Anar al contingut

Ingenieria agrícola

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
L'agricultura moderna mecanisada permet grans camps de cultius com este en Dorset, Anglaterra.

La ingenieria agrícola és aquella en la que s'aplica la ciència i tecnologia en els àmbits de les explotacions relacionades en l'agricultura, tant extensives com a intensives, l'indústria agroalimentària, el desenroll de maquinària, motors i tecnologia agrícola, la jardineria i el paisagisme, procurant les millors condicions socials, econòmiques, ecològiques i conte del mig ambient.

L'Ingenieria Agrícola és una branca de l'ingenieria que aplica principis científics, tecnològics i de disseny per a millorar la producció agrícola. Combina coneiximents d'agronomia, mecànica, hidràulica, biologia, energia i tecnologia, buscant fer més eficient, sostenible i rendable el treball en el camp.

L'ingenieria Agrícola, té tres àmbits de desenroll: Ingenieria de Recursos Hídrics, Ingenieria de la Mecanisació Agrícola i el de les Construccions rurals.

Un ingenier agrícola s'enfoca en:

  • Disseny i maneig de maquinària agrícola (tractors, sembradoras, cosechadoras).
  • Sistemes de rec i drenage.
  • Maneig i conservació del sol i aigua.
  • Energies aplicades al camp (energia solar, bombes, motors).
  • Construccions rurals (corrals, hivernàculs, cellers).
  • Tecnologies de precisió (sensors, drones, GPS).
  • Mecanisació i automatisació agrícola.

L'Ingenieria de Recursos Hídrics basa el seu desenroll en les ciències hidrològiques i hidràuliques, per a brindar solucions tècniques de disseny i evaluació de proyectes d'ingenieria, els càlculs estan basats en les matemàtiques, estadística, física, mecànica, hidràulica; aplicats en el camp de drenage, hidrologia, hidràulica, hidrogeología, hidràulica fluvial. Este desenroll de les ciències i tècniques es dona en l'Agricultura, Ingenieria Vial , Mineria, Ambiental i atres àrees a on s'aplica l'ingenieria de Recursos Hídrics.

Un ingenier agrícola pot treballar en:

  • Empreses de maquinària agrícola.
  • Proyectes de rec i drenage.
  • Dependències governamentals (SADER, CONAGUA).
  • Consultoria en agricultura de precisió.
  • Agroindustrias.
  • Investigació i desenroll tecnològic.
  • Sector privat agrícola (empreses de camp, ranchos, cultius tecnificados).

Història

[editar | editar còdic]

L'inici es troba en el Neolític, quan l'economia de les societats humanes va evolucionar des de la recolecció, caça, peixca, agricultura i la ganaderia. Les primeres plantas cultivades varen ser blat i ordi. Els seus orígens es perden en la Prehistòria, el seu desenroll es va gestar en vàries cultures que la varen practicar de forma independent com les que varen sorgir en el denominat Creixent Fèrtil - Oriente Pròxim -, des de Mesopotamia al Antic Egipte, les Cultures Precolombinas d'América Central i la cultura desenrollada pels chinencs a l'est d'Àsia, etc.

Es produïx una transició, generalment gradual, des de l'economia de caça i recolecció a l'agrícola. Les raons del desenroll agrícola varen poder ser degudes a temperatures més templades, climatologia, també varen poder deure's a l'escassea de caça o aliments de recolecció, o a la desertisació d'àmplies regions. A pesar de les seues ventages, segons alguns antropòlecs, l'agricultura va significar una reducció de la varietat en la dieta, creant un canvi en l'evolució de l'espècie humana cap a individus més vulnerables i depenents.

