Salix × argentinensis
Salix × argentinensis, denominat comunament sauce híbrit, sauce mestizo o sauce argentí, és una entitat biològica híbrida pertanyent al gènero Salix.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Salix x argentinensis va ser descrit originalment en l'any 1958 pel ingenier agrònom argentí Arturo Enrique Ragonese i el seu connacional Florentino Rial Alberti. Varen decidir otorgar-li una aglutinant denominació científica a un eixam de híbrits produïts per les mateixes dos espècies parentals, ya que, si ben no constituïxen una entitat estabilisada des del punt de vista citològic, en ser sempre multiplicats de forma agámica, mantenen indefinidament les seues característiques morfològiques de manera invariable.[1]
- Holotip
L'eixemplar holotip designat és el catalogat com: BAB00000633. Es troba depositat en el herbario de l'Institut de Recursos Biològics (BAB) del Centre de Recursos Naturals del Institut Nacional de Tecnologia Agropecuaria (INTA), ubicat en la localitat de Castelar, província de Buenos Aires, Argentina. Es va dispondre el cultiu d'un clon de l'eixemplar tipo en el Jardí botànic Arturo E. Ragonese, en l'identificació n.º 6975.[1]
- Localitat tipo
La localitat tipo referida és: “Passage Talavera, en el delta del riu Paraná, província de Buenos Aires, Argentina”.[1]
- Etimologia
Etimològicament el terme genèric Salix referix al mateix vocablo en llatí en que es coneixia als sauces, les seues branques i fusta. L'epítet específic argentinensis és un topònim que referix al país en el qual va ser descoberta i estudiada dita hibridació natural: la República Argentina.
Descripció general
[editar | editar còdic]Este híbrit és un arbre en una altura d'entre 6 i 25 m; la copa posseïx branques esteses; el tronc està recobert per corfa disposta en irregulars plaques allargades, les que en ocasions exhibixen marcada rugositat. Els fulls són pecioladas, en l'àrea basal pilosa en grau variable, el restant és glabra; la seua forma és oblonga-lanceolada o linear-lanceolada, el marge és serrat-glanduloso; té fulls turionales en estípulas molt variades, que poden ser des de chicotetes fins a grans. Sobre diminuts i hojosos braquiblastos laterals es disponen ament cilíndrics, en llongituts d'entre 1,5 i 7 cm en el cas dels masculins (que porten 2-4 estams per cada flor), sent la llongitut dels femenins d'entre 1,8 i 3,5 cm; l'ovari és casi sésil o escuetament estipitado; té 1-2 nectarios; les llavors presenten vilano. La seua fusta és blanquecina-rosada, llevat un cultivar (Mestizo Pereyra) que posseïx duramen acentuadament rojós.[2][1][3]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Ragonese, A. E. & F. Rial Alberti (1958). Sauces híbrits originats naturalment en la República Argentina. Revista Invest. Agric., 12 (2): 111-153, 17 figs., 22 làmines, 3 quadros, Buenos Aires (descripció en pág. 181 i figura 13).
- ↑ Méndez, Eduardo (2012). Revisió del gènero Salix (Salicaceae) en la Província de Mendoza, Argentina. Revista de la Facultat de Ciències Agràries, vol. 44, núm. 2, pp. 157-192. Universitat Nacional de Que el seu, Mendoza, Argentina.
- ↑ Arreghini, R. i Cerrillo T. (1996). Els sauces en la República Argentina. 20° Sessió de la Comissió Internacional de l'Àlber. Proceedings. Vol. II. Budapest. Hongria.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Salix × argentinensis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.