Robert Boyle
Robert Boyle (Waterford, 25 de giner de 1627-Londres, 31 de decembre de 1691).[1] D'orige anglo-irlandés, pertanyent a la noblea anglesa establida en Irlanda, va anar el catorzé fill del comte de Cork. La seua família li va procurar la millor formació possible, enviant-ho a estudiar a les millors universitats d'Europa de l'época. Ya en dotze anys es va traslladar a Ginebra, a on va viure durant cinc anys. En este periodo va viajar per Itàlia i en Florencia va tindre coneiximent dels treballs de Galileo, recentment fallit, retornant a Anglaterra en 1644, a on va desenrollar la seua carrera científica.[2]
Considerat com filòsof de la naturalea, nom en el que es coneixia als primers científics, més teòrics que experimentals, els seus estudis i #dissertació científic-filosòfiques es varen dirigir principalment cap a la química i la física, aixina com al disseny d'aparats de laboratori, per lo que també se li considera un inventor. També va ser un prominent teòlec cristià.
Com a científic és conegut principalment per la formulació de la llei de Boyle,[3] ademés de ser generalment considerat com el primer químic modern i, per lo tant, un dels fundadors de la química moderna. La seua obra The Sceptical Chymist (El químic escèptic) és considerada una obra fonamental en la història de la química. Va descobrir els indicadors àcit-base, substàncies que permeten distinguir els #àcit de les bases i en 1659, en l'ajuda de Robert Hooke, va descobrir la llei que rig el comportament dels molls.[4]
Biografia
[editar | editar còdic]Robert Boyle va nàixer en el castell de Lismore, a la vora del riu Blackwater, comtat de Waterford, Irlanda, en 1627. Va ser el catorzé fill —d'un total de quinze— de l'aristócrata anglés Richard Boyle, comte de Cork, i Catherine Fenton, la seua segona esposa. Richard Boyle havia aplegat a Irlanda en 1588, dedicant-se a la política i a l'indústria, i para quan va nàixer Robert ya posseïa grans extensions de terra i s'interessava en administració, en la que va aplegar a Lord Tesorer del Regne d'Irlanda.
Encara sent chiquet Robert va deprendre a parlar llatí, grec i francés, sent enviat, despuix de la mort de la seua mare, en tan sol huit anys va entrar al colege de Eton, del com era director sir Henry Wotton, amic del seu pare. Als quinze anys va partir de viage en un tutor francés. Boyle va viure prop de dos anys en Gènova i visitant Itàlia en 1641, va passar l'hivern en Florencia estudiant les paradoxes de Galileo Galilei, qui va morir a l'any següent.
Joventut
[editar | editar còdic]Boyle va retornar a Anglaterra des del continent a mitan de 1644 en un gran interés per l'investigació científica.[5] El seu pare havia mort l'any anterior i li havia deixat la casa solariega de Stalbridge en Dorset, Anglaterra, i propietats importants en el Comtat de Limerick en Irlanda que havia adquirit durant la Guerra de Cromwell. A partir d'eixe moment, Robert va dedicar la seua vida a l'investigació científica i pronte va ocupar un lloc destacat en el grup d'investigadors, conegut com el "Colege Invisible", que es varen dedicar al cultiu de la "nova filosofia". Es reunien en freqüència en Londres, a sovint en el Gresham College, i alguns dels membres també es reunien en Oxford.
A partir de 1647 realisa vàries visites a les seues propietats d'Irlanda, i en 1652 decidix traslladar-se a Irlanda, pero es va frustrar en la seua incapacitat per a progressar en els seus treballs en química. En una carta, va descriure a Irlanda com «un país bàrbar a on els esperits químics són tan mal compresos no es poden obtindre instruments químics per lo que era difícil tindre qualsevol pensament hermètic allí».[6] En 1654, Boyle part d'Irlanda cap a Oxford per a continuar en la seua obra. En el University College, en la High Street d'Oxford, existix una placa que indica el lloc en el qual es trobava el Cross Hall fins a començos de el XIX. Ací, Boyle va llogar vàries habitacions del boticario que era el propietari del Hall.
