Lligant
4-3D-balls.png){kind=link}
[HCo(CO)4] en cinc ligandos
En la química de coordinació, un lligant o ligante és un ion o molècula (o grup funcional) que s'unix a un àtom metàlic central per a formar un complex de coordinació. L'enllaç entre el metal i el lligant generalment involucra la donació d'un o més parells d'electrons del lligant. La naturalea de l'enllace metal-lligant oscila entre l'enllaç covalente i l'enllaç iònic. Ademés, l'orde d'enllaç metal-lligant pot variar d'un a tres. Els ligandos es consideren bases de Lewis, encara que es coneixen casos rars de «ligandos» àcits de Lewis.[1][2]
Els ligandos simples, com el aigua o el anión clorur, que posseïxen un únic àtom dador d'electrons, solament formen un enllaç en l'àtom central i per això es denominen ligandos monodentados, mentres que les que posseïxen més d'un àtom dador reben el nom de ligandos polidentados o agents quelantes. Existix també un tercer tipo de ligandos coneguts genèricament com ligandos ambidentados que són en realitat ligandos que actuen com monodentados, pero de dos maneres diferents en funció del metal.[3]
Els aniones o molècules capaces d'actuar com ligandos deuen posseir àtoms que conten a lo manco en un parell d'electrons de valència no compartits. Estos àtoms es troben en el cantó superior dreta de la taula periòdica, i entre ells els més importants són el oxigen i el nitrogen, donant pas després al carbono, fòsfor, sofre, clor, flúor, etc.
Els ligandos es poden classificar de múltiples formes, atenent a la seua naturalea química, denticidad, estat d'oxidació, càrrega, tipo d'enllaç.
Tipos de ligandos segons denticidad
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Denticidad.
Depenent del número d'àtoms en enllaçar-se a l'àtom central, podem distinguir en:
Ligandos monodentados
[editar | editar còdic]Els ligandos d'este tipo posseïxen un únic punt de anclaje al núcleu de coordinació, d'allí el nom monodentado que vol dir una única dent. Comunament es tracta de molècules menudes, que posseïxen un únic àtom donador d'electrons tals com el amoníac (NH
3), el aigua (H
2O), o els aniones halogenuro (X−
), alcóxido (RO−
), o llogue (R−
) entre uns atres.
Quan es forma un complex d'un catión metàlic a partir d'unió en ligandos monodentados s'alteren notòriament les propietats de solubilidad del catión, en general açò degut a que el complejamiento provoca un aument en el tamany del ion, lo que a la seua volta es traduïx en una disminució en la força d'atracció entre el catión i els seus contraiones. Açò per lo general provoca un aument en la solubilidad del ion, o, millor expressat, una disminució de la seua tendència a precipitar.[1]
Ligandos polidentados o agents quelantes
[editar | editar còdic]Els ligandos d'este tipo són capaços d'establir dos o més unions simultànees en el núcleu de coordinació, poden ser bidentados, tridentados, tetradentados etc. A este tipo de ligandos se'ls sol cridar també «agents quelantes» un nom derivat de la paraula grega kela que significa «pinça» perque el tipo d'estructura espacial que es forma s'assembla a un carranc en el núcleu de coordinació atrapat entre les seues pinces. Moltes voltes s'utilisa als agents quelantes com agents precipitantes, ya que en ser capaços d'establir dos o més unions simultànees també poden funcionar com a «ponts» entre dos o més núcleus de coordinació, facilitant la formació d'enormes agregats macromoleculares que precipiten en facilitat.
Entre este tipo de composts trobem per eixemple als aniones fosfat (PO3−
4), carbonat (CO2−
3), oxalato (-OOC-COO-), etilendiamina (Plantilla:Fq-Plantilla:Fq-Plantilla:Fq-Plantilla:Fq) i bipiridina. Un lligant polidentado d'enorme importància per la cantitat d'aplicacions que té és el EDTA, el EDTA posseïx sis llocs d'unió.[1]
Ligandos ambidentados
[editar | editar còdic]Este tipo de ligandos podria considerar-se un cas especial dels ligandos polidentados, perque posseïxen més d'un àtom capaç de donar parells d'electrons no compartits, no obstant posseïxen un tamany massa menut com per a ser capaços de donar electrons en abdós àtoms al mateix temps, i en lloc d'això s'enllacen d'una manera ú atra depenent de les circumstàncies.
Dins d'este grup trobem per eixemple als aniones tiocianato (S=C=N-), nitrit (O=N-O-) i isotiocianato (NC-S-)
Tipos de ligandos segons hapticidad
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Hapticidad.
Depenent del número d'àtoms contigus d'un lligant que està coordinat a un àtom central, podem tindre diferents graus de hapticidad, denotats en la lletra grega η. Quan solament s'enllaça a través d'un àtom, estem davant un lligant monodentado que la seua hapticidad és igual a 1, i no se li denota com 1η. Per eixemple, el butadieno pot tindre hapticidad η2 o η4 depenent del número d'àtoms de carbono que s'enllacen a l'àtom central.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 G. L. Miessler and D. A. Tarr «Inorganic Chemistry» 3rd Ed, Pearson/Prentice Hall publisher, ISBN 0-13-035471-6.
- ↑ (1999) Advanced Inorganic Chemistry, Wiley-Interscience, pp. 1355. ISBN 978-0471199571.
- ↑ (2000) Química de coordinació, Omega, pp. 80-81. ISBN 84-282-1210-4.
- ↑ Hartwig, J. F. Organotransition Metal Chemistry, from Bonding to Catalysis; University Science Books: New York, 2010. ISBN 1-891389-53-X
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ligando» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.