Síndrome de llet i alcalinos
En medicina, el síndrome de llet i alcalinos es caracterisa per una alta concentració de calcio en sanc i alcalosis metabòlica causada per l'excés de consum de calcio i álcalis absorbibles; les fonts comunes de calcio i álcali són els suplements dietètics que es prenen per a previndre l'osteoporosis i els antiácidos. Si no es tracta, el síndrome de llet i álcali pot provocar litiasis urinària[1] o una nefrocalcinosis en insuficiència renal irreversible o la mort.[2]
Va ser més comú a principis de el XX, pero des de la década de 1990, hi ha hagut un aument en el número de casos reportats, relacionat en el major us de suplements de calcio per a tractar o previndre la osteoporosis.[3][4]
Història
[editar | editar còdic]El nom "síndrome de llet i álcali" es deriva d'una reacció que va sorgir a un tractament per a les úlceres gàstriques creat a principis de 1900 per Bertrand Sippy; Sippy li va receptar a les seues pacients llet i álcali segons la teoria de que les úlceres varen ser causades per un excés d'àcit gàstric.[5] No obstant, en unes poques décades Cuthbert Cope va identificar un síndrome d'hipercalcemia aguda en un resultat relativament bo en 1936 (ara cridat síndrome de Cope), i en 1949 Charles H. Burnett va identificar un síndrome similar, pero més greu, en nivells crónicamente alts de calcio en la sanc i mals resultats.[6][7]
Quan es va identificar la verdadera causa de la majoria de les úlceres gàstriques i es varen desenrollar fàrmacs distints dels antiácidos per a tractar ardor d'estòmec - medicaments a saber àcit-reductor com antagonistas de receptors H2 o inhibidors de la bomba de protones en la década dels noranta- l'incidència del síndrome de llet i alcalinos va disminuir, passant a considerar-se com una causa rara de hipercalcemia (menys del 1% dels casos).[8] No obstant, la creixent ocupació del carbonat de calcio contra la osteoporosis,en la prevenció de fractures en pacients en tractament en glucocorticoides, en el tractament del hipoparatiroidismo posquirúrgico i en la insuficiència renal crònica; ha experimentat una major incidència, fins a ser la segona causa de hipercalcemia greu en pacients hospitalisats.[8][5][9]
La presentació moderna del síndrome inclou una àmplia varietat de valors de calcio (on ingestes a partir d'1,7 g[9]), concentracions de fosfat menors a lo normal, lesió renal aguda moderada (creatinina promig de 4.2 mg/100 ml) i carbonat de calcio com a font de calcio i alcalino absorbible.[10]
Signes i síntomes
[editar | editar còdic]Els síntomes més comuns són:[11]
- Falta de gana
- Mal de cap
- Sequetat de boca
- Dolor en l'esquena, la mitat del cos i dolor lumbar en la zona del renyó (relacionat en càlculs renals)
- Confusió, comportament estrany
- Estrenyiment
- Depressió
- Micción excessiva
- Fatiga
- Arrítmia
- Nàusees o bossades
- Atres problemes que poden derivar de l'insuficiència renal
Les proves de laboratori poden mostrar que una persona en síndrome de llet i álcali té nivells alts de calcio en la sanc, insuficiència renal i alcalosis metabòlica.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ EMC - Tractat de Medicina.7(2)
- 1–4.doi:10.1016/S1636-5410(03)70259-1.
- ↑ Journal of Renal Care.34(2)
- 64–67.ISSN 1755-6678.doi:10.1111/j.1755-6686.2008.00018.x.
- ↑ Journal of General Internal Medicine.22(7)
- 1053–1055.ISSN 1525-1497.doi:10.1007/s11606-007-0226-0.
- ↑ The American Journal of the Medical Sciences.331(5)
- 233–242.ISSN 0002-9629.doi:10.1097/00000441-200605000-00001.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Maig Clinic Proceedings.84(3)
- 261–267.ISSN 0025-6196.
- ↑ New England Journal of Medicine.240(20)
- 787–794.ISSN 0028-4793.doi:10.1056/NEJM194905192402001.Consultat el 2022-10-06.
- ↑ Gastroenterology.119(5)
- 1202.ISSN 0016-5085.doi:10.1016/S0016-5085(00)70314-3.Consultat el 2022-10-06.
- ↑ 8,0 8,1 Medicina Clínica.137(6)
- 269–272.ISSN 0025-7753.doi:10.1016/j.medcli.2011.03.009.
- ↑ 9,0 9,1 Medicina Clínica.137(6)
- 269–272.ISSN 0025-7753.doi:10.1016/j.medcli.2011.03.009.
- ↑ «Síndrome de llet i alcalinos | Diagnòstic basat en els síntomes: Una guia basada en evidències, 4i | AccessMedicina | McGraw Hill Medical». accessmedicina.mhmedical.com. Consultat el 2022-10-13.
- ↑ «Síndrome de llet i alcalinos: MedlinePlus enciclopèdia mèdica» (en és). medlineplus.gov. Consultat el 2022-10-13.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Síndrome de leche y alcalinos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.