Sacarina

La sacarina és un dels edulcorantes sintètics més antics. Va ser descobert en 1879 per Ira Remsen i Constantin Fahlberg, de la Universitat Johns Hopkins. Químicament és una amida o-sulfobenzoica. En la indústria alimentària es coneix en les sigles E954.

Característiques

La sacarina va ser sintetisada en 1878 a partir d'experiments en derivats del alquitrán de hulla, i s'utilisa com edulcorante des de principis de el XX. Actualment s'obté per mig de síntesis química del tolueno o d'atres derivats del petròleu. Per la gran potència edulcorante de la sacarina, se sol utilisar en dissolució acuosa. La forma més utilisada és la sal sòdica, ya que en la forma àcida és molt poc soluble en aigua. Té un regust amarc, sobretot quan s'utilisa a concentracions altes, pero este regust pot emmaixquerar-se en atres substàncies. És un edulcorante resistent al calfament i a mijos àcits, per lo que s'ampra en l'elaboració de productes dietètics.

Usos

S'usa com edulcorante no calòric, i en medicina quan està contraindicada la pren de sucre. S'ampra en l'elaboració de begudes refrescants, en yogurtés edulcorados i en productes dietètics para diabètics.