Román de la Calle

Román del Carrer i del Carrer (Alcoy, Alacant, 1 de juliol de 1942), és Catedràtic d'Estètica i Teoria de l'Art de la Universitat de Valéncia-Estudi General, ensagista i crític d'art. Ha segut Director de l'Institut Universitari de Creativitat i Innovacions Educatives de la Universitat de Valéncia i President de la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Carlos (Valéncia). Despuix de la seua jubilació, va ser nomenat Professor Honorari de la Universitat de Valéncia.

Biografia

Va cursar estudis de Filosofia i Lletres en la Universitat de Valéncia, especialisant-se en Filosofia i obtenint el Premi Nacional Fi de Carrera. Va conseguir aixina mateix el Premi Extraordinari de Llicenciatura en la memòria dedicada a la Teoria de l'Art de György Lukács. Despuix dels seus estudis es va dedicar a l'ensenyança, realisant este treball durant quarantaquatre anys. Una volta va obtindre el seu doctorat va ser professor en la Universitat Complutense de Madrit i també en dos de les universitats valencianes (Universitat de Valéncia, a on des de 1990 va ostentar la càtedra d'Estètica i Teoria de les Arts, aplegant a dirigir més de 86 tesis doctorals; i Universitat Politècnica de Valéncia). Durant la seua docència en Valéncia, va ser pioner en la docència cinematogràfica impartida en l'Universitat.

Va coordinar durant anys el Institut Universitari de Creativitat i Innovacions Educatives de l'Universitat de Valéncia i propulsó la creació del Centre de Documentació d'Art Valencià Contemporàneu, adscrit a eixa mateixa Universitat de Valéncia, que hui du el seu nom; des d'abdós centres ha promogut i coordinat numerosos tallers, postgrados, màsters i proyectes d'investigació relatius a les arts plàstiques i visuals. Un proyecte destacat ha segut la creació del Repertori Bibliogràfic d'Artistes Valencians Contemporàneus (2004), que seguix actiu.

Activitat desenrollada

Durant els anys 80, va impulsar la Associació Valenciana de Crítics d'Art, sent nomenat President entre els anys 1985 i 1995, sent posteriorment nomenat President d'Honor, com també ho és Vicente Aguilera Cerni.

Igualment pertany a la Associació Espanyola de Crítics d'Art (AECA) i a l'Associació Internacional (AICA). Des de 1998 fins al 2010 ha segut director de l'Aula de les Arts de l'Institució Alfonso el Magnánimo de la Diputació de Valéncia.

També va ser Acadèmic corresponent (figura que apareix per primera volta en els Estatuts de la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Fernando de 1846, en a on es diu que "hi haurà un número indefinit d'acadèmics corresponsals, aixina nacionals com a estrangers" (art. 2); poden assistir a les juntes generals i públiques, pero pese a contar en veu, no tenen vot (art. 35).) de la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Fernando (Madrit).

En 1998 és elegit Acadèmic Numerari de la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Carlos, en la que ademés eixercix els càrrecs de Vicepresident des del 2004 i, per elecció, President de la mateixa, per al periodo 2007-2015.

Ademés ha segut membre del Consell Rector de l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM), orgue superior de govern del IVAM, a qui li corresponen les facultats de supervisió i control del museu; del Patronat del Museu de l'Universitat d'Alacant; del Patronat del Museu de Belles arts de Valéncia; del Patronat Especial “Martínez Guerricabeitia” en la Fundació General de l'Universitat de Valéncia i del Patronat del Museu d’Art Contemporani d’Elig. Ha segut President de l'Associació Valenciana d'Educadors de Museus (AVALEM).

En l'any 2004 va ser nomenat director del Museu valencià de l'ilustració i la modernitat (MuVIM), transformant per complet les llínees museológicas del mateix, convertint-ho en prototip de Museu de Patrimoni Immaterial i mereixent una série de guardons nacionals i internacionals per dita llabor, durant sis anys. Paradòxicament d'eixe càrrec va dimitir, en març del 2010, en el moment del major prestigi del centre, per l'irracional censura portada a terme sobre una de les exposicions programades en el centre, per part de la Presidència de la Diputació de Valéncia. Este fet ha marcat la seua vida al mateix temps que li ha dotat de màxim prestigi humà i professional.

Entre 1998 i 2010 va dirigir l'Institut de les Arts de la Institució Alfonso el Magnánimo. En setembre de 2010, sis mesos despuix de la seua dimissió en el MuVIM, va ser cessat i substituït per Felipe Garín.

Premis i distincions

Ha segut premiat i distinguit en reiterades ocasions per la seua llarga trayectòria com a acadèmic i investigador, podent-se destacar:

• Cruz Alfonso X l'Sabio (1970);
• Medalla d'argent al mèrit professional, otorgada pel Ministeri d'Educació i Ciència (1970);
• Premi de la Crítica, modalitat d'ensaig (Valéncia, 1981);
• Premi Nacional de la Crítica d'Art (Barcelona, 1987);
• Medalla de la Facultat de Belles arts de Valéncia (Universitat Politècnica, 1999 i 2009);
• Medalla de la Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació (2012);
• Orde de “Els Palmes Académiques”, en grau d'Oficial, del Ministeri Nacional d'Educació de França (2009);
• Flama del Rotary Club en Ciències Humanes (Valéncia, 2009);
• Premi a la Llibertat d'Expressió, de l'Unió de Periodistes (2010);
• Premi Jove Cultura i Democràcia (2010);
• Premi Turia a l'eixemplaritat ciutadana (2010);
• Premi Gràffica 2010 per la seua atenció sostinguda al món del disseny;
• Guardó “Lliberteu cívica”, otorgat per la Logia M. “Blasco Ibáñez”, adscrita al Gran Oriente de França (2012), per l'investigació històrica en l'àmbit de la cultura i pel respal a les llibertats ciutadanes;
• Premie “Educació i Societat” (Valéncia, 2014).