Despuix de llegir en 1657 sobre la bomba d'aire d'Otto von Guericke, es va dedicar, en ajuda de Robert Hooke, a dissenyar millores en la seua construcció i en 1659 va desenrollar la "màquina Boyleana" o "motor neumàtic", en la que inicia una série d'experiments sobre les propietats de l'aire. La resenya de la llabor de Boyle en la bomba d'aire es va publicar en 1660 baix el títul Nous experiments físic-mecànics, sobre l'elasticitat de l'aire, i els seus efectes. Entre els crítics d'este llibre es va trobar el jesuïta Francis Line (1595-1675), i mentres responia a les seues objeccions Boyle va fer la primera menció a la llei que establix que el volum d'un gas varia inversamente en la pressió del gas, la que es coneix en honor a ell com a Llei de Boyle en Anglaterra i en Europa continental com llei de Boyle-Mariotte.
No obstant, qui originalment va formular esta relació va ser Henry Power, en 1661. Boyle va incloure una referència a un document escrit per Power, pero per error ho va atribuir a Richard Towneley. En Europa continental, l'hipòtesis a voltes s'atribuïx Edme Mariotte, encara que este no la va publicar fins a 1676 i ya estava provablement al tant de la llabor de Boyle.[7]
En 1663 el Colege Invisible es va convertir en la Royal Society de Londres per a la Millora de Recursos Naturals Coneiximent, i la carta de constitució otorgada per Carlos II d'Anglaterra, va designar a Boyle membre del consell. En 1680 va ser elegit president de la societat, pero va declinar l'honor per escrúpuls sobre els #jurament.
Boyle va escriure una llista de 24 possibles invents que incloïa "La prolongació de la vida", el "Art de Volar", la "Llum perpètua", "fabricar armadures molt llaugeres i extremadament dures", "Un barco capaç de navegar en tot tipo de vents, i un buc inhundible", "una manera pràctica i certera de determinar llongituts", "drogues lo suficientment poderoses com per a alterar o exaltar l'imaginació, despertar la memòria i atres funcions i assossegar el dolor, adquirir somi inocent, somis inofensius", etc. La llista és extraordinària perque llevat algunes poques excepcions casi tots, s'han fet realitat.[8]
Durant la seua residència en Oxford, Boyle va ser Cavalier (realistes, impulsors del poder real). Es creu que els cavaliers varen ser creats per orde real uns pocs anys abans que Boyle aplegara a Oxford. La primera época de l'estància de Boyle va estar marcada per les accions exitoses de les forces reaccionàries parlamentàries, per lo que este periodo va ser el més secret sobre els moviments dels Cavalier i per lo tant se sap molt poc sobre la participació de Boyle.
En 1668 part d'Oxford cap a Londres, a on residix en casa de la seua germana, lady Ranelagh, en Pall Mall.
Últims anys
[editar | editar còdic]En 1689 la seua salut comença a debilitar-se i poc a poc es va ser retirant dels seus compromisos públics, cessant les seues comunicacions en la Royal Society, i va fer públic el seu desig de ser excusat de rebre invitats, «a no ser en ocasions molt extraordinàries», en dimarts i divendres de matí i el dimecres i dissabte per la vesprada. En el seu temps lliure Boyle se centrava en «la seua contractació espiritual, ordenar els seus papers», i preparar algunes investigacions químiques importants que es proponia deixar "com una espècie de llegat hermètic als discípuls, estudiosos d'este art". La seua salut va empijorar en 1691, i fallix el 31 de decembre d'eixe any,[9] just una semana despuix de la mort de la germana en qui havia vixcut durant més de vint anys. Robert Boyle va morir de paràlisis. Va ser enterrat en el cementeri de St Martin-in-the-Fields, la seua oració fúnebre va estar a càrrec del seu amic, el bisbe Gilbert Burnet.
Conferències Boyle
[editar | editar còdic]En el seu testament, Robert Boyle va deixar fondos per a establir una série de conferències anuals en la finalitat de defendre la religió cristiana i contra ateístas i uns atres infels.[10][11]
La primera conferència, «Una refutació a l'ateisme», va ser celebrada en 1692.[12] Va ser dirigida per Richard Bentley, qui abans de presentar la ponència, va mantindre correspondència en Isaac Newton. En la primera carta el físic havia escrit que en realisar els seus tractats sobre el sistema, la seua creència en Deu havia determinat els seus estudis.[13][14]
Les conferències es varen continuar celebrant durant el restant de el XVII, durant els sigles XVIII i XIX, fins a finals de el XX.
