Ruïnes romanes de Creiro

Ruïnes romanes de Creiro

Les ruïnes romanes de Creiro estan situades en el parc natural de l'Arrábida sobre la plaja de Creiro, en el districte de Setúbal de Portugal. Són ruïnes d'una fàbrica de salazón de peix i banys romans, que daten dels dies en que la província de Lusitania formava part del Imperi Romà.

Història

En l'época romana, la riquea de peix i sal en l'estuari del riu Sado va conduir a la creació d'indústries de peix salat centrades en les ciutats de Cetóbriga (ara Setúbal ) i Tróia. La fàbrica de Creiro era una de les unitats de producció més chicotetes pero més antigues de peix i salses en vinagre salades i en escabeche que s'exportaven a tot l'Imperi. L'àrea de Setúbal era l'àrea més important de l'Imperi Romà per al processament de productes peixquers.

Les ruïnes varen ser identificades per primera volta per l'arqueòlec António Inácio Marques dona Costa en 1907. No obstant, no va proporcionar informació detallada sobre el lloc i no va ser fins a 1964, quan es varen descobrir els seus manuscrits inèdits, quan es va saber que la naturalea del lloc era oficialment coneguda. En 1987 es va realisar la primera excavació arqueològica, realisada pel Museu d'Arqueologia i Etnologia del Districte de Setúbal (Museu d'Arqueologia i Etnografia del Districte de Setúbal (MAEDS)), dirigida per Carlos Tavares da Silva.

Depòsits de processament de peix.

Les excavacions varen sugerir que el lloc tenia tres fases d'ocupació, dins de les quals hi havia vàries fases de construcció. La primera fase d'ocupació i construcció va tindre lloc aproximadament durant el tercer quarto de el I. Durant esta fase, es varen construir la majoria de les estructures en la zona industrial, com són els nou tancs de salazón i processament de peix, en amples d'entre 1 i 2.6 metros i profunditats entre 0.5 i 1 metro. Estos tancs de salazón estaven revestits per un opus signinum, com una forma d'impermeabilisació, composta de morter de grava, calç hidràulica i arena. Els cantons dels tancs varen ser redonejades, fent-los més fàcils de netejar i més higiènics. Durant esta primera fase també es varen erigir almagasens, de la mateixa manera que la casa del propietari i, possiblement, l'estage dels treballadors. També hi havia un pou d'aigua dolça, encara sense excavar, que es va beneficiar de la proximitat d'un dels rars manantiales en la zona, junt en una cisterna.

També es varen construir en eixe moment els banys romans calents. Estos es calfaven utilisant el sistema hipocausto: un forn en el sòtol calfa l'aire, que a la seua volta calfa el pis de la casa de banys i les habitacions del caldarium. Encara són visibles varis pilars que sostenen el paviment baix el qual circulava l'aire calent. També és visible el frigidarium cobert de marbre. També durant la primera fase de l'ocupació, cap a fins de el I, es varen fer canvis en les instalacions de processament de peix en l'adició de dos nous tancs. Estos varen ser menys profunts i més permeables, lo que va dur als arqueòlecs a creure que eren per a l'almagasenament de sal i/o peix i no per a la producció de salses de peix i atres preparacions.

La primera fase de l'ocupació va aplegar al seu fi a fins de el I i el lloc sembla no haver segut ocupat novament fins a mediats de el IV. En eixe moment, el treball de construcció va consistir principalment en reparacions de les estructures existents per a que el processament del peix poguera portar-se a terme novament. Es va tindre menys cuidat en la calitat dels materials de construcció utilisats, una característica dels anys en decadència de l'Imperi, i alguns materials de les dos primeres fases de construcció varen ser reciclats. Es va millorar el drenage de l'aigua de pluja i els residus de fàbrica.

L'ocupació romana del complex de Creiro va aplegar al seu fi a fins de el IV o principis de el V. En el XII va tindre lloc la tercera fase d'ocupació, durant el periodo almohade de l'ocupació musulmana de Portugal.