Run-length encoding

La compressió RLE o Run-length encoding és una forma molt simple de compressió de senyes en la que seqüències de senyes en el mateix valor consecutives són almagasenades com un únic valor més el seu reconte. Açò és més útil en senyes que contenen moltes d'estes "seqüències"; per eixemple, gràfics senzills en àrees de color pla, com icons i logotips.

Per eixemple, considera una pantalla que conté text en negre sobre un fondo blanc. Hi hauria moltes seqüències d'este tipo en píxels blancs en els màrgens buits, i atres seqüències de píxels negres en la zona del text. Supongam una única llínea (o scanline), en N representant les zones en negre i B les de blanc:

BBBBBBBBBBBBNBBBBBBBBBBBBNNNBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBNBBBBBBBBBBBBBB

Si apliquem la codificació run-length a esta llínea, obtindríem lo següent:

12B1N12B3N24B1N14B

Interpretat açò com 12 lletres B, 1 lletra N , 12 lletres B, 3 lletres N, etc. El còdic run-length representa l'original de 67 caràcters en tan sol 18. Açò vol dir que la llínea original pesa 67 bytes i la cadena codificada pesa solament 18 bytes. Esta codificació traduïda a binario, el principi del qual és el mateix, s'utilisa per a l'almagasenament d'imàgens. Inclús fichers de senyes binarios poden ser comprimits utilisant este método. El primer byte conté un número que representa el número de voltes que el caràcter està repetit. El segon byte conté al propi caràcter. En atres casos es codifiquen en un sol byte: 1 bit (0 o 1) i 7 bits per a especificar el número de caràcters consecutius.

No obstant, sistemes de compressió més moderns a sovint usen l'algoritme d'deflación o atres algoritmes basats en el LZ77, el qual té la ventaja d'utilisar seqüències de cadenes de caràcters.

Alguns formats que utilisen esta codificació inclouen Packbits, PCX i ILBM.

La codificació run-length realisa una compressió de senyes sense pèrdues i és molt utilisat en imàgens de 8 bits indexades (en un principi va ser utilisat per a imàgens en blanc i negre). No funciona tan be en imàgens a on varia constantment el color dels píxels com a fotografies, encara que JPEG ho utilisa de forma efectiva en els coeficients que queden despuix de transformar i quantificar blocs d'imàgens. Posteriorment ha format la base d'atres sistemes de compressió com per eixemple el CCITT grup 3 – 1D