Sabinaíta
La sabinaíta és un mineral de la classe dels minerals carbonat i nitrat. Va ser descoberta en 1980 en l'illa de Montreal (Canadà), sent nomenada aixina en honor d'Ann Sabina Stenson, mineralogista canadenc.[1] Un sinònim és la seua clau: IMA1978-071.
Característiques químiques
[editar | editar còdic]És un carbonat anhidro en aniones adicionals d'oxigen i cationes de sodi, titani i zirconi.
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]D'aparició rara, s'ha trobat en roques ígneas riques en dawsonita, de tipo silicocarbonatita. També en l'interior de cavitats en roca sienita en sodalita, associat en un complex sienita - gabro alcalino intrusivo.
Sol trobar-se associat a atres minerals com: calcita, dawsonita, weloganita, criolita, pirita, galena, barita, ilmenorrutilo, ankerita, siderita, cuarzo, albita, microclina, analcima, sodalita, pectolita, dolomita o egirina.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Jambor, J.L., B.D. Sturman, i G.C. Weatherly, 1980. "Sabinaite, a new anhydrous zirconium-bearing carbonate mineral from Montreal Island, Quebec". Ca. Mineral., 18, 25–29.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sabinaíta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.