Anar al contingut

Robert A. Heinlein

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Robert A. Heinlein
45px|link=
Este artículo o sección tiene referencias, pero necesita más para complementar su verificabilidad.
Plantilla:Busca fuentes
Este aviso fue puesto el 9 de setembre de 2017.
[[Categoria:Wikipedia:Artículos que necesitan referencias adicionales| Plantilla:Problemas artículo/validar]]


Robert Anson Heinlein (/ˈhaɪnlaɪn/ Butler, Misuri; 7 de juliol de 1907 - Carmel, Califòrnia; 8 de maig de 1988) va ser un escritor de ciència ficció, ingenier i oficial naval nortamericà. A voltes cridat el «decà dels escritors de ciència ficció»,[1] va ser un dels primers en emfatisar la precisió científica en la seua ficció i, per lo tant, pioner del subgénero de la ciència ficció dura. Les seues obres publicades, tant de ficció com de no ficció, expressen admiració per la competència i emfatisen el valor del pensament crític.[2] Les seues trames a sovint presentaven situacions provocatives que desafiaven les costums socials convencionals.[3] La seua obra continua influint en el gènero de la ciència ficció i en la cultura moderna en general. Heinlein va guanyar quatre premis Hugo per Estrela doble (1956), Tropes de l'espai (1960), Foraster en terra estranya (1962) i La Lluna és una cruel amant (1967). Va ser elegit en 1974 Gran Mestre per la Associació d'escritors de ciència ficció i fantasia d'Estats Units (SFWA), convertint-se aixina en el primer guardonat en esta distinció.


Heinlein es va convertir en un dels primers escritors nortamericans de ciència ficció en irrompre en revistes de gran circulació com The Saturday Evening Post a finals de la década de 1940. Va ser un dels novelistes de ciència ficció més venuts durant moltes décades. Heinlein, Isaac Asimov i Arthur C. Clarke són considerats a sovint els «Tres Grans» dels autors de ciència ficció en llengua anglesa.[4][5] [6] La seua obra a voltes va tindre aspectes controvertits, com el matrimoni plural en La lluna és una cruel amant, el militarisme en Tropes de l'espai o personages femenins tecnològicament competents que eren formidables,[7] encara que a sovint estereotípicamente femenins, com Divendres.

Habitualment rigorós sobre la base científica en les seues històries, inclús les seues històries de fantasia contenen una estructura científica llògica. Una de les característiques que definixen la seua escritura va ser l'introduir en la temàtica de la ciència ficció la administració, la política, la economia, la llingüística, la sociologia i la genètica. Va ser també un dels abanderats del individualisme, la qual cosa quedava reflectit en la riquea dels personages (eixemple clar és Lazarus Long), tant en coneiximents, com en habilitats.

Un atre dels temes recurrents en este autor és qüestionar les costums contemporànees, culturals, socials i sexuals, descrivint societats en ideals prou alluntats dels de la societat occidental de la seua época. Estes idees es reflectixen en varis dels seus llibres, com en Foraster en terra estranya o El número de la béstia (1980).

Un relat que descolla per la seua predicció social va ser Solució insatisfactòria (1941), en la que prediu que durant la creació inicial d'armes atòmiques, en Estats Units es creuria que serà l'arma definitiva de control mundial. I en el mateix relat es prediu també la «amenaça nuclear» per la que molts països s'abstindrien d'usar la guerra—i estes armes—davant l'imminent destrucció tant pròpia com del seu contrincant.[8]


En les seues obres de ficció, Heinlein va falcar varis térmens que han passat a formar part de l'idioma anglés, tals com grok i waldo, entre uns atres.[9]

Biografia

[editar | editar còdic]

Heinlein va nàixer en Butler, un menut poble del comtat de Bats, Misuri, el 7 de juliol de 1907. Fill de Rex Ivar Heinlein, un contable, i Bam Lyle Heinlein, va anar el tercer de sèt germans (quatre hòmens i tres dònes). Poc despuix del seu naiximent la família es va mudar a Kansas City, Misuri, a on es crie. Va rebre la seua educació bàsica en la Central High School, a on es va graduar en 1924. Seguint l'eixemple del seu germà major Rex, va continuar els seus estudis en la Acadèmia Naval d'Estats Units en Annapolis (Maryland) fins a 1929, quan es va graduar com a ingenier mecànic. El seu primer destí va ser el 'USS Lexington ', un dels dos primers #portaavions de l'armada nortamericana i a on va treballar en #radiocomunicació. Posteriorment va servir en el destructor USS Roper, alcançant el grau de tinent. En 1929 va contraure matrimoni en Los Àngeles en Eleanor Curry de Kansas City; encara que este enllaç solament va durar un any.

