STAT3
El transductor de senyal i activador de la transcripció 3, també conegut com STAT3, és un factor de transcripció codificat en humans pel gen STAT3.[1]
Funció
[editar | editar còdic]La proteïna STAT3 pertany a la família de proteïnes STAT. Els membres de la família STAT, en presència de citoquinas i de factors de creiximent, són fosforilados per un receptor associat a tirosín quinasas, lo que els permet formar homo o heterodímeros que es translocan al núcleu a on actuaran com activadores de la transcripció. Esta proteïna és activada per mig de la fosforilación de dos residus, la tirosina 705 i la serina 727, en resposta a citoquinas i factors de creiximent tals com l'interferón, el factor de creiximent epidérmico, IL-5, IL-6, factor de creiximent d'hepatòcits, factor inhibidor de leucèmia i BMP2. STAT3 actua com a mediador en l'expressió de diversos gens en resposta a determinats estímuls celulars i aixina juga un important paper en multitut de processos celulars com la proliferació celular i l'apoptosis. La GTPansa Rac1 ha demostrat ser capaç d'unir i regular l'activitat de STAT3. La proteïna PIAS3 és un inhibidor específic d'esta proteïna. S'han descrit tres transcritos alternatius del gen STAT3 que codifiquen vàries isoformas de la proteïna.
L'unió de citoquinas de la família IL-6 (incloent la IL-6, l'oncostatina M i el factor inhibidor de leucèmia) al receptor de glicoproteína 130 dona lloc a la fosforilación de STAT3 per la quinasa JAK2. El receptor de EGF i alguns atres receptors de tirosín quinasas, com c-Met, fosforilan STAT3 en resposta als seus corresponents lligants.[2] STAT3 també és una diana de les proteïnes c-Src no receptors de tirosín quinasa.[3]
Els embrions de rata mutantes en STAT3 no poden desenrollar-se més allà del dia 7 del procés d'embriogénesis, que és el moment en el que comença la gastrulación.[4] Sembla ser que en estes fases tan primerenques del desenroll, l'activació de STAT3 és necessària per a la autorrenovación de les cèlules mare embrionàries. De fet, el factor inhibidor de leucèmia, que és obtingut de cultius de cèlules mare embrionàries de rata per a mantindre el seu estat indiferenciado, pot ser eliminat si STAT3 és activat a través d'algun atre mig.[5]
STAT3 és essencial per a la diferenciació de les cèlules T helper TH17, les quals estan implicades en diverses malalties autoinmunes.[6]
Importància clínica
[editar | editar còdic]L'activació constitutiva de STAT3 es troba associada en varis càncerés humans i sol ser indici d'un mal pronòstic.[7][8][9][10] Té efectes tant anti-apoptóticos com proliferativos.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Akira S, Nishio I, Inoue M, Wang XJ, Wei S, Matsusaka T, Yoshida K, Sue T, Naruto M, Kishimoto TCell.77(1)
- 63–71.
- ↑ Yuan ZL, Guan YJ, Wang L, Wei W, Kane AB and Chin YE(2004).Mol Cell Biol.24(21)
- 9390–9400.
- ↑ Silva CM(2004).Oncogene.23(48)
- 8017–8023.
- ↑ Takeda K, Noguchi K, Shi W, Tanaka T, Matsumoto M, Yoshida N, Kishimoto T and Akira S(1997).PNAS.94(8)
- 3801–3084.
- ↑ Matsuda T, Nakamura T, Nakao K, Arai T, Katsuki M, Heike T and Yokota T(1999).EMBO J.18(15)
- 4261–4269.
- ↑ Yang XO, Panopoulos AD, Nurieva R, Chang SH, Wang D, Watowich SS, Dong CJ. Biol. Chem..282(13)
- 9358–63.doi:10.1074/jbc.C600321200.
- ↑ 7,0 7,1 Klampfer L(2006).Curr Cancer Drug Targets.6(2)
- 107–121.
- ↑ Alvarez JV, Greulich H, Sellers WR, Meyerson M and Frank DA(2006).Cancer Res.66(6)
- 3162–3168.
- ↑ Yin W, Cheepala S, Roberts JN, Syson-Chan K, Digiovanni J and Clifford JL(2006).Mol Cancer.5(1)
- ↑ Kusaba T, Nakayama T, Yamazumi K, Yakata I, Yoshizaki A, Inoue K, Nagayasu T and Sekine I(2006).Oncol Rep.15(6)
- 1445–1451.
- Este artícul conté una traducció derivada de «STAT3» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.