Des de 2004 les Conferències Boyle han segut restablides en la iglésia de St Mary-li-Bow, en Londres (Anglaterra). Anualment s'invita a un teòlec o científic prominent a abordar temes relacionats en el cristianisme i la comprensió actual del món natural.[11]
Activitat científica
[editar | editar còdic]Robert Boyle va ser, en cert modo, representatiu d'un tipo de científic que va existir en Anglaterra durant el sigle i mig següent; el científic per afició que es costejava els seus experiments en la seua pròpia fortuna. En l'Europa continental, este tipo de científic era més be rar de trobar, ya que la majoria dels alvanços científics provenien d'ingeniers, farmacèutics i de gent en algun tipo de preparació tècnica. En gojar d'independència econòmica i d'una posició que els permetia dedicar molt temps a l'estudi científic, varen poder desenrollar noves hipòtesis, lo que va supondre un important alvanç en l'aspecte teòric de la ciència.[15]
El gran mèrit de Boyle com a investigador científic és que va materialisar els principis que Francis Bacon va predicar en la seua obra Novum Organum, encara que no es considerara a sí mateixa com a seguidor de Bacon o de qualsevol atre mestre. Ya que estava "proveït d'experiments" per a fer-se els seus propis juïns, va manifestar en numeroses ocasions que, en el propòsit de mantindre's tan lliure de prejuïns com li fora possible, eludia l'estudi dels sistemes atòmic i cartesiano, aixina com del mateix Novum Organum, encara que admetia «consultar-los ocasionalment». Res era més alié al seu temperament que el desenredo d'hipòtesis. Apreciava l'adquisició de coneiximent com un fi en sí mateix i, en conseqüència, es va beneficiar d'una perspectiva més àmplia sobre els fins de l'investigació científica que la que varen tindre els seus predecessors durant sigles. Açò, per un atre costat, no significa que no prestara atenció a les aplicacions pràctiques de la ciència, ni que despreciara el coneiximent que servia a l'us.
Boyle va ser un alquimiste convençut de la possibilitat de la transmutació dels metalés, aplegant a realisar experiments en l'esperança de conseguir-ho. En 1689 va demanar a el govern britànic l'abolició de la llei d'Enrique IV contra la creació d'or i argent per mig de l'alquímia (Act Against Multipliers, 1404).[16]
Va realisar importants contribucions en el camp de la física: la llei de Boyle, el descobriment del paper del aire en la propagació del sò, les investigacions sobre la força expansiva en la congelació del aigua, sobre la densitat relativa, la refracció en cristalés, electricitat, color, hidrostàtica, etc. A pesar d'això, la química va ser sempre la seua àrea predilecta. En 1661 va publicar The Sceptical Chemist (El químic escèptic) en el que criticava els «experiments pels quals vulgars espagíricos s'esforcen en provar que la seua sal, sofre i mercuri són els verdaders principis de les coses».[16]
Per a Boyle, la química era la ciència de la composició de les substàncies i no un art auxiliar per a l'alquimiste o el físic. Va alvançar cap a la visió moderna dels elements com els constituents dels cossos materials, i va comprendre la diferència entre les mescles i els composts, realisant progressos considerables en les tècniques per a la determinació dels seus components, un procés que va batejar com "anàlisis". Més encara, va aplegar a supondre que els elements estaven composts en última instància de partícules de varis tipos i tamanys. Ademés, va realisar estudis sobre la combustió i la respiració descobrint l'intervenció del oxigen, aixina com experiments en fisiologia en els que es vea obstaculisat per la "sensibilitat de la seua naturalea", que li impedia realisar dissecciones anatòmiques, especialment d'animals vius, a pesar de saber que eren "més instructivos".
Interés teològic
[editar | editar còdic]Ademés de ser un afaenat filòsof de la naturalea, Boyle va dedicar molt temps a la teologia cristiana, mostrant un inclinament als aspectes pràctics i indiferència per les polèmiques. En la Restauració era ben rebut en la cort, i en 1665 va poder haver segut nomenat director del colege de Eton d'haver-se ordenat, alguna cosa a lo que es va negar en la creència de que els seus escrits sobre temes religiosos tindrien un major valor en la mida en que foren obra d'un llaic i no d'un ministre a sòu de l'iglésia.
