Divisòria continental d'Amèrica
La divisòria continental d'Amèrica (Continental Dividix of the Americas), o simplement la divisòria Continental o Gran Divisòria (Great Dividix), és el nom donat a la principal, i en gran part montanyosa, divisòria hidrològica d'Amèrica, que separa, a un costat, les conques que desaguan en l'oceà Pacífic, i de l'atre, primer els sistemes fluvials que desaguan en l'oceà Atlàntic (inclosos els que drenan a través del golf de Mèxic o el mar Carib), i, despuix (en la partix nort de la divisòria), els sistemes fluvials que desaguan en l'oceà Àrtic (incloent els que desaguan tant en l'Atlàntic com en l'Àrtic, via baïa de Hudson).
Encara que existixen atres divisòries continentals en Norteamérica, la Gran Divisòria és, en molt, la més destacada, ya que tendix a seguir una llínea d'alts cims a lo llarc de les principals cordilleres de les Montanyes Rocoses, en Estats Units i Canadà, i continua cap al sur, aplegant a Sudamérica a través de la cordillera dels Vages, i concloent finalment al sur de Terra del Fòc.
Geografia
[editar | editar còdic]
La Gran Divisòria en Amèrica del Nort
[editar | editar còdic]La divisòria comença en la veta Príncip de Gales, en Alaska. Corre en direcció noreste/est pel nort de l'estat, fins a aplegar a Canadà, a on contínua pel territori del Yukón i s'encamina cap al sur. Seguix a través de la província de la Columbia Britànica (formant en part la frontera entre Alberta i la Columbia Britànica) i aplega als EE. UU. A continuació, corre a través dels estats de Montana (formant part de la frontera Montana-Idaho), Wyoming, Colorat i Nou Mèxic.
Aplega despuix a Mèxic, a on va a lo llarc de la cresta de la Serra Mare Occidental, a través dels estats mexicans de Chihuahua, Durango, Zacatecas, Aguascalientes, Jalisco, Guanajuato, Querétaro, Estat de Mèxic, Ciutat de Mèxic, Morelos, Pobla, Oaxaca i Chiapas. Continua pel sur de Guatemala, el suroest d'Hondures, l'oest de Nicaragua, i l'oest/suroest de Costa Rica fins a aplegar al sur de Panamà.
La Gran Divisòria en Sudamérica
[editar | editar còdic]La divisòria física contínua en Amèrica del Sur, a on seguix els cims de la cordillera dels Vages que travessen l'oest de Colòmbia, Equador Central, l'oest i el suroest de Perú, i el Chile oriental (parcialment formant les fronteres Chile-Bolívia i Chile-Argentina), cap al Sur, fins a l'extrem sur de la Patagonia i la Terra del Fòc.
Atres divisòries continentals en Norteamérica
[editar | editar còdic]Amèrica del Nort pot considerar-se que té cinc grans sistemes de drenage: l'oceà Pacífic, els oceans Atlàntic i Àrtic, ademés de la baïa de Hudson i el golf de Mèxic. Dins d'este sistema hi ha quatre divisòries continentals i tres punts triples (punts en que es troben dos divisòries). Estes divisòries continentals són:
- La Gran Divisòria que separa les conques que aboquen a l'oceà Pacífic de les que ho fan als oceans Atlàntic i Àrtic. Discorre des de la península de Seward, en Alaska, a través de l'oest de Canadà a lo llarc de la cresta de les montanyes Rocoses fins a Nou Mèxic. A partir d'ahí, seguix la cresta de la Serra Mare Occidental de Mèxic i s'estén fins a la punta d'Amèrica del Sur. És travessada pel canal de Panamà.
- La divisòria Laurentiana o Nort, separa la conca de l'oceà Atlàntic de la conca de la baïa de Hudson. La part occidental de la mateixa corre des de les Montanyes Rocoses fins a la conca dels Grans Lagos i va marcar el llímit nort de la Compra de Luisiana i la frontera entre Estats Units i la Norteamérica britànica, fins que va ser reemplaçada pel paralel 49° en el Tractat de 1818. En Canadà, històricament va marcar el llímit meridional de la zona de comerç de pells monopoli de la Companyia de la Baïa de Hudson, i la part més oriental encara marca la frontera entre Quebec i Labrador.
- La divisòria del riu Sant Lorenzo separa la conca dels Grans Lagos del restant de l'alvertent de l'oceà Atlàntic. Dos canals creuen la llínea divisòria: el canal de Chicago (Chicago Drainage Canal), que creua el Chicago Portage i conecta el llac Míchigan en la conca del riu Mississipi; i el canal Erie, que conecta el llac Erie i la conca del riu Hudson.
- La divisòria Oriental separa la conca del golf de Mèxic de l'oceà Atlàntic. Corre des de de els Twin Tiers de Nova York i Pennsilvània cap a avall pels monts Apalaches fins a la punta de la Florida, dividint l'Atlàntic del golf de Mèxic. La ciutat d'Atlanta es troba sobre esta divisòria.