La seua marcha militar va finalisar pronte, en 1934 i en 27 anys, quan ho varen retirar com no apte per al servici per motius mèdics despuix d'una llarga convalescència per una #tuberculosis. S'havia casat en 1932 en Leslyn MacDonald i es trobava en Los Àngeles, retirat en una menuda pensió, insuficient per a mantindre's. Fins a 1939 es va dedicar a diverses ocupacions, entre elles una breu incursió en la política.

En enguany va començar a publicar ciència ficció, en l'enviament a la revista Astounding Science-fiction del relat "La llínea de la vida" ("Lifeline"). En dos anys va alcançar la fama en el món de la ciència ficció, pero llavors el seu país va entrar en la Segona Guerra Mundial i Heinlein va deixar la lliteratura per a unir-se de nou a l'Armada.

No obstant va ser rebujat de nou per motius mèdics. Finalment va conseguir colaborar en l'esforç bèlic treballant com a ingenier civil en la Naval Air Experimental Station, prop de Filadèlfia, un laboratori de materials de l'Armada. En quant la lluita va terminar, va deixar el laboratori, va tornar a Califòrnia i va buscar agents lliteraris per a introduir-se en nous mercats. I va conseguir lo que volia, aplegant a publicar en el Saturday Evening Post, la revista que millor pagava i la més prestigiosa de l'época. Açò va supondre un espente per al gènero de la ciència ficció, que començava aixina, de la mà de Heinlein, a eixir del gueto. En este periodo, Heinlein va escomençar a escriure els cridats “llibres jovenils”, llibres d'aventures per a adolescents. També en estos anys es va complicar la seua situació personal, aplegant en 1948 a divorciar-se de Leslyn. En seguida va tornar a contraure matrimoni, en Virginia Doris Gerstenfeld, a la que havia conegut en el seu treball durant la guerra. Este matrimoni va durar fins al final de la seua vida, i ademés #Virginia es va convertir en la principal colaboradora de Heinlein en el seu treball.

Es va instalar en ella en Colorat Springs i va continuar escrivint. En 1948 va crear un guion que es va dur al cine en la seua colaboració l'any següent baixe el títul En destí a la Lluna (Destination Moon). Durant els anys 1950, va collir dos premis Hugo, un en 1956 per Estrela doble (Double Star) i un atre en 1959 per Tropes de l'espai (Starship Troopers), novela que, per a sorpresa de Heinlein, va resultar polèmica a la parell que exitosa. En 1960 va finalisar una de les seues obres més importants, Foraster en terra estranya (Stranger In A Strange Land) extensa novela que va retallar a petició de l'editor a pesar de la qual cosa va guanyar de nou el premi Hugo de 1962.


Per problemes de salut de la seua esposa, en 1965 els Heinlein varen tornar a Califòrnia, esta volta a Santa Creu. En 1967 va guanyar de nou l'Hugo per La Lluna és una cruel amant (The Moon Is A Harsh Mistress). Durant la década de 1970 va sofrir numerosos problemes de salut, #lo que va provocar un significatiu descens en la seua producció lliterària. En 1970 una peritonitis casi va acabar en la seua vida. La seua recuperació es va allargar durant més de dos anys i va requerir múltiples transfusions de sanc. En 1978 se li va diagnosticar una obstrucció en una artèria carótida i va ser intervingut per a fer-li un baipás, una de les primeres operacions de dit tipo que es varen realisar. En 1973 havia publicat Temps per a amar (Clave Enough For Love) i la següent novela, El número de la béstia (The Number of The Beast), no va ser publicada fins a 1980. La varen seguir atres quatre noveles fins que el 8 de maig de 1988 va fallir apaciblemente mentres dormia. Va ser incinerat i les seues cendres varen ser escampades sobre l'oceà Pacífic, les de la seua esposa Virginia ho varen seguir quan va morir en 2003.

L'asteroide (6312) Robheinlein va ser nomenat en el seu honor.[10]

Bibliografia destacada

[editar | editar còdic]

