Ruta Cariboo
La ruta [o carretera o pista o sendera o camí] Cariboo (en anglés: Cariboo Road ‘carretera [del] caribú’), també cridada camí de carros Cariboo (Cariboo Wagon Road), el Gran camí del Nort (Great North Road) o la carretera de la Reina (Queen's Highway) va ser una ruta històrica que va servir com una important via de transport des de mediats de el XIX en lo que hui és la província canadenca de la Columbia Britànica. El proyecte iniciat en 1860 pel governador de la Colónia de la Columbia Britànica, James Douglas va ser un ardit de l'ingenieria que s'estenia des de Fort Yale fins a Barkerville a través d'un territori de canons extremadament perillosos en l'interior de la colónia i que permetia accedir als campaments miners i els menuts pobles que varen ser sorgint a lo llarc de la ruta durant l'época de la febra de l'or.
«Cariboo» és una antiga ortografia anglesa del terme «caribou», i fa referència al caribú, un animal que va ser una volta molt comuna en la regió.
Ruta Cariboo
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Febra de l'or del replanell Cariboo.
La construcció de la nova pista va ser una resposta a l'alta concentració d'or en la regió de Cariboo i al llavors perillós camí de ferradura que comunicava la regió, un tosco sendera lo suficientment ample només per a una mula, traçat a voltes en penya-segats sobre profunts barrancs i canons, i que corria a lo llarc de la mateixa ruta aproximada que seguirà la futura carretera Cariboo. En la finalitat de reduir els costs d'abastiment als pobladors de la regió, Douglas va ordenar la construcció d'una forma de transport més viable i segura cap als assentaments miners. El govern colonial va amprar a constructors locals[1] aixina com a un destacament de la Royal Engineers (sapadors) que va portar a terme increibles ardits de l'ingenieria com la construcció de ponts de peage, incloent el (original) pont colgante d'Alexandra en 1863.
La construcció de la carretera va tindre un cost de prop d'un milló i quarto de dólars i va deixar un deute de £112,780 despuix de la seua terminació, un dels molts costs d'infraestructura al servici de la Colónia d'Or que va obligar a la seua fusió, primer en la Colónia de l'Illa de Vancouver (1866), i després en Canadà (confederació en 1871). Per la carretera Cariboo es va transportar or per valor de més de sis millons i mig de dólars. Douglas volia estendre la carretera a través de la divisió continental fins a la Terra de Rupert (actual província Alberta), pero este pla va ser abandonat quan Douglas es va retirar en 1864.
Entre les década de 1860 i 1880 la carretera Cariboo va existir en tres versions. El primer camí de carros Cariboo es va reconéixer en 1861 i va ser construït en 1862 seguint el mateix traçat original de la ruta de l'Harrison Trail de la Companyia de la Baïa de Hudson (Port Douglas) des de Lillooet a Clinton, 70 Mile House, 100 Mile House, Lac La Hache, 150 Mile House fins al fi del contracte entorn a Soda Creek i Alexandria en el llindar dels camps d'or de Cariboo. El segon camí de carros Cariboo (o Yale Cariboo Road) va operar durant el periodo de diligències ràpides i companyies de carromatos de càrrega en sèu en Yale: 1865 fins a 1885. Des del desembarc en Yale, el camí seguia cap al nort per l'espectacular ruta del canó del Fraser sobre Hell's Gate i la montanya Jackass i conectant en l'anterior Cariboo Road en Clinton. La tercera carretera Cariboo va ser una ruta revisada que es va seguir despuix de la finalisació de la Canadian Pacific Railway en 1885. L'estació de tren d'Ashcroft es va convertir en l'extrem sur del camine carreter. Gran part del camine carreter del canó Fraser va ser destruït per la construcció del ferrocarril, aixina com per esmonyides de terres i la gran inundació de 1894 (l'interés per reconstruir esta part de la carretera no es va produir fins als plans de construcció de la Fraser Canyon Highway per a automòvils en la década de 1920).[2]
La "Old" Cariboo Road
[editar | editar còdic]El nom carretera Cariboo o Cariboo Trail també es va aplicar de manera informal a una carretera de peage construïda pel contractiste Gustavus Blin-Wright en 1861-1862 que anava des de Lillooet fins a Williams Lake, Van Winkle i enfocava a Williams Creek (Richfield, Barkerville). Esta ruta es va començar després a conéixer també com la Vella carretera Cariboo (Old Cariboo Road), quan la ruta dels Lagos des de Port Douglas a Lillooet encara no havia segut reemplaçada per la ruta del canó Fraser o per la mateixa carretera Cariboo. Els noms kilométricos de cases (per eixemple, 100 Mile House), en la carretera Cariboo deriven de les mides preses des de la «milla 0», que es troba en la curva del carrer principal de Lillooet i que commemora un mojón erigit allí en 1958, l'Any del Centenari.
A lo llarc d'esta ruta es va fer un intent d'utilisar camellos bactrianos comprats pel U.S. Camel Corps per a càrrega (1862), i també un estil de tractor Thomson Road Steamer conegut com un "tren de carretera", un dels primers vehículs motorisats.
No obstant, la majoria del tràfic a peu des de Lillooet a Cariboo anava per la ruta del riu (River Trail), molt per baix del camí de carros, que partia del canó del Fraser en Pavilion per l'empinada pujada sobre la montanya Pavilion fins a Clinton, a on es fusionava en la nova carretera Cariboo via Yale i Ashcroft (una volta que es va completar l'última ruta). La ruta del riu continuava a lo llarc del canó del Fraser fins a Big Bar i des d'ací s'estenien vàries rutes cap a Quesnel i Barkerville.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ ad seeking hundred of men to work on building the road from the British Colonist of 1862 http://ruralbc.blogspot.ca/2012/04/150-years-processing-of-tendering-to.html
- ↑ W.S. Bouvette, The True Story of the Cariboo Wagon Road.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ruta Cariboo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.