Saint-Malo
Saint-Malo (en galó, Saent-Mal; en bretón, Sant-Maloù) és una comuna francesa, situada en la regió de Bretanya en el departament d'Ille i Vilaine, d'a on és una subprefectura.
Estació balnearia coneguda per la seua ciutat cercada i la seua relació en el mar, la ciutat és una de les més visitades de Bretanya i la seua població alcança els 200 000 habitants en estiu.[1] Frut d'una rica història marítima, és un port important (de recree, de peixca, de comerç i de viagers) i un centre econòmic. El seu centre històric té la particularitat d'estar amurallado completament, en una construcció que es remonta a el XIII.
Història
[editar | editar còdic]Prehistòria i antiguetat
[editar | editar còdic]L'història de Saint-Malo es remonta a l'época gala: els corosiolitas ocupen el lloc en primer lloc. Baixe l'influència romana la ciutat de Corseul (terra adins) es desenrolla llevant-li habitants i recursos a Alet. Pero Alet seguix sent un port important a tal punt que en el III despuix de Crist els romans decidixen fortificarla. En eixa época l'illa a on en el futur estarà Saint-Malo seguix deshabitada.
Quan es va retirar l'eixèrcit romà (16 de giner de 423) Alet sofrix de varis atacs vinguts del nort. És despuix que Saint-Malo venint de l'actual Gales, s'instala sobre l'illa que pren el nom de Saint-Malo en 541.
El nom d'eixa localitat francesa és un homenage a Saint-Malo (en castellà, sant Maclovio, del baix llatí Maclovius), un monge naixcut en Gales cap a fins de el VI, que va fundar varis monasteris en la Bretanya francesa.
Edat Mija
[editar | editar còdic]Durant l'Alta Edat Mija l'assentament més important de la zona va seguir sent la ciutat de Aleth, a on es va construir una catedral carolingia, fins que els repetits atacs normandos varen fer que la població es refugiara progressivament en Saint-Malo, a a on es va traslladar igualment la sèu episcopal a mitan de el XII. Saint-Malo va créixer i es va configurar durant el restant de l'Edat Mija com un important port que va gojar de la seua situació a cavall entre el ducado de Bretanya i el regne de França. És aixina com va passar vàries voltes del domini bretón al francés a finals de el XIV i durant el XV, conservant no obstant una marcada autonomia que li va dur a declarar-se independent durant breus periodos. Bona prova d'este esperit d'independència és el lema: "Ni bretón ni francés: malvino soc" (Ni Breton ni Français, Malouin suis).
Edat Moderna
[editar | editar còdic]L'11 de març de 1590, Saint-Malo proclama la seua independència del Regne de França (1594-1791) i es torna la República de Saint-Malo. L'episodi de quatre anys es terminarà el 5 de decembre de 1594 en la conversió al catolicisme del rei Enrique IV.
Despuix de l'anexió definitiva del Ducado de Bretanya a França, i en el descobriment d'Amèrica i el desenroll dels intercanvis comercials ultramarinos, Saint-Malo es va convertir en un emporio econòmic. Va tindre numerosos comerciants i armadors que varen actuar en Europa i les Índies, i en les fortunes que varen acumular varen construir en les afores de la ciutat mansions rurals denominades malouinières. D'esta época daten personages famosos com Jacques Cartier (descobridor de Canadà) o corsarios com René Duguay-Trouin, René Moreau de Maupertuis i, alguna cosa més tart, Surcouf.
El desenroll de Saint-Malo és frenat per la Revolució francesa. L'episodi més traumàtic va ser el fusilament en les dunes de Talard de 60 «contra-revolucionaris» de l'Armada vendeana en decembre de 1793. El més jove tenia 16 anys i el major 19.
Edat Contemporànea
[editar | editar còdic]Sigle XIX i començos de el XX
Despuix dels episodis revolucionaris, Saint-Malo va continuar la seua tradició marinera en el desenroll de la peixca en alta mar, que fins a ben entrat el XX va ser una de les activitats principals de la ciutat. No obstant el turisme balneari va aplegar a la ciutat a mitan de el XIX i va fer que Saint-Malo fora una de les estacions balnearias més precioses d'Europa. René de Chateaubriand, un escritor romàntic de les corrents de el XIX, va nàixer ací, i seria finalment enterrat en una tomba situada en l'illa del Grand Bé.
Frut del mencionat doble desenroll econòmic, Saint-Malo es va transformar a finals de el XIX i començos de el XX: varen aparéixer numeroses mansions i residències secundàries a lo llarc del Sillon, en Saint-Servan, Paramé i Rothéneuf, i el port es va tancar finalment per mig d'esclusa per a impedir que estiguera subjecte a l'acció de les marees i fer més eficaç el comerç marítim i la peixca.
