SEAgel

SEAgel (Safe Emulsion Agar gel, «gel de agar d'emulsió segura» en espanyol) és una bromera d'alta tecnologia el propòsit de la qual és servir d'aïllant. És un dels sòlits menys espessos coneguts; de fet, SEAgel té una densitat que és aproximadament igual a la de l'aire. Ademés és un dels sòlits més llaugers coneguts, competint en Aerogel. SEAgel va ser inventat per Robert Morrison en el Lawrence Livermore National Laboratory en 1992. SEAgel està fet d'agar, un material de carbohidrats format a partir de quelpo i algues roges, que conté només de quaranta a cinquanta miligrams de matèria per centímetro cúbic de sòlit (és dir, té una densitat de 40-50 mg/cm³). SEAgel és també completament biodegradable, ya que està fet de matèria biològica en la seua totalitat.

Inicialment, el SEAgel és una mescla semblant a la gelatina composta de agar i aigua. Despuix de ser liofilizado per a llevar-li l'aigua, es convertix en un panal de agar seca farcidura d'aire, en celes de dos a tres micrómetros (2-3 µm) de diàmetro.

SEAgel pot tindre molts usos diferents. Científics de laboratori usen SEAgel com a blanc en experiments en làsers de rajos X perque pot ser usat per a controlar les propietats de semiconductors, en atres matèries tal com el seleni. Per a eliminar la volatilitat hidrodinàmica que ocorre quan un blanc de densitat sòlida explota, abans de conseguir la densitat requerida per a poder dirigir el làser cap a el SEAgel, els científics estan tractant de desenrollar un blanc de làsers de rajos X en una densitat que és menor que la densitat crítica de la llum de làser (4×10²¹ electrons/cm³ per 0.53-µm llum). SEAgel pot ajudar a conseguir un plasma més uniforme, lo que finalment millorarà la calitat del fes de làser de rajos X.

SEAgel també podria ser usat com a envàs de menjar o com a cobertura per a píndoles mèdiques de lliberació controlada ya que és digerible. SEAgel podria també reemplaçar la bassa de fusta aïllant dels superpetroleros i proporcionar aïllament sonor en trens d'alta velocitat.