Com a director de la Companyia de les Índies Orientals va gastar grans sumes en la missió evangelizadora, contribuint a societats misionero i a la traducció de la Bíblia o fragments de la mateixa a diferents idiomas.
La seua magna obra publicada un any abans de morir: El Cristià Virtuós (1690), seria més tarde una influència que va ser represa per John Locke en The Reasonableness of Christianity, as Delivered in the Scriptures.
Principals treballs
[editar | editar còdic]Científics
[editar | editar còdic]Les següents són algunes de les més importants de les seues obres:
- 1660 - Nous experiments físic-mecànics: Notes sobre l'elasticitat de l'aire i els seus efectes
- 1661 - El químic escèptic
- 1663 - Consideracions sobre l'utilitat de la filosofia natural experimental (seguit d'una segona part en 1671)
- 1664 - Experiments i consideracions referents a colors, en observacions sobre un diamant que lluïx en l'obscuritat
- 1665 - Nous experiments i observacions sobre el fret.
- 1666 - La paradoxa hidrostàtica.[17]
- 1666 - Orige de les formes i qualitats d'acort a la filosofia corpuscular.
- 1669 - Una continuació de nous experiments físic-mecànics. Sobre l'elasticitat i pes de l'aire i els seus efectes.
- 1670 - Tractats sobre les qualitats còsmiques de les coses, la temperatura de les regions subterrànea i submarina, el fondo de la mar, etc. en una introducció a l'història de qualitats particulars.
- 1670 - Nous experiments neumàtics sobre la respiració. (Va demostrar que una reducció de la pressió ambiental pot conduir a la formació de bombetes en el teixit viu. Esta descripció d'un escurçó en un buit va ser la primera descripció registrada del síndrome de descompressió)[18]
- 1672 - Orige i virtuts de les gemas.
- 1673 - Ensajos sobre l'estranya subtilea, gran eficàcia, determinar la naturalea dels efluvios.
- 1674 - Dos volums d'escrits sobre la salinitat de la mar, les sospites sobre les realitats amagades de l'aire, fret, imans celests
- 1674 - Crítiques als problemes de Hobbes sobre el buit.
- 1676 - Els experiments i les Notes sobre l'orige mecànic o de producció de qualitats particulars, incloent algunes notes sobre l'electricitat i el magnetisme.
- 1678 - Observacions sobre una substància artificial que lluïx sense cap ilustració anterior.
- 1680 - La noctiluca aérea.
- 1682 - Nous experiments i observacions sobre la gelada noctiluca (una continuació més del seu treball sobre l'aire).
- 1684 - Memòries per a l'història natural de la sanc humana.
- 1685 - Memòries breus sobre l'història natural experimental de les aigües minerals
- 1686 - Una consulta lliure sobre la noció vulgarment rebuda de la naturalea
- 1690 - Medicina hidrostàtica
- 1691 - Observacions i experiments físics
Religiosos i filosòfics
[editar | editar còdic]- 1648/1660 - "Amor Seráfico", escrit en 1648, pero no publicat fins a 1660
- 1663 - "Un ensaig sobre l'estil de les Sagrades Escritures"
- 1664 - "L'Excelència de Teologia en comparació a la filosofia natural"
- 1665 - "Reflexions ocasionals sobre varis temes"
- 1675 - "Algunes consideracions sobre la reconciliació entre la raó i religió, en un discurs sobre la possibilitat de la Resurrecció"
- 1687 - "El martiri de Teodora i Dídimo"
- 1690 - "El Cristià Virtuós"
- En 1835, Henry Rogers va recopilar una série d'ensajos de Robert Boyle, publicats baix el nom de ‘Tractats sobra la gran veneració que l'intelecte de l'home li deu a Deu, en les coses per damunt de la raó, i en l'estil de les Sagrades Escritures'.
Premis i reconeiximents
[editar | editar còdic]- Com a fundador de la Societat Real de Londres per a l'Alvanç de la Ciència Natural, va ser elegit membre en l'any 1663.[19]
- La llei de Boyle-Mariotte és nomenada en el seu honor.
- La Societat Real de Química entrega un premi bianual en el seu honor, el Premi Robert Boyle per a la Ciència Analítica.
