Anar al contingut

Rumex conglomeratus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Rumex conglomeratus (Rumex conglomeratus)

Rumex conglomeratus Murray és una espècie de plantes de la família de les poligonáceas.

Descripció

[editar | editar còdic]

Es tracta d'una planta anual o bienal de creiximent ràpit. Pot alcance l'1 metro d'altura. Les fulls són basals i en roseta, pecioladas, llim ovalat-lanceolado o ovalat-oblongo, de base cuneada o cordada en nervaduras reticulada i retícul estretint-cap al marge. Talles en estípulas transformades en una ocrea. Inflorescència en panícula en florés en verticilos. Flores hermafroditas, pedicels articulats per baix de la mitat. Periant de 6 peces, les externes són paleses, les internes liguliformes i tuberculades. El frut ho presenta en forma d'aquenios.


Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

És nativa d'Europa, Àsia i del nort d'Àfrica, encara que s'ha introduït en Amèrica del Nort i en presència en països d'Amèrica del Sur com Chile, Argentina, Bolívia, Colòmbia, Equador, Perú, Uruguai i Veneçola. És pròpia de zones d'herba humida més o menys nitrófilas; es presenta en els màrgens de les séquies, terrenys inundables i inclús en camps molt irrigados i els seus màrgens. Té una distribució holártica.

  • Distribució regional en Chile: Atacama (NUGA), Coquimbo (COQ), Valparaíso (VAL), Metropolitana (RME), O'Higgins (LBO), Maule (MAU), Ñuble (NUB), Biobío (BIO), Araucanía (LLAURA), Els Rius (LRI), Els Lagos (LLA), Aysén (AIS), Juan Fernández (JFE).[1]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Rumex conglomeratus va ser descrita per Johan Andreas Murray i publicat en Prodromus Designationis Stirpium Gottingensium 52. 1770.[2]

Citologia

Número de cromosomas de Rumex conglomeratus (Fam. Polygonaceae) i táxones infraespecíficos: n=10; 2n=20[3]

Etimologia

Vore: Rumex conglomeratus: epítet llatío que significa "agrupades".[4]

Sinonímia
  • Rumex acutus Sm.
  • Rumex glomeratus Schreb.
  • Rumex litoralis Kunth
  • Rumex nemolapathum Ehrh.
  • Rumex paludosus With.[5]
  • Acetosa conglomerata (Murray) M.Gómez
  • Lapathum conglomeratum Gray
  • Lapathum glomeratum Gilib.
  • Rumex nemorosus Schrad. ex Willd.

Noms comuns

[editar | editar còdic]
  • Castellà: aceda, aceda de ruc, aceda de culebra, aceda de lagartija, aceda de llop (2), aceda de gos, aceda de sapo, agrella (4), agrella de ruc, agrella de llop, agrella de gos, agrella de sapo (2), acederones, acederón (3), acedón (2), acerón, acerún, aciderones, alborraza, azadera, azaderones, balaera, calbernia, calbeña, carbanas, carbaza (3), carbazana, carbazón, carbaña, carbena, carbey, cardeña, carpaza (2), espinac de camp, espinac selvat, espinac vinagrera, fulls de sapo, labaza, lamparda, lampaza, lapato, llengua de gos, lápato, mastranzo, paniega (3), paradella, parpucha, romanza (3), romanzas, romaza (5), romaza aglomerada (3), romaza aguda, romaza blanca, romaza borracha, romaza de full agut, romaza selvat, romaza vulgar (4), romazas, romazón, vinagrera, vinagrera amarga, yoreira.[6] (El número entre paréntesis indica les espècies que tenen el mateix nom en Espanya).
  • Romaza (Chile), Llengua de vaca (Colòmbia), Bleda (Perú)[7]

Morfologia

[editar | editar còdic]
  • Talle: Empinat i ramificat, en estrías llongitudinals, alcança una altura que va des dels 30-100 cm;
  • Fulls: Basals llargues fins a 20 cm, lanceolada en marge ondulat i de base cordada. Alternes, més menudes, en baïnes membranosas (ochreas) característiques del gènero;
  • Flores: Menudes, verda-rojoses, dispostes en verticilos densos (glomerulados);
  • Fruts: Aquenio trigonal, rodejat per tres valvas acrescentes (ales papiráceas), que faciliten la seua dispersió.[8][9]

Composició química

[editar | editar còdic]

Rumex conglomeratus, presenta una composició química rica en composts bioactivos que tenen propietats medicinals i antioxidants. Els seus principals components són:

  • Composts fenòlics: #fenol totals i taninos.
  • Flavonoides.
  • Quinonas i antraquinonas.[10]

Usos populars i senyes farmacològiques

[editar | editar còdic]

Se li atribuïxen diverses propietats medicinals, de les quals destaquen els seus efectes antiinflamatorios, antisépticos, astringentes, cicatrizantes i depurativos. La droga vegetal esta constituïda per raïl, talle i els fulls, parts en les que es concentren els principis actius responsables de la seua acció terapèutica. Tradicionalment usada en forma d'infusió tant per a tractaments interns com a externs:

  • Us intern: tractar diarrea, trastorns de les vies urinàries.
  • Us extern: ferides infectades, #erupció cutànees.[10][7]

Estat de conservació i amenaces

[editar | editar còdic]

Rumex conglomeratus no enfronta amenaces significatives a nivell global i  ha segut evaluada individualment per la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea) i classificada com de preocupació menor, indicant que l'espècie no enfronta riscs d'extinció. Açò pugues deure's a que és una espècie àmpliament distribuïda i adaptable en moltes regions, aplegant inclús a comportar-se com maleza o espècie invasora en regions a on va ser introduïda.[11]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Rumex conglomeratus Murray | catalogoplantas.udec.cl». catalogoplantas.udec.cl. Consultat el 2025-06-03.
  2. «Rumex conglomeratus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 12 de juny de 2014.
  3. Contribució a l'estudi cariológico del gènero Rumex (Polygonaceae). García, C., J. Pastor & T. Luque (1989) Acta Bot. Malacitana 14: 129-140
  4. En Epítets Botànics
  5. Sinònims en Tropicos
  6. «Rumex conglomeratus». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 12 de juny de 2014.
  7. 7,0 7,1 (2010) MINSAL (ed.). , Chile, pp. 173-174.
  8. «Rumex conglomeratus in Flora of North America efloras.org». www.efloras.org. Consultat el 2025-06-03.
  9. «Rumex conglomeratus (llengua de vaca, llengua de bou, romaza - Clustered Dock, Sharp Dock) | SIB, Parcs Nacionals, Argentina» (en és). Sistema d'Informació de Biodiversitat. Consultat el 2025-06-03.
  10. 10,0 10,1 «Inhibitory effects of wild dietary plants on lipid peroxidation and on the proliferation of human cancer cells».
  11. «The IUCN Ret List of Threatened Species».

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

https://web.archive.org/web/20071110075231/http://www.albufera.com/portal/modules.php?name=Encyclopedia&op=content&tid=829