Agave tequilana
Agave tequilana (agave tequilero) és una espècie de plantes suculentas pertanyent a l'antiga família de les agaváceas, ara subfamília Agavoideae.
Descripció
[editar | editar còdic]Este agave és monocárpico, florix solament una volta en la seua vida i mor despuix de florir. La floració s'inicia dels 6 als 15 anys de cultiu; l'emissió del talle floral comença en els mesos de febrer a març. La planta produïx un talle floral d'uns quants metros d'altura, en numeroses umbelas en flors verdosas llaugerament groguenques marchitas en antesis (quan estan obertes). Mils de flors cauen sense ser polinizadas i són substituïdes per chicotets agaves en els ulls florals, estos es coneixen com bulbilos. Els pocs fruts que apleguen a formar-se poden tindre numeroses llavors blanques sense viabilitat per a germinar.
La polinisació no depén exclusivament del rat penat Leptonycteris nivalis, un filostómido nectarívoro, sino també d'insectes i colibríes.
Història
[editar | editar còdic]Els agaves han segut utilisats pels habitants de Mesoamérica des de fa aproximadament 9000 anys. En general, abans de l'arribada dels espanyols l'utilitat dels agaves va ser per a la producció de sucres i fibres. El seu us va decaure quan el cultiu de la canya de sucre va aplegar a Mèxic en els conquistadors.
El gènero Agave, el significat del qual en grec és ‘noble’ o ‘admirable’, va ser donat a conéixer a la ciència pel suec Carlos Linneo en 1753. Les plantes del gènero Agave són originàries d'Amèrica, en la major concentració d'espècies natives de Mèxic, en a on se'ls coneix en els noms comuns de “magueyes” o “mezcales”.
Espècies de agaves importants en la producció de fibres són el henequén (Agave fourcroydes), Agave sisalana (Gentry 1982) i Agave tequilana, en el qual es produïx fibra a partir de la raïl en el bagazo de rebuig de l'indústria tequilera, i fibra dels fulls o pencas.
Els agaves produïxen distints tipos de beguda. La llacor natural quan s'extrau és de sabor dolç i se li coneix en el nom de #aiguamel, a este mateix, despuix de fermentat se li crida pulque. El líquit destilat derivat dels agaves és conegut com mezcal o tequila (Gentry 1982). Atres begudes destilades de Agave, d'importància regional són la “raicilla” i el “vi barranca”.
En Jalisco, en la barranca de la ciutat de Tequila i Amatitán, pel seu clima i vegetació, es varen desenrollar agaves que es varen aprofitar per les seues característiques sobreixents, fibres dures i brots i bases dels fulls (pencas) en altes concentracions de polisacàrits (Valenzuela, 2000).
En els anys recents, s'han cultivat centenars d'hectàrees en l'oest de Mèxic (Especialment en a on són originàries Amatitán i Tequila (Jalisco), abdós en el edo. de Jalisco) en Agave tequilana i atres espècies emparentades, de que els seus brots es destila el licor cridat tequila (McVaugh, 1989).
Taxonomia
[editar | editar còdic]Artemisia tequilana va ser descrita per Frédéric Albert Constantin Weber i publicat en Bulletin du Muséum d'Histoire Naturelle 8(3): 220–223, f. 1–2. 1902.[1]
Agave: nom genèric que va ser donat a conéixer científicament en 1753 pel naturaliste suec Carlos Linneo, qui ho va prendre del grec Agavos. En la mitologia grega, Ágave era una ménade filla de Cadmo, rei de Tebas que, al front d'una flota de bacantes, va assessinar al seu fill Penteo, successor de Cadmo en el tro. La paraula agave aludix, puix, a alguna cosa admirable o noble.[2]
tequilana: epítet que fa referència a que en ella es produïx el tequila.
- Agave angustifolia subsp. tequilana (F.A.C.Weber) Valenz.-Zap. & Nabhan
- Agave palmaris Trel.
- Agave palmeris Trel.
- Agave pedrosana Trel.
- Agave pes-mulae Trel.
