Ruta Bridger

La ruta Bridger (també cridada senda, sendera o camí) (en anglés, Bridger Trail) va ser una històrica ruta per terra localisada en el noroest dels Estats Units, que conectava la ruta d'Oregó («Oregon Trail») en els camps d'or de Montena. El descobriment d'or en Virginia City (actual Montana) en 1863, va dur a colon i prospectores a buscar una forma d'accedir des de la part central de l'actual estat de Wyoming fins a Montana.
La ruta Bridger, que partia des de Ret Buttes[1] i aplegava fins a Virginia City (130 hab. en 2000[2]), tenia uns 820 km (510 milles). Prenent com a promig unes 15 milles per dia, en un descans d'un dia per semana, duya uns 34 dies recórrer la ruta. No obstant, ya que calia fer reconeiximents de varis cursos d'aigua i remontar algunes serres, podia dur més temps (fins a 50 dies).[3]
La ruta du el seu nom en reconeiximent del trampero i explorador Jim Bridger, que va anar el primer que la va establir en 1864.
Història
[editar | editar còdic]En 1863, John Jacobs i John Bozeman havien explorat la ruta Bozeman («Bozeman Trail»), que era una ruta directa als camps d'or de Montana a través de la regió del riu Powder, per l'alvertent oriental de les montanyes Bighorn. Ya que la regió estava controlada pels sioux, cheyenne i arapaho, quan els colon varen començar a travessar el seu territori els indis, molests, varen intensificar els seus atacs a lo llarc de la ruta.
En 1864, el comandant de Fort Laramie, el coronel William O. Collins, preocupat per les hostilitats a lo llarc de la ruta Bozeman, va voler saber el semblar de Jim Bridger sobre si era possible travessar la conca del riu Bighorn, en l'alvertent occidental de les montanyes Bighorn. En 1859, Bridger havia guiat una expedició topogràfica a través de la zona i coneixia be la regió.[3] Bridger va ser encarregat de dirigir una caravana de colon que partint de Denver, discorreria per una nova ruta a les mines a través de la conca del riu Bighorn, per l'alvertent occidental de les montanyes Bighorn. En total, 10 caravanes varen fer el viage en la primavera i l'estiu de 1864,[3] dos d'elles guiades personalment per Bridger. A l'any següent, les hostilitats a lo llarc de la ruta Bozeman varen aumentar fins al punt de que el general Grenville M. Dodge (1831-1916) va ordenar al general de brigada Patrick E. Connor (1820–91) dirigir la primera expedició al riu Powder per a tractar de posar fi als atacs a lo llarc de la ruta. Connor va elegir a Bridger com un de les seues guies, i Bridger va passar els següents anys guiant varis excursions militars en la regió del riu Powder i mai més va dirigir a més colon a lo llarc de la ruta Bridger, que en el seu honor ya duya el seu nom.
Ruta
[editar | editar còdic]La ruta deixava la ruta d'Oregó en Ret Buttes, prop de Fort Caspar, en el centre de l'actual estat de Wyoming, i es dirigia en direcció noroest. El camí creuava la riera Badwater prop de l'actual Lysite, i seguia la riera Bridger per les montanyes Bridger, localisades just a l'oest de l'extrem sur de les montanyes Bighorn. Despuix de crestear la cordillera, la pista descendia per la riera Kirby fins a la seua confluència en el riu Bighorn, prop de l'actual Lucerne (525 hab.). Des d'allí, el camí girava cap al nort i seguia el riu Bighorn. En la desembocadura de la riera Nowood, la pista s'encaminava cap al noreste i remontava el riu Greybull. Despuix de creuar-ho, els colon vadeaban el riu Shoshone (160 km) prop de Powell (5.375 hab.) i continuaven cap al nort, ya per l'actual Montana. Despuix de travessar el canó Bridger, el camí alcançava una de les fonts del riu Yellowstone, el ramal Clark («Clark's Fork of the Yellowstone River»). Descendia la vall del riu Clark aigües avall i deixava arrere l'actual ciutat de Bridger (Montana) (745 hab.), per a finalment unir-se novament en la ruta Bozeman en la riera Roc.
Des d'este punt les dos rutes continuaven cap a l'Oest, anant la ruta Bridger per la vora sur del riu Yellostone. Després, en el veïnat de l'actual pas Bozeman («Bozeman Pass») abdós rutes variaven elegint cada una una forma de creuar eixes montanyes. Després les rutes s'unien en la mateixa pista fins a trobar-se a on està l'actual ciutat de Bozeman. El camí seguia a l'Oest, creuant el riu Gallatin i, a continuació, alcançava el riu Madison. En eixe punt, la ruta s'encaminava cap al Sur, remontant la vall del Madison fins a l'animada comunitat minera d'or de Virginia City, en el llavors Territori de Montana.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Els topònims utilisats en este artícul es corresponen en els de els estats i comunitats actuals. Pocs assentaments varen existir abans de 1850 i molts dels accidents geogràfics a lo llarc de la ruta no tenien nom.
- ↑ Totes les sifres d'habitants de les localitats que se citen en este artícul corresponen al Cens de 2000.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Wyoming Division of State Parks and Cultural Resources, The Bridger Trail.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ruta Bridger» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.