Divisòria Laurentiana
La divisòria Laurentiana o divisòria del Nort (en inglés: Laurentian Dividix o Northern Dividix) és una de les grans divisòries continentals de Norteamérica, una divisòria que separa, a un costat, les aigües que fluïxen cap a l'est i el sur de Canadà i, a l'atre, les que discorren pel nort del Mig Oest d'Estats Units: les aigües al nort dels alts de la divisòria fluïxen cap al oceà Àrtic a través dels rius que desaguan en la baïa de Hudson o directament en l'Àrtic; les aigües al sur de la divisòria, a la seua volta, s'òbrin pas per una varietat de sistemes de drenage fins al oceà Atlàntic, inclosos els sistemes dels Grans Lagos i el riu Sant Lorenzo, a l'est, o el del riu Mississipí, que acaba en el golf de Mèxic, al sur. Algunes fonts consideren que la baïa de Hudson forma part de l'oceà Atlàntic, no de l'Àrtic, lo que faria de la divisòria Laurentiana una divisòria menor entre mars i no entre oceans.[1][2]
Descripció
[editar | editar còdic]En el nort i l'est, la divisòria comença en el veta Chidley, en el mar de Labrador, en Canadà, a on eixa mar, que forma part de l'oceà Atlàntic, es troba en l'estret de Hudson, que conecta la baïa de Hudson en l'Àrtic. La divisòria discorre per l'est de Canadà, s'adinsa després en els Estats Units, i torna a entrar en Canadà abans de terminar en les Montanyes Rocoses, en l'oest dels Estats Units.
En Canadà, les altures de la divisòria formen la frontera entre les províncies de Quebec i Terranova i Labrador. Es torna a l'oest per a creuar el sur de les províncies de Quebec i Ontario; ací la divisòria marca el llímit nort original que abdós províncies tenien en l'época de la Confederació Canadenca en 1867, encara que abdós ya s'han ampliat, de manera significativa, cap al nort. Les aigües situades a l'est i al sur de la divisòria fluïxen en la mar de Labrador, el golf de Sant Lorenzo, o el riu Sant Lorenzo i els Grans Lagos, que són drenados per este riu.
La divisòria entra en els Estats Units pel noreste de l'estat de Minnesota, en Height of Land Portage. Prop d'Hibbing forma un punt triple, Hill of Three Waters, en el que les conques del riu Sant Lorenzo i del riu Mississipí es troben en la conca de la baïa de Hudson. Creua despuix l'extrem noreste de Dakota del Sur i pansa a través de Dakota del Nort[3] fins a l'extrem noroest de l'estat. Les seccions nortamericanes de la divisòria separen les conques del riu Rainy i del riu Rojo del Nort de les conques del riu Mississipí i el riu Misuri. La divisòria formava el llímit nort dels Estats Units despuix de la Compra de la Luisiana.
La divisòria contínua travessant la part meridional de les províncies canadenques de Saskatchewan i Alberta abans de tornar de nou als Estats Units, a on es troba en la Gran Divisòria en el pico Triple Dividix (2444 m), en el Parc nacional dels Glaciars, en Montana. La divisòria del Nort es convertix en part de la Gran Divisòria, corrent abdós en direcció nort a través de l'oest de Canadà i després del nort d'Alaska, travessant la península de Seward fins a alcançar l'oceà.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Canada's watersheds [1] archivat en Wayback Machine., The Canadian Atles Online
- ↑ The North Saskatchewan River, Great Canadian Rivers
- ↑ «Continental Dividixes in North Dakota and North America». NationalAtlas.gov. Archivat des d'el original, el 13 de maig de 2008. Consultat el 1 de decembre de 2010.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Divisoria Laurentiana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.