Rosario Mining Company
La Companyia Minera Rosario de Nova York i Hondures, coneguda com Rosario Mining Company, o les seues sigles en anglés (NYHRMC) era una empresa de propietat nortamericana i que operava en la mina Rosario de la qual va ser gran productor d'or i argent, dita sèu va estar en la república d'Hondures i després va comprar accions mineres en Nicaragua i despuix en El Salvador.
Fundació
[editar | editar còdic]Sent president d'Hondures, Marco Aurelio Soto va resoldre que les empreses mineres que varen invertir en la mina en Sant Juancito, tingueren exencions fiscals en 20 anys de exoneración de tot tribut oferit per a les empreses mineres en la finalitat de que continuaren operant en el país, cada concessió firmada estava pactada en una duració de vint anys,[1] a la seua volta, va crear el Ministeri de Mines en la finalitat de que registrara i administrara a dites empreses. El general Enrique Gutiérrez que a la seua volta era ministre del govern de Soto i el mateix Marco Aurelio Soto varen conformar propietat i unió mercantil de la "Mina Rosario" que gojava d'estes resolucions governamentals, a la seua volta, l'empresa adjunt socis estrangers i varen reunir al voltant de US$ 1,500,000 que representava el capital de la nova empresa,[2] varen conformar la Rosario Mining Company (Companyia Minera Rosario); per un atre costat, el senyor Abelardo Zelaya ric miner i exministre de Soto i el general Luis Bográn varen associar capitals en socis de New York i Chicago invertint-se aixina en la consolidada empresa minera Rosarina. En 1880, Julius Valentine, originari de la ciutat de Nova York,[3] va organisar l'intercanvi de 50% de les accions de la societat als drets miners dels jaciments del Rosari en Sant Juancito que eren propietat de Soto. Julius, era fill de l'empresari Washington S. Valentine, -primer soci de l'empresa minera-, Julius va assumir el lloc del seu pare i es va convertir en el mascarón de proa de la corporació. La firma pronte es convertiria en la major companyia minera del país, també assegurat el control del moll i el ferrocarril en Port Cortés en la costa atlàntica d'Hondures.[4]
En 1888, Washington S. Valentine va fundar el primer banc privat en Hondures, el Banc d'Hondures en sèu en Tegucigalpa. Valentine i el llavors president d'Hondures, general Luis Bográn, com Sants Soto Rosers tenien participacions actives en dit banc.[5]
La mina Rosario va consistir en sis participacions mineres, cada una de 600 yardes de llarc per 200 d'ample, alguna cosa menys de 500 acres (2,0 km²), a on tenia tots els drets miners, madereros i d'aigua.
Marco Aurelio Soto, era un important accioniste de l'empresa minera i per a mantindre esta paritat econòmica, un dels seus fills es va casar en una filla de Washington S. Valentí
1900 a 1929
[editar | editar còdic]En 1904 les acumulacions de subvenció del Govern d'Hondures i més les compres, varen aumentar el territori de més de 12.000 acres (20 milles quadrades) de l'empresa, per dita compra s'havia adquirit els drets sobre la fusta en els pobles confrontants de Cantarranas i Valle d'Àngels. La mina tenia 16 plantes, 100 peus (30 m) de distància, en conexions regulars. El nivell més profunt corre uns 11.2 quilómetros en la montanya. Reserves de mineral d'estimacions en 1904 varen ser 64.897 tonellades. En eixe any, la companyia va produir 1.172.377 oz d'argent, 5.202 oz d'or, d'un valor total de $ 721,374.87. Despeses en Hondures varen ser de $ 396,842.72 i despeses brutes varen ser de $ 543,294.16, deixant un guany net de $ 217,289.78.[6]
El 24 d'agost de 1916, els contables de la New York & Hondures Rosario Mining Company varen votar a favor d'aumentar el tauler nou-onze. Una de les noves vacants es va omplir per H. A. Guess, director general de la Secretaria de Mineria de la Fundició i Refineria d'Amèrica, propietat de Daniel Guggenheim. Abdós Companyies es identificarón de la relació de les quals varen mantindre durant quinze anys, nomenant-se consultors Braden Cooper i Chile Cooper Empreses (Chile Cooper Enterprises).[7]
El 30 d'abril de 1917, la Companyia va obtindre una participació majoritària en la mina de Sant Marcos, ubicat en Sabana Gran, Hondures; i de la qual era propietat de la Sabana Gran Hondures Mining Company.
William A. Prendergast va ser seleccionat com a president de la companyia en 1919. En 1920 W. S. Valentine ya no participava en el Consell d'Administració, seguidament en 1922 Prendergast es convertix en el president del Consell d'Administració i Lewis L. Clarke, president de la Societat.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Història de Sant Juancito [1]
- ↑ Stone, Doris. Estampes d'Hondures, Impressora Gálvez, 1954. pàgina 215. (Consultat Biblioteca de l'Universitat de Míchigan, U.S.A.)
- ↑ «Pàgina en www.elheraldo.hn».
- ↑ [The century of U.S. capitalism in Latin America By Thomas F. O'Brien]
- ↑ Darío A. Euraque. Reinterpreting the Banana Republic: region and state in Hondures, 1870–1972.
- ↑ Report of the New York & Hondures Rosario Mining Company at Columbia 1904. University of Columbia Libraries Digital Collections
- ↑ The New York Claves August 25, 1916
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rosario Mining Company» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.