Noveles

[editar | editar còdic]
  • Més allà de l'horisó (1948). Beyond this Horizon
  • Amos de títaros (1951), també com L'invasió sotil o Titán invadix la Terra. The Puppet Masters
  • Regirada en el 2100 (1953). Revolt in 2100
  • Estrela doble (1956) (Premi Hugo, 1956). Double Star
  • Porta a l'estiu (1956). The Door Into Summer
  • Ciutadà de la galàxia (1957). Citizen of the Galaxy
  • Els fills de Matusalén (1958) (o Les 100 vides de Lazarus Long). Methuselah´s Children
  • Foraster en terra estranya (1961) (Premi Hugo, 1962, publicat en versió original en 1991). Stranger in a Strange Land
  • Òrfens de l'espai (1963). Es tracta d'un fix-up format per dos relats publicats en 1941: "Univers" i "Sentit comú".
  • Ruta de glòria (1963). Glory Road
  • Els dominis de Farnham (1964). Farnham´s Freehold
  • La Lluna és una cruel amant (1966) (Premi Hugo, 1967). The Moon is a Harsh Mistress
  • Temps per a amar (1973). Clave Enough for Love
  • El número de la béstia (1979). The Number of the Beast
  • Divendres (1982). Friday
  • Job: Una comèdia de Justícia (1984). Job: A Comedy of Justice
  • El gat que travessa les parets (1985). The Cat Who Walks Through Walls: A Comedy of Manners
  • Viage més allà del crepúscul (1987). To Sail Beyond the Sunset.
  • The pursuit of the Pankera (2020). Edició pòstuma d'una versió alternativa de El número de la béstia[11]

Noveles jovenils

[editar | editar còdic]
  • Rocket Ship Galileo (1947)
  • Cadet de l'espai (1948)
  • Rebelió en l'espai (Ret Planet) (1949)
  • El granger de les estreles (1950) (Premie Retro Hugo - 1951, 2001)
  • Els Stone (1952). The Rolling Stones
  • La béstia estelar (1954). The Star Beast
  • Túnel en l'espai (1955)
  • L'hora de les estreles (1956)
  • Ciutadà de la galàxia (1957)
  • Conseguix un trage espacial: viajaràs (1958)
  • Tropes de l'espai (1959) (Premi Hugo, 1960)
  • Filla de Mart (1963). Podkayne of Mars

Recopilacions de relats

[editar | editar còdic]
  • La desagradable professió de Jonathan Hoag (1959).

Relats i noveles curtes

[editar | editar còdic]
  • And he build a crooked house

Recopilats en Història del futur

[editar | editar còdic]
  • «Si açò continua...» (1940) (Premi Retro Hugo 1941 a la millor novela curta, otorgat en 2016)
  • Les carreteres deuen rodar (1940) (Premie Retro Hugo 1941 al millor relat, otorgat en 2016)
  • Coventry (1940)
  • Ocorren explosions (1940)
  • Llògica de l'Imperi (1941)
  • «Univers» (1941)
  • Els fills de Matusalén (1941)
  • «... també passegem gossos» (1941)
  • «Sentit comú» (1941)
  • Els verts tossals de la Terra (1947)
  • Jockey de l'espai (1947)
  • «¡Qué gran és estar de regrés!» (1947)
  • Els negres fossos de la Lluna (1948)
  • Cavallers, permaneixquen assentats (1948)
  • Dalila i el montador de l'espai (1949)
  • La llarga guàrdia (1949)
  • L'home que va vendre la Lluna (1950) (Premi Retro Hugo 1951 a la millor novela curta, otorgat en 2001)
  • L'amenaça de la Terra (1957)
  • Raig de llum (1962)

Atres relats

[editar | editar còdic]
  • Magic, Inc. (1940)
  • Solució insatisfactòria (1941)
  • Pels seus propis mijos (1941)
  • L'herència perduda (1941)
  • Una pecera en peixos de colors (1942)
  • Waldo (1942)
  • La desagradable professió de Jonathan Hoag (1942)
  • Colón va ser un cretino (1947)
  • Prova en l'espai (1948)
  • Tots vostés, zombies (1959, sobre el viage en el temps). Recopilat en 6xH

Adaptacions cinematogràfiques

[editar | editar còdic]

Algunes de les noveles o relats de Heinlein han segut duts a la gran pantalla en major o menor fortuna:

Influències rebudes

[editar | editar còdic]

L'influència primària en l'estil d'escritura pot haver segut Rudyard Kipling. Kipling és el primer eixemple modele conegut d'exposició narrativa indirecta, una tècnica d'escritura per la que Heinlein més vesprada es va fer famós.[20] En el seu famós text sobre "On the Writing of Speculative Fiction", Heinlein cita a Kipling d'esta manera:


(Hi ha noucents xixanta modos //// de construir llaços tribals //// I cada una d'ells és correcte)


Foraster en terra estranya es va originar com una versió modernisada de El llibre de la selva de Kipling. La seua esposa li va sugerir que el chiquet podia ser criat per marcians en lloc de llops. De la mateixa manera, es pot considerar a Ciutadà de la galàxia com un reinicie d'una atra novela de Kipling: Kim.[21]

L'idea de Starship Troopers de necessitar servir en l'eixèrcit per a poder votar, pot trobar-se en "L'eixèrcit d'un somi" (The Army of a Dream) de Kipling:


Poul Anderson va dir una volta del relat de ciència ficció de Kipling "Junta de Control Aéreu (Tan Fàcil com A.B.C.)", "un maravellós fil de ciència ficció, que mostra el mateix ull per al detall que més vesprada distinguiria l'obra de Robert Heinlein".

