el 2025-05-05.
- ↑ «Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, pel que es regula el Catàlec espanyol d'espècies exòtiques invasoras.».
- ↑ «Agave americana». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 27 de novembre de 2009.
- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
- ↑ «Aspectes etnobotánicos de Cuspón, Perú: Una comunitat llauradora que utilisa 57 espècies de plantes en les seues diverses necessitats».Scientia Agropecuaria.11(1)
- 7-14.doi:10.17268/sci.agropecu.2020.01.01.Consultat el 2025-10-09.
- ↑ «KAARA: La planta maravellosa altoandina».Institut de Montanya.Consultat el 2025-10-09.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Ceballos Jiménez, Andrés (1986). , I.C.O.N.A..
- Sanjuán, Rubén. González, J. M. Horta, M. (2000). , Universitat de Guadalajara. ISBN 968-895-930-8.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Agave americana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.