Síntesis asimètrica
La síntesis asimètrica, també denominada síntesis quiral o síntesis enantioselectiva,[1] és una síntesis química que preserva, introduïx o favorix una quiralidad desijada. l'IUPAC ho definix com una reacció química (o seqüència de reacció) en la que es formen un o més elements nous de quiralidad en una molècula de substrat i que produïx els productes estereoisoméricos (enantioméricos o diastereoisoméricos) en un excés enantiomérico.[2]
En poques paraules: és la síntesis d'un compost per un método que favorix la formació d'un enantiómero o diastereómero específic. Els enantiómeros són estereoisómeros que tenen configuracions opostes en cada centre quiral. Els diastereómeros són estereoisómeros que diferixen en un o més centres quirales.
Açò és un procés clau en la química moderna i és particularment important en el camp dels productes farmacèutics, ya que els diferents enantiómeros o diastereoisómeros d'una molècula tenen habitualment una activitat biològica diferent.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ IUPAC, Compendium of Chemical Terminology, 2nd ed. (the "Gold Book") (1997). Online corrected version: (2006–) "asymmetric synthesis". doi:10.1351/goldbook.A00484
- ↑ IUPAC, Compendium of Chemical Terminology, 2nd ed. (the "Gold Book") (1997). Online corrected version: (2006–) "stereoselective synthesis". doi:10.1351/goldbook.S05990
- Este artícul conté una traducció derivada de «Síntesis asimétrica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.