Safrol
El safrol és un compost constituent de varis olis essencials i que habitualment ha segut extret de la raïl del sasafrás en forma d'oli, que ho conté en abundància. Es va utilisar com antisèptic tòpic i com potenciador del sabor en l'indústria alimentària, encara que ya en la década de 1960 l'Administració d'Aliments i Medicaments d'Estats Units va declarar que l'oli de sasafrás destinat a alimentació devia anar desprovisto de safrol. Esta norma es va aprovar despuix de realisar-se estudis que apuntaven a que el safrol és cancerígeno per al fege.[1]
En el mig natural, es troba en una àmplia varietat de plantes, a on sol actuar com pesticida biològic. Les principals fonts de safrol són la Ocotea odorifera,[2] una planta endèmica de Brasil, el Piper auritum,[3] planta usada en cuina tradicional mexicana i el Sassafras albidum, un arbre present en vastes extensions de l'est d'Amèrica del Nort.[4] S'utilisa de precursor en la síntesis del sinérgico de plaguicidas butóxido de piperonilo (BOP), del piperonal a través del isosafrol i de la droga psicoactiva illegal coneguda com MDMA, per lo que el seu tràfic i comerç està baix vigilància especial.
Química
[editar | editar còdic]El safrol és un líquit gras incoloro o groc clar. Pot ser sintetisat a partir d'atres metilendioxicompuestos. És el component principal de l'oli d'alcamfor marró (l'alcamfor blanc no conté safrol), i es troba en chicotetes cantitats en una gran varietat de plantes, a on complix funcions de pesticida natural.
Carcinogénesis
[editar | editar còdic]El safrol és un carcinógeno dèbil en rates.[5] De forma natural es troba en una gran varietat d'espècies com l'albahaca, canella, anou moscada i pebre. Es creu que el safrol contribuïx en certa mida (menuda, encara que estimable) en l'incidència del càncer humà.[6] En Estats Units va ser utilisat com a aditiu en diversos aliments fins que va ser prohibit per la FDA despuix del descobriment del seu potencial carcinógeno en rates.
D'acort en un estudi, realisat en 1977, sobre els metabòlits del safrol en humans i rates, varen ser trobats dos metabòlits carcinógenos en l'orina de les rates (1'-Hidroxisafrol i 3'-Hidroxisafrol) que no varen ser trobats en l'orina humana. Açò qüestiona tal carcinogénesis en humans.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Toxicology and Applied Pharmacology.7(1)
- 18–24.doi:10.1016/0041-008x(65)90069-4.Consultat el 17 de maig de 2017.
- ↑ The Journal of Organic Chemistry.13(3)
- 443–446.ISSN 0022-3263.Consultat el 17 de maig de 2017.
- ↑ Creasy, Roseland (2000). The Edible Mexican Garden (en anglés), Turtle Publishing, p. 35. ISBN 962-593-297-6.
- ↑ Planta Medica.61(06)
- 574–575.ISSN 0032-0943.doi:10.1055/s-2006-959379.Consultat el 17 de maig de 2017.
- ↑ T. Y. Liu(1999).Food and Chemical Toxicology.37(7)
- 697–702.doi:10.1016/S0278-6915(99)00055-1.
- ↑ «Rànquing Possible Cancer Hazards on the HERP Index». Archivat des d'el original, el 11 de maig de 2011. Consultat el 19 de març de 2007.
- ↑ Toxicology.7(1)
- 69–83.ISSN 0300-483X.Consultat el 17 de maig de 2017.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Safrol» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.