Agave fourcroydes

Agave fourcroydes (Agave fourcroydes)

Agave fourcroydes, de nom comú henequén, és una espècie del gènero Agave que ha segut cultivat en la regió maya per a obtindre fibres des de temps prehispánicos. Els seus fulls estan arrematats en llargues espines i les seues fibres són més fines. El seu cultiu ha segut de gran importància en la península de Yucatán, tenint més de 40 usos diferents.

Descripció

És una espècie monocárpica que forma una roseta de fins a 2,5 m (metros) de diàmetro. Ocasionalment, desenrolla un tronc que pot alcançar 1-2 m d'altura, robust; en rosetes grans, en refillols. Fulls de 120-180 × 7-12 cm (centímetros), rectes, rígides, lineares, ensiformes, gruesamente redonejades en la base, grisa-glaucas a verdes clares; espina de 2-3 cm, robusta, cònica, obertament curta, acanalada dalt de la base, alguna cosa decurrente; màrgens rectes; dents espayades entre sí per 1-3 cm, prims, pardos obscurs. La inflorescència és una panícula que alcança 5 a 6 m d'altura. Florés de (5-)6-7 cm, groc-verdosas; tubo de 12-16 × 12-15 mm (milímetros); tépals de 16-18 × 3-5 mm, lineares; filaments de 45-60 cm, robusts, insertats 6-8 mm dalt de la base del tubo; anteres de 20-24 mm; ovari de (20-)30-40 mm, fusiforme.

Usos

Este agave té orige i es cultiva principalment en Yucatán, Mèxic, per a l'aprofitament de la fibra continguda en els seus fulls, per a fer jarcias, cuerdos, cordeles per a barcos, estores, sacs o costales per a empacar, i transportar grans, cereals i llavors tals com a arròs, frijol i dacsa, i per a la fabricació de teixits. Les zones de Yucatán a on el cultiu ha segut més intensiu són les que es troben al voltant de la capital de l'Estat, Mèrida, i els municipis de Motul, Izamal i Tixkokob, principalment.

Cap a la mitat del sigle XX es va crear Cordemex, una gran agroindustria henequenera que va influir de modo determinant en l'història econòmica de Yucatán. Més alvance es va utilisar el nom de sisal o sisalana per a denominar al agave que es cultiva en atres regions, particularment Brasil i Tanzània, i al que es va assignar eixe nom una volta obtingut un híbrit del henequén per a diferenciar-ho del material vegetatiu original.^{cita requerida}

Taxonomia

Agave fourcroydes va ser descrit per Charles Lemaire i publicat en L'illustration horticole 11: 66. 1864.

Etimologia

Agave: nom genèric que va ser donat a conéixer científicament en 1753 pel naturaliste suec Carlos Linneo, qui ho va prendre del grec Agavos. En la mitologia grega, Ágave era una ménade filla de Cadmo, rei de Tebas que, al front d'una flota de bacantes, va assessinar al seu fill Penteo, successor de Cadmo en el tro. La paraula agave aludix, puix, a alguna cosa admirable o noble.

fourcroydes: epítet otorgat en honor del químic francés Antoine-François de Fourcroy.

Sinonímia

• Agave fourcroydes var. espiculata Dewey
• Agave rigida var. elongata Baker

• Agave sullivanii Trel.
• Agave longifolia
• Agave sullivani
• Agave rigida var. longifolia
• Agave elongata
• Agave ixtlioides

Noms comuns

Es diu ki en el maya que parlen els habitants de la península de Yucatán, i també sisal, aixina denominat perque era del port de Sisal, en la mencionada península, d'a on s'embarcaven els carregaments de fibra cap als seus diferents destins en els mercats que la consumien abundantment a principis del sigle XX. En Espanya se li crida també henequén de Cuba (a on va ser introduït en el sigle XIX). Un dels productors en Cuba va ser Fernando Heydrich, de Heydrich & Raffoler & Cie. Esta empresa va guanyar un litigi per a obtindre una palesa solicitada que va ser qüestionada per una atra empresa. Va ser l'inici d'esta activitat en l'illa.

Galeria

• 
  Vista de la planta
• 
  Vista de la planta

Vore també

• Indústria henequenera en Yucatán
• Cordemex

Bibliografia

• BANYS RAMÍREZ, Othón (coord.): Societat, estructura agrària i Estat en Yucatán, Mèrida: UADY, 1990.
• BENÍTEZ, Fernando: Ki: el drama d'un poble i d'una planta. Mèxic, 1986.
• SCOTT GENTRY, Howard: Agaves of continental North America (pp. 573-576). University of Arizona Press, 1982.
• RIVAS FONT, José I.: Apunts sobre el cultiu i l'explotació del henequén. Mèrida: Imprenta de «L'Eco del Comerç», 1906.
• SAVARINO, Franco i Marisa PÉREZ: El cultiu de les èlits. Grups econòmics i polítics en Yucatán en els sigles XIX i XX. Mèxic: Conaculta, 2001. Plantilla:PDFlink
• SUÁREZ MOLINA, Víctor M.: L'evolució econòmica de Yucatán a través del sigle XIX (2 volums). Mèrida: UADY, 1977.
• WELLS, Allen: Yucatan’s gilded age: facendes, henequen, and international harvester, 1860-1915. Albuquerque: University of New Mexico Press, 1985.
• «Yucatán en el temps», en la Enciclopèdia alfabètica. Mèxic, 1999. ISBN 970-9071-04-1.

Enllaços externs

• Henequen-growing facendes in the Yucatan
• «Data compiled from various sources» [2] archivat en Wayback Machine. per Mark W. Skinner. Baton Rouge (Luisiana): National Plant Data Center, del USDA (United States Department of Agriculture). En el lloc Plants Database.