- Es pot considerar que Canadà té una atra divisòria continental, la que separa la conca de l'oceà Àrtic de la baïa de Hudson, ya que la baïa de Hudson es considera a sovint una massa d'aigua distinta de l'oceà Àrtic. Esta divisòria, que a voltes es denomina divisòria de l'Àrtic, va ser una barrera per al transport fins que el portaje Methye va ser descobert en 1778, lo que va obrir els rius de l'Àrtic als comerciants de pells i es va convertir en part d'una ruta comercial transcontinental de l'Atlàntic al Pacífic. És d'importància en l'història de Canadà, ya que marca el llímit nort de la Terra de Rupert, el monopoli comercial de la zona de la Companyia de la Baïa de Hudson.
El pico de la Triple Divisòria (Triple Dividix Peak) (en 2.444 m), en el Parc nacional dels Glaciars, en Montana, és el punt en el que dos de les principals divisòries continentals d'Amèrica del Nort convergixen, la Gran Divisòria i la Divisòria Nort. Des d'este punt, les aigües fluïxen a l'oceà Pacífic, a l'oceà Atlàntic —a través del golf de Mèxic—, i a l'oceà Àrtic —a través de la baïa de Hudson—. Els nortamericans, en general, consideren que este punt és el vèrtiç hidrològic d'Amèrica del Nort.
Una atra triple divisòria o triple punt es dona en Canadà, en un pico localisat directament en la frontera entre Alberta i la Columbia Britànica, cridat Snow Dome (3.456 m) (cúpula de neu), perque el camp de gèl Columbia cobrix totalment el cim. A partir d'este pico, l'aigua fluïx a l'oceà Pacífic —a través del sistema del riu Columbia—, a l'oceà Àrtic —a través dels sistemes del riu Athabasca i el riu Mackenzie—, i a la baïa de Hudson —a través del sistema del riu Saskatchewan Nort—. Els canadencs consideren generalment el pico Snow Dome l'àpiç hidrològic de Norteamérica, ya que consideren que la baïa de Hudson és una extensió de l'oceà Atlàntic i també perque el Snow Doma té casi més de 1000 m més d'altitut que el pico de la Triple Divisòria.
Ademés d'estos punts triples, hi ha un tercer, prop de Hibbing, Minnesota, a on la divisòria del Nort es creua en la divisòria de l'Est de Panamà. Ya que no hi ha verdader consens sobre lo que és una divisòria continental, no existix un verdader acort sobre lo que són els punts triples.
No obstant, la principal divisòria continental que es descriu en este artícul és molt més característica i distintiva des del punt de vista geològic que les atres i els seus dos punts triples són molt més prominents.
Conques internes en Norteamérica
[editar | editar còdic]Hi ha moltes regions endorreicas en Norteamérica que compliquen la simple divisió este/oest d'aigües que fluïxen cap als oceans. La Gran Conca de l'oest d'Estats Units, el vall de Mèxic i el Bolsón de Mapimí, en Mèxic, la conca Tularosa, en Nou Mèxic i Texas, i el mar Salton (mar interior) són eixemples de conques endorreicas. En estos casos, les aigües drenan a sovint en les conques baixes, a on la sedimentación i l'evaporament formen llac de sal, plages, salines, i planures alcalinas.
Des de el XIX, gràcies a les obres del gran canal del desaiguador, les aigües del Valle de Mèxic drenan al Golf de Mèxic. Per lo que la gran divisió corre sobre la Serra de Ajusco-Chichinauhtzin separant la conca del ric Basses (regió hidrològica IV) de la conca del riu Panuco (regió hidrològica X)
En el Pla Estacado, en Texas i Nou Mèxic, molts mils de llac estacionals formen plages humides durant mesos, en un promig d'un per cada milla quadrada. Esta regió és molt plana, i la majoria d'aigua s'evapora abans de l'evacuació. Zuni Salt Lake és un eixemple d'una gran mar interior de temporada que no drena a un oceà, sent un dels varis dels llac estacionals d'este tipo d'Amèrica del Nort. En les zones de topografia càrstica (com el nort de Florida), també hi ha conques aïllades. La Conca de la Gran Divisòria, en Wyoming, no té eixida natural, llevat les aigües subterrànees i, per tant, es troba entre les conques de l'Atlàntic i el Pacífic, no sent part de cap dels dos. Les aigües que fluïxen des del Two Ocean Pass, a través de la riera Nort dels Dos Oceans (North Two Ocean Creek), en Wyoming, apleguen a abdós oceans.
Encara que l'istme de Panamà oferix una clara divisió entre l'Atlàntic i el Pacífic, els llímits entre els oceans Atlàntic i Àrtic, en la baïa de Baffin no estan ben definits, per lo que la part més oriental d'esta divisòria és arbitrària.
La ruta de la Divisòria Continental
[editar | editar còdic]La ruta de la Divisòria Continental (Continental Dividix Trail) és una ruta paisagística dels Estats Units, una combinació de camins i chicotetes carreteres, d'uns 5.000 km de llongitut, que seguix la Gran Divisòria a lo llarc dels EE. UU., des de la frontera mexicana fins a la frontera canadenca. Una extensió menys desenrollada seguix per Canadà, cridada la ruta de la Gran Divisòria (Great Dividix Trail), que discorre per cinc Parcs nacionals i sis parcs provincials, fins a finalisar en el llac Kakwa, en el norest de la Columbia Britànica. Té uns 1.200 km de llongitut.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Divisoria continental de América» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.