Série de Paschen
En física quàntica, la série de Paschen[1] (també cridada série de Ritz-Paschen) és la série de transicions i llínees d'emissió resultants del àtom hidrogen quan un electró bota d'un estat de n ≥ 4 a n = 3, a on n es referix al número quàntic principal de l'electró. Les transicions són denominades secuencialmente en lletres gregues: n = 4 a n = 3 és cridada Paschen-alfa, 5 a 3 és Paschen-beta, 6 a 3 és Paschen-gamma, etc.
Varen obtindre el seu nom en acabant de que el físic alemà, Friedrich Paschen les observara per primera volta en 1908.
Les llongituts d'ona (nm) de les llínees de la série de Paschen es troben en l'infrarrojo propenc i són:
| n | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Llongitut d'ona en l'aire (nm) | 1875,1 | 1281,8 | 1093,8 | 1004,9 | 954,6 | 922,9 | 901,5 | 886,3 | 875,0 | 866,5 | 820,4 |
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bueche, F. (1 de juliol de 1988). Ciències físiques (en és), Reverte. ISBN 9788429141443.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Serie de Paschen» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.