Heinlein es va descriure a sí mateixa com influenciat també per George Bernard Shaw, havent llegit la majoria de les seues obres. Shaw és un eixemple d'un autor anterior que va utilisar el home competent, un arquetip favorit de Heinlein.[22] Va negar, no obstant, qualsevol influència directa de Tornar a Matusalén en Els fills de Matusalén.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ (2009) The Science Fiction Handbook, John Wiley & Sons, p. 155. ISBN 978-1405162050. «Sometimes called the 'dean of science fiction writers,' Robert A. Heinlein was one of the leading figures of science fiction's Golden Age and one of the authors most responsible for establishing the science fiction novell as a publishing category.»
  2. ↑ Mendlesohn, Farah (2019). The Pleasant Profession of Robert A. Heinlein, London: Unbound Publishing, pp. 286–303. ISBN 978-1783526789.
  3. ↑ «[1]». Consultat el 2026-03-05 (en en).
  4. ↑ «The Big Three—Asimov—Clarke—Heinlein—A Bibliography». SFandFantasy.co.uk. «Isaac Asimov, Arthur C. Clarke and Robert Heinlein llaure informally known as the 'Big Three'—the best known members of the group of authors who brought science fiction into a Golden Age in the middle years of the twentieth century»
  5. ↑ Parrinder, Patrick (2001). Learning from Other Worlds: Estrangement, Cognition, and the Politics of Science Fiction and Utopia, Duke University Press, p. 81. ISBN 978-0822327738. «This short discussion of Asimov, Clarke and Heinlein—the baix-called Big Three, who largely dominated American (and, to a lesser extent, Anglo-American) science fiction during the 1940s, the 1950s and well into the 1960s—should serve to suggest the particularly complex affinity between science fiction and critical theory in its Blochian version.»
  6. ↑ «Science Fiction Writer Robert J. Sawyer: The Death of Science Fiction». www.sfwriter.com. Archivat des d'el original, el 2012-05-02. Consultat el 2026-03-05.
  7. ↑ «[2]». Consultat el 2026-03-05 (en en).
  8. ↑ Ensaig "Futur amenazador", primer capítul del llibre ""L'electró és esquerrer i atres ensajos" d'Isaac Asimov, aproximadament en el lloc 3,9 % del llibre (aproximadament en el lloc 35 % de l'ensaig)
  9. ↑ «grok» (en anglés). Oxford English Dictionary. Archivat des d'el original, el 16 de novembre de 2016. Consultat el 17 d'octubre de 2024.
  10. ↑ «Pàgina de Minor Planet Center» (en anglés). Consultat el 18 de juny de 2022.
  11. ↑ El primer terç és casi idèntic a la versió publicada en 1979, el restant diferix completament.
  12. ↑ [3]
  13. ↑ [4]
  14. ↑ [5]
  15. ↑ [6]
  16. ↑ [7]
  17. ↑ Awards for 1951 [8] archivat en Wayback Machine. en IMDb
  18. ↑ Plantilla:Imdb títul
  19. ↑ [9]
  20. ↑ Raymond, Eric (2005-12-02). «Rudyard Kipling Invented SF!» (en anglés).
  21. ↑ "Rudyard Kipling considered as a Science Fiction writer" [10] archivat en Wayback Machine.
    La millor manera d'entendre per qué Kipling va eixercir una influència tan gran en la ciència ficció moderna és llegint la seua pròpia obra. Comence en Kim, l'evocació més exitosa d'un món extraterrestre jamai produïda en anglés. Seguixca la carretera del Gran Tronc cap a la frontera del noroest i observe la desfilada de cultures que troba el jove Kimball O'Hara. Pose's en el seu lloc, el d'un foraster mig assimilat en una terra estranya, i observe detenidamente els efectes desiguals de la trobada d'una societat antiga en una cultura tecnològicament alvançada. Els escritors de SF han trobat a Kim tan atractiu que varis han contat les seues pròpies versions de l'història: El ciutadà de la galàxia, de Robert Heinlein, i El joc de l'imperi, de Poul Anderson, són dos de les millors.
  22. ↑ L'herència de Heinlein: Una llectura crítica de la ficció (en anglés), McFarland. ISBN 9780786474981.

Bibliografia adicional

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Robert A. Heinlein en Viquidites.


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Robert_A._Heinlein&oldid=615865»