Sínfisis mandibular

Sínfisis mandibular

En anatomia humana, la superfície externa de la mandíbula està marcada en la llínea mijana per una cresta lleu, que indica la sínfisis mandibular (symphysis menti), o llínea d'unió de les dos peces que componen l'os en el primer periodo de la vida. No és una verdadera sínfisis, ya que no hi ha teixit cartilaginoso entre els dos costats de la mandíbula. Esta carena es dividix per davall i tanca una eminència triangular, la protuberància mentoniana, la base de la qual està deprimida en el centre, pero s'alça a l'atre costat per a formar el tubèrcul mentoniano, traça distintiva del Homo sapiens.

Atres animals

Esquelet que mostra la sínfisis en la ballena

Quan una ballena del suborden Mysticeti s'alimenta per filtració, pot expandir la seua cavitat oral per a acomodar cantitats d'aigua enormes. Açò resulta possible gràcies principalment a l'elasticitat de la seua sínfisis. Esta mandíbula flexible no es presenta en les ballenes arcaiques com Archaeoceti.