- El cràter llunar Boyle du este nom en el seu honor.[20]
- El asteroide (11967) Boyle també commemora el seu nom.[21]
Vore també
[editar | editar còdic]- Digestió anaeròbica
- Experiment en un pardal en una bomba d'aire
- Fòsfor
- Temperatura de Boyle
- Edme Mariotte
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Robert Boyle; Biography, Contributions, Works, & Facts» (en en). Encyclopedia Britannica. Consultat el 30 d'abril de 2018.
- ↑ Hudson, John (1994). The history of chemistry, reprinted edició (en en), Chapman & Hall, p. 42. ISBN 978-0-412-03651-4.
- ↑ Acott, C. J.(1999).South Pacific Underwater Medicine Society Journal.29(1)ISSN 0813-1988.Consultat el 17 d'abril de 2009.
- ↑ Educaplus.org. «Robert Boyle (1627-1691)» (en és-és). Educaplus.org. Consultat el 2025-08-29.
- ↑ See biographies of Robert Boyle at [1], [2], «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 13 d'abril de 2008. Consultat el 6 de maig de 2008. and [3].
- ↑ quoted in Silver, Brian. The Ascent of Science, p. 114. Oxford University Press US, 2000. ISBN 978-0-19-513427-8
- ↑ Brush, Stephen G. (2003). The Kinetic Theory of Gasos: An Anthology of Classic Papers with Historical Commentary, Imperial College Press. ISBN 1860943489.
- ↑ «Robert Boyle's prophetic scientific predictions from the 17th century go on display at the Royal Society.» The Telegraph.
- ↑ Hunter, Michael (2003). Cambridge University Press (ed.). Robert Boyle Reconsidered, Reprint edició, p. xvii. ISBN 9780521892674.
- ↑ Treatises on the high veneration man's intellect owes to God: on things above reason: and on the style of the Holy Scriptures (1836), London: Printed and published by J. Rickerby
- ↑ 11,0 11,1 «St Mary-li-Bow» (en en). www.stmarylebow.co.uk. Consultat el 25 de giner de 2017.
- ↑ Bentley, Richard (1976). Eight Boyle Lectures on Atheism. New York: Garland.
- ↑ «Boyle Lectures Video | Event Coverage and Interviews» (en en). OVGuide. Archivat des d'el original, el 18 d'abril de 2016. Consultat el 25 de giner de 2017.
- ↑ «Newton on the God's Intervention». Archivat des d'el original, el 18 de maig de 2011. Consultat el 25 de giner de 2017.
- ↑ Leicester, Henry M. (1967). Panorama històric de la Química, pp. 134-138.
- ↑ 16,0 16,1 Asimov, Isaac (2003). Breu història de la química. Introducció a les idees i conceptes de la química, Aliança, pp. 25-28. ISBN 84-206-3979-6.
- ↑ Arthur W. J. G. Ord-Hume (2006). Perpetual Motion: The History of an Obsession, Adventures Unlimited Press. ISBN 1931882517.
- ↑ (1999).South Pacific Underwater Medicine Society Journal.29(2)ISSN 0813-1988.Consultat el 17 d'abril de 2009.
- ↑ «Fellows of the Royal Society». Royal Society. Archivat des d'el original, el 16 de març de 2015.
- ↑ «Cràter llunar Boyle» (en inglés). Gazetteer of Planetary Nomenclature. Flagstaff: USGS Astrogeology Research Program.
- ↑ Web de jpl. «(11967) Boyle».
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Brush, Stephen M. (1983). Statistical Physics and the Atomic Theory of Matter, from Boyle and Newton to Landau and Onsager, Princeton University Press. ISBN 9780783702476.
- Principe, Lawrence M. (2000). The Aspiring Adept: Robert Boyle and his Alchemical Quest, Princeton University Press. ISBN 9780691050829.
- Plantilla:Cita Enciclopèdia Britànica
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Robert Boyle.
Archiu:Wikiquote-logo.svg Robert Boyle en Viquidites.
- La Biblioteca Electrònica de la revista Azogue reproduïx les edicions originals dels llibres de Robert Boyle.
- The Robert Boyle Project, Birkbeck College, Universitat de Londres (en anglés)
- Robert Boyle: Home Cristià de la Ciència
- Plantilla:Obra citada/núcleo.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Robert Boyle» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.