- Agave pseudotequilana Trel.[3]
Importància econòmica i cultural
[editar | editar còdic]Usos medicinals
[editar | editar còdic]Agave tequiliana està sent investigada pels seus possibles usos medicinals pels seus fructanos. També s'estudia com a fibra dietètica i com prebiótico.CR
Varietats de Agave
[editar | editar còdic]Les variants o varietats de Agave tequilana que han segut reconegudes per estudis de conservació són: la blava, la blava variegata o llistada (en llistes grogues), sihuín i criollo o pata de mula.[4] Les descripcions i ilustracions de les variants de Agave tequilana es poden trobar en els llibres de El Agave tequilero. Cultiu i Indústria de Mèxic[5] i Tequila: A Natural and Cultural History.[6]
Begudes alcohòliques
[editar | editar còdic]És el principal producte econòmic de l'estat de Jalisco en Mèxic. S'utilisa com a única matèria primera bàsica per a l'elaboració del tequila, la popular beguda mexicana. A lo largo y ancho de la República Mexicana, existixen diferents varietats de agaves:
- El pulquero, per a la fabricació de cordes.
- Agave tequilana varietat blava, l'única que dona orige al tequila.
Agave tequilana varietat blava, utilisada com a matèria primera per a l'elaboració de tequila, es troba en 180 municipis de cinc estats de la república que formen part de la Denominació d'Orige tequila: Jalisco, Michoacán, Tamaulipas, Nayarit i Guanajuato. Solament en eixos municipis es pot utilisar la matèria primera per a l'elaboració del tequila.
D'acort en la definició prevista en la Norma Oficial Mexicana NOM-006-SCFI-2005 Begudes Alcohòliques - Tequila - Especificacions, tequila és la “beguda alcohòlica regional obtinguda per destilació de #most, preparats directa i originalment del material extret, en les instalacions de la fàbrica d'un Productor Autorisat la qual deu estar ubicada en el territori comprés en la Declaració, derivats dels caps de Agave tequilana varietat blava, prèvia o posteriorment hidrolizadas o cuites, i somesos a fermentació alcohòlica en #rent, cultivades o no, sent susceptibles els #most de ser enriquits i mesclats conjuntament en la formulació en atres sucres fins a en una proporció no major de 49 % de sucres reductors totals expressats en unitats de massa, en els térmens establits per esta NOM i en l'inteligència que no estan permeses les mescles en fret. El tequila és un líquit que, d'acort a la seua classe, és incoloro o coloreado quan és madurat o quan és abocat sense madurar-ho.
El procés de producció de tequila dura, en promig, 8 anys, i inicia en la plantació de la principal matèria primera utilisada en l'elaboració del tequila, que és el agave. Planta de la família de les agaváceas, de fulls llarcs i fibrosas, de forma lanceolada, de color azulado, la part del qual aprovechable per a l'elaboració de tequila és la pinya o cap. L'única espècie admesa és Agave tequilana varietat blava, cultivada dins del territori comprés en la Declaració.
Vore també
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Agave tequilana». Tropicos.org. Jardí botànic de Misuri. Archivat des d'el original, el 28 de febrer de 2013. Consultat el 16 d'octubre de 2012.
- ↑ García-Mendoza, A. J. (2012). Mèxic, país de magueyes. Suplement “La Jornada del camp”. La Jornada, dissabte 18 de febrer del 2012, n.º 53, p. 4. Versió electrònica: Artícul sobre els distints tipos de magueyes o mezcales o agaves.
- ↑ Agave tequilana en PlantList
- ↑ «A new agenda for blue agave landraces: food, energy and tequila».GCB Bioenergy.3(1)
- 15-24.ISSN 1757-1707.doi:10.1111/j.1757-1707.2010.01082.x.Consultat el 24 de giner de 2019.
- ↑ 1963-, Valenzuela Zapata, Ana Guadalupe, (2003). [1], 3.ª ed. edició, Edicions Mundi-Prensa. OCLC 51721201. ISBN 9687462337.
- ↑ 1963-, Valenzuela Zapata, Ana Guadalupe, (2003). [2], University of Arizona Press. OCLC 52312426. ISBN 0816519374.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Gentry, H. S. 1982. Agaves Cont. N. Amer. i–xiv, 1–670. The University of Arizona Press, Tucson.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Agave tequilana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.