Anar al contingut

Corm

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Colocasia esculenta dsc07801.jpg
Corm
Per a atres usos d'este terme vore Corm (desambiguaació).

Els corms[1] són tallos engrossats subterràneus, de base unflada i creiximent vertical que conté nucs i abultamientos dels que ixen ulls; els quals complixen la funció d'orgue reservante de nutrients. Està recobert per capes de fulls secs, a modo de corfolls superposts. En la part inferior produïx chicotets corms nous que serviran per a la reproducció de noves plantes.

Tenen vàries similituts en els bulbos, puix abdós òrguens són acumuladors de substàncies nutritives constituïts per cèlules parenquimales. No obstant, poden diferenciar-se perque l'interior dels corms no es componen de capes observables a simple vista com a anells concèntrics en una secció travessera, com succeïx en els bulbos.

Les plantes que presenten corms són plantes perennes que perden les seues parts aérees en l'estació desfavorable, per fret o per aridez, conservant únicament la seua part subterrànea.

Algunes de les plantes que formen corms inclouen moltes espècies de la família Iridaceae:

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «corm» (en és). Fundació BBVA. Consultat el 2025-11-30.