Orígens acadèmics

[editar | editar còdic]

l'Universitat Autònoma Chapingo, en Mèxic, va ser la primera universitat en Amèrica Llatina en impulsar el desenroll de l'Ingenieria Agrícola; a partir del 22 de febrer de 1854 com l'Escola Nacional d'Agricultura i Veterinària ENA. En els anys 30 es va crear l'especialitat en Irrigación en el pla d'estudis d'Agronomia, en uns sòlits fonaments en Ciències Agrícoles i Ingenieria. Actualment l'escola forma Agrònoms en 23 especialitats entre ells la de Irrigación, Mecànica Agrícola, Economia Agrícola, Horticultura Protegida, Sols, Parasitología Agrícola, Sociologia Rural, Forestal, Agroindustrias, etc; igualment té programes de Postgrado en estes àrees; actualment és la millor casa d'estudis d'esta àrea de coneiximent en Mèxic; tenint entre els seus alumnes a gent de cada u dels 31 estats i el Districte Federal; és la mare de grans institucions com el CIMMYT, el Colege de Posgraduados i l'Inifap.

El dia de l'agrònom en Mèxic se celebra el 22 de febrer en honor a la data de fundació de l'Universitat Autònoma Chapingo

L'Ingenieria Agrícola va aparéixer, com a programa acadèmic, en la creació dels primers Coleges d'Agricultura i Arts Mecàniques, en Estats Units, institucionalisats en 1862 per mig d'una Llei Governamental. En 1886 l'Universitat de Nebraska, oferia en la seua Escola d'Agricultura els cursos d'Ingenieria Agrícola, en estudis de sols, drenages, topografia, medició de cabals, obres per a rec i aplicació d'aigua als cultius.

En decembre de 1907, en motiu de la segona trobada de professionals de l'Àrea d'Ingenieria Agrícola, reunits en l'Universitat de Wisconsin, es va crear formalment la Societat Americana d'Ingeniers Agrícoles, American Society of Agricultural Engineers -ASAE.

l'Universitat de Iowa en 1910, otorga el primer Grau d'Ingenieria Agrícola. En 1917 l'Universitat de Cornell, conferix el primer títul de PhD en Ingenieria Agrícola.

En 1925 existia, en Estats Units 10 institucions que conferien el títul en Ingenieria Agrícola. En 1950 va tindre el gran auge esta professió gràcies a l'esforç i promoció que va fer la Societat d'Ingeniers Agrícoles, en la finalitat de definir i identificar estos estudis com una branca d'Ingenieria. En dit any, 40 universitats otorgaven el títul d'Ingenier Agrícola, moltes d'elles en estudis de postgrado a nivell de Magíster i Doctorat.

Actualment es conten en 50 Departaments d'Ingenieria Agrícola i més de 12.000 professionals, en els Estats Units i el Canadà, i més de 600 programes de la carrera a nivell de pregrado i postgrado en tot lo món.

En Espanya li Escola d'Ingeniers Agrònoms de Madrit va nàixer en 1855 com a Escola Central d'Agricultura. Durant més de cent anys va ser l'únic centre de formació superior d'ingenieria agronómica en Espanya.[1] Posteriorment es varen crear Escoles similars en Espanya en Valéncia,[2] en Còrdova en 1968,[3] i en Lleida en 1972.[4] Posteriorment es varen crear escoles en Albacete, Navarra i L'Estany (Tenerife).


L'Ingenieria Agrícola es va establir en Amèrica Llatina paralelament en la modernisació de l'Agricultura, en els anys 50. La primera escola d'Ingenieria Agrícola la va crear l'Universitat Tècnica de Manabí, en sèu en la ciutat de Portoviejo, Equador, en l'any de 1957; el programa estava orientat a les àrees de rec i maquinària. En 1958 es va celebrar en Chillán, Chile, el Congrés Internacional sobre mecanisació, organisat per la FAO. Dins de les conclusions d'este event es destaquen les contribucions que venia fent l'Ingenieria Agrícola al desenroll de l'Agricultura en Amèrica Llatina. l'Institut d'Ingenieria Agrícola en Lima es va crear en 1959 com a entitat adscrita al Ministeri d'Agricultura. El propòsit del nou Institut va ser el d'oferir als alumnes de la Facultat d'Agronomia dels últims 2 anys, cursos d'Ingenieria Agrícola. El egresado rebia el títul d'Ingenier Agrònom en especialitat en; Fitotecnia, Economia agrícola, Zootecnia o Agrícola. En 1960 l'Escola Nacional d'Agricultura del Perú es va convertir