Símbols adinkra
Els adinkra són símbols originaris de Ghana que representen conceptes o aforismes. S'utilisen molt en teixits, logotips i ceràmica. S'incorporen als murs i a atres elements arquitectònics. Apareixen en alguns pesos d'or tradicionals d'Akan. Els símbols també es tallen en taburetes d'us domèstic i ritual. El turisme ha propiciat noves eixides en l'us dels símbols en artículs com a camisetes i joyes.
.svg)
Els símbols tenen una funció decorativa, pero també representen objectes que tanquen mensages evocadors que transmeten la saber tradicional, aspectes de la vida o el mig ambient. Hi ha molts símbols en distints significats, a sovint relacionats en proverbis. En paraules de Kwame Anthony Appiah, eren un dels mijos per a ___protected_title_5___.[1]
Història
[editar | editar còdic]
Els símbols Adinkra varen ser creats originalment pel poble abonament de Gyaman. El rei de Gyaman, Nana Kwadwo Agyemang Adinkra, va crear o va dissenyar originalment estos símbols, donant-los el seu nom. Els símbols de Adinkra es varen utilisar en gran mida en la ceràmica, els taburetes, etc. del poble de Bono. Les teles de Adinkra les duya el rei de Gyaman, i el seu us es va estendre d'abonament Gyaman al poble asante i atres regnes akan despuix de la seua derrota. Es diu que els dissenyadors del gremi que dissenyaven esta tela per als reis es varen vore obligats a ensenyar l'ofici als asantes. El primer fill del rei de Gyaman, Nana Kwadwo Agyemang Adinkra, Apau, de qui es diu que coneixia be l'artesania de Adinkra, va ser obligat a ensenyar més sobre les teles de Adinkra. Els relats orals atesten que Adinkra Apau va ensenyar el procés a un home cridat Kwaku Dwaku en un poble propenc a Kumasi. En el temps, tots els pobles akan, inclosos els fante, els akuapem i els akyem, varen fer dels símbols adinkra una part important de la seua cultura, ya que tots ells procedixen de l'antic regne d'abonament.
La tela de adinkra més antiga que es conserva es va fabricar en 1817. La tela presenta 15 símbols estampats, entre ells nsroma (estreles), dono ntoasuo (tambors dobles de dono) i diamants. Els motius es varen imprimir en sagells de carabassa tallada i una tenyida d'orige vegetal. Es troba en el Museu Britànic des de 1818, quan va ser donada per Thomas E. Bowdich.
La següent peça més antiga de teixit adinkra va ser enviada en 1825 des del castell de Elmina al gabinet real de curiositats d'El Haya, en resposta a un encàrrec del comandant F. Last, nomenat comandant temporal de la Costa d'Or neerlandesa. Va fer encarregar la tela al cap suprem fante d'Elmina para Guillermo I de Holanda, lo que explicaria que l'escut d'armes dels Països Baixos estiga en el centre. Els demés motius són típics de les adinkras més antigues. Actualment s'expon en el Museu d'Etnologia de Leiden.
En novembre de 2020, un consell escolar de York (Pennsilvània) va prohibir «un llibre de colorear per a chiquets en el que apareixien símbols africans adrinkra [___protected_title_4___] trobats en teles, logotips i ceràmica».
Teles adinkra
[editar | editar còdic]
En akan (twi), el terme adinkra no es referix als símbols, sino a un tipo concret de tela. Els panys de adinkra els duyen tradicionalment només la realea i els líders espirituals en els funerals i atres ocasions molt especials. Antigament s'imprimien a mà en teles de cotó natural sense teñir, roges, marrons obscures o negres, segons l'ocasió i el paper del portador; hui en dia solen produir-se en série en teles de colors més vius.
El centre actual de la producció tradicional de teles de adinkra és de Ghana, Ntɔnso, a 20 km al noroest de Kumasi i en Costa d'Ivori. El pigment obscur del aduro de adinkra per a l'estampat es fabrica allí, amerant, polvorisant i hervir la corfa interior i les raïls de l'arbre de badie (Bridelia ferruginea) en aigua sobre un fòc de llenya. Una volta que es llibera el color obscur, es cola la mescla i es hervir durant vàries hores més fins que s'espessa. Els sagells es tallen en el fondo d'una peça de carabassa. Medixen entre cinc i huit centímetros quadrats. Tenen un torra en la part posterior i el propi sagell està llaugerament curvat per a poder posar la tenyida en un moviment de balancege.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- The Adinkra dictionary: A visual primer on the language of Adinkra , W. Bruce Willis ISBN 0966153219
- Cloth as Metaphor: (re)reading the Adinkra cloth symbols of the Akan of Ghana, Dr. George F. Kojo Arthur.
Legon, Ghana: Centre for Indigenous Knowledge Systems, 2001. 187, [6] p. 29 cm. ISBN 9988007914
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Grossman, Allen R. (1992). In my father's house : Africa in the philosophy of culture, Oxford University Press. OCLC 24375250. ISBN 0-19-506851-3.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Símbolos adinkra» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.