Obres

En la seua joventut, va cultivar la poesia en valencià, obtenint en 1966 el Premi Universitat de Valéncia de Poesia. A lo llarc de tota la seua carrera ha realisat ensajos teòrics, ensajos històrics, traducció especialisada i crítica de les arts plàstiques, dins del quefer lliterari. Entre els llibres que ha escrit cal destacar:

• Entorn al fet artístic (1981);
• Estètica, crítica i atres ensajos (1983);
• Lineamientos d'Estètica (1985);
• Lukács: Estètica i Poètica (1985);
• De la imatge a la paraula (1988);
• Repertori Bibliogràfic d'Investigació Estètica (1986);
• De la Imatge a la Paraula. Una aproximació a l'història de la pintura al Sud del País Valencià (1988);
• L’Educació per l’Art (2000);
• John Dewey: experiència estètica & experiència crítica (2001);
• Senderes entre l'art i lo sagrat (2003);
• Escenografíes per a la Crítica d’Art (2005);
• L'espill de la “Ekphrasis”. Més ací de l'image. Més allà del text (2005);
• Gust, bellea i art. Dotze ensajos sobre història de les idees estètiques i teoria de les arts (2006);
• L'ull i la mirada. Materials per a una història de l'art valencià contemporàneu (2006);
• Reflexions estètiques dones del Divan (2007);
• Dotze Artistes Valencians Contemporàneus de la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Carlos (2008);
• Mirades interdisciplinar a través de l'art (2009);
• Quinze Artistes Valencians Contemporàneus vists des de la Real Acadèmia de Belles arts (2010);
• Cultura de la quotidianitat. Museu i patrimoni immaterial. (2010);
• A propòsit de la crítica d'art. Teoria i pràctica. Cultura i política. (2012);
• Vint Artistes Valencians (2012);
• Memòries i diàlecs del taller. (2013);
• Tretze artistes Valencians Contemporàneus i un homenage (2014);
• MuVIM, memòria i desmemoria. Política cultural. Museu i Patrimoni immaterial (2015).
• Experiència estètica i crítica d'art: Estudis al voltant de tretze artistes i tres col·lectius dels comarques del sud del País Valencià (2019)

El seu perfil com a autor en la base de senyes Dialnet relaciona 116 artículs de revista, 80 colaboracions en obres colectives, sis resenyes, 34 llibres, la direcció de 64 tesis doctorals i la coordinació d'atres 14 publicacions.

Bibliografia sobre Román del Carrer

• Gonzalo Díaz (Director), Hòmens i Documents de la Filosofia Espanyola. Volum II, pàgines 53-55. CSIC. Madrit, 1981;
• F. Calvo Serraller (coord.), Enciclopèdia de l'Art Espanyol del Sigle XX. Volum II. Mondadori. Madrit, 1992;
• R. Bellveser, Vita Nuova. Antologia d'Escritors Valencians en el Fi de Sigle. Ajuntament de Valéncia. Valéncia, 1993;
• F. Agramunt Lacruz, Diccionari d'Artistes Valencians, Volum I. Valéncia, Albatros, 1999;
• AA. VV. Quí és quí en la Comunitat Valenciana. Arts Gràfiques Vicente García. Valéncia, 1988;
• AA. VV. Gran Enciclopèdia de la Comunitat Valenciana. Volum III. Alce-El Mercantil Valencià. Valéncia, 2005-2006;
• Carolina Vegas, (Entrevista) “El MuVIM de l'anonimat al nom propi” en Archiu d'Art Valencià. Volum LXXXVII, any 2006, pàgines: 209-227;
• Rosanna Melià (Entrevista): “La cultura és una arma propagandística”. Revista El Temps, nº 1003, del 2 al 8 de setembre de 2003, pàgines 86-89;
• Bill Cranfield, “Eye on Art: Valéncia’s Illustration of the life of the mind”. International Herald Tribune. Saturday-Sunday, November 18-19, 2006, pàgina 6. Advertising Supplement;
• Orts Prieto, Enric (Entrevista Romà del Carrer) “Censurar els fotos va ser un acte de prepotència”. Revista Presència, nº 1988. Girona, 2-8 d’abril 2010, pàgines 28-29.
• Suplement Diari EL PUNT. “Apèndix bio-bibliogràfic del professor Román del Carrer” en Mirades interdisciplinar a través de l'art.
• Quadern nº 27. Publicacions del Conservatori Superior de Música de Castelló. Castelló de la Plana, 2008, pàgines 109-119;
• Diccionari Biogràfic Espanyol. Real Acadèmia de l'Història. https://web.archive.org/web/20171008095653/http://www.rah.es/diccionario-biografico-espanol/;
• Who’s Who in the World (edició 2011). Marquis W.W. Publish. New Providence. N. J. USA. Pàgines 608-609;
• Ricard Horta: Romà del Carrer. L’impuls estètic en art i educació (2013).