Segona Guerra Mundial
Despuix del Desembarc de Normandia i l'alvanç aliat cap a Bretanya, les tropes alemanes es varen fer fortes en Saint-Malo. Les tropes nortamericanes varen bombardejar intensament la ciutat ans que el general Andreas Maria Karl von Aulock es rendira. En esta acció es va utilisar per primera volta el napalm. La major part de intramuros, aixina com el port, varen quedar devastats.
- Artícul principal → Lliberació de Saint-Malo.
Actualitat
Despuix d'una restauració en estil portada a terme pacientment durant dos décades, la vella ciutat corsaria va tornar a ocupar un lloc important entre els destins turístics del nort d'Europa, fins al punt de que sol duplicar o triplicar la seua població durant el periodo estival.
Ademés del turisme, la ciutat ha sabut desenrollar una important activitat industrial, lo que la situa com una ciutat de chicotet tamany (a penes 50 000 habitants) pero de gran dinamisme.
Llocs d'interés
[editar | editar còdic]La major part dels monuments de la ciutat es troben en la zona de intramuros, que es correspon en el caixco històric de la mateixa, si ben uns atres es troben en algunes de les localitats adjacents absorbides per la ciutat en el XX com Saint-Servan.
Intramuros
[editar | editar còdic]El centre històric de Saint-Malo, rodejat d'unes impressionants muralles i a cavall entre la mar, l'estuari de la Rance i el port, és per sí mateixa un autèntic monument. Per la destrucció d'esta zona durant la lliberació de Saint-Malo en 1944, la major part de intramuros està reconstruïda en estil, si be queden alguns carrers en edificis que varen sobreviure a l'incendi i que es remonten en alguns casos fins a el XVI.
- La Muralla que tanca la totalitat de la ciutat remonta en els seus trams més antics a l'Edat Mija (panys del costat oest), si be la major part data de l'Edat Moderna, especialment com a frut de les ampliacions de la ciutat per la zona sur i noreste en el XVIII. En ella destaquen una série de poternas i vàries portes, especialment la Gran Porte i la Porte Saint-Vincent.
- El Castell de Saint Mal va ser construït en l'any 1424 per orde dels ducs de Bretanya. En 1498 es va construir la torre Quic-en-Groigne per orde d'Ana de Bretanya i en contra de la voluntat dels habitants de Saint Mal. Les torres, Dones Dames i Mills varen ser construïdes alguns anys més tart. Va ser inclós en la llista de Monuments Històrics en 1886, i hui en dia alberga el museu d'història de la ciutat i la sèu de l'ajuntament.
- La Catedral Saint-Vincent, d'estil gòtic i romànic, va ser construïda en el XII i hui en dia és una mescla de l'antiga catedral i de la nova, ya que ha tingut que ser restaurada en vàries ocasions. Durant la Segona Guerra Mundial va sofrir importants danys, puix els alemans varen aplegar a disparar contra la torre del campanar, que seria reconstruïda anys més tart.
- A escassos metros de intramuros es troben les illes del Petit Bé i del Grand Bé; si la primera destaca pel seu fort, la segona alberga la tomba de Chateaubriand. A elles s'accedix a peu en marea baixa.
Forts de Saint-Malo
[editar | editar còdic]En les afores de intramuros existixen una série de fortes (Forta del Petit Bé i Fort Nacional) que protegien a la ciutat corsaria dels atacs marítims enemics. L'imponent sistema defensiu es completava en els forts de Harbour (ya front a Dinard), de Aleth (en Saint-Servan), de la Varde (en Rothéneuf) i especialment el Fort de la Conchée.
- El Fort Nacional (Fort National en francés) va ser construït en 1689 per l'ingenier Siméon Garengeau, segons els plans de Vauban i per orde del rei Luis XIV. Es va construir en un chicotet illot prop de la costa i accessible en marea baixa.
- El Fort de la Conchée és una obra mestra de l'ingenieria militar francesa. Va ser construït per Vauban i lloc en funcionament en 1705. Es troba a casi 4 quilómetros de la costa, ocupant un minúscul illot rocós en mig de la baïa sobre el que es va edificar esta estructura defensiva.
- El Fort del Petit Bé és igualment destacable com a bon eixemple de la calitat de l'ingenieria militar francesa. Hui en dia està arrendat a un particular que es compromet a mantindre-ho i a obrir-ho al públic. Per a accedir al mateix cal passar per l'illa del Grand Bé i esperar a que la marea baix completament.
Saint-Servan
[editar | editar còdic]En Saint-Servan es troben alguns monuments de gran interés, com les ruïnes de la catedral carolingia de Aleth, la Torre Solidor (XIV) o els restants del Fort de Aleth, a on els ocupants nazis varen construir un important conjunt de búnkeres per a defendre Saint-Malo.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Chiffres Office du tourisme
- Este artícul conté una traducció derivada de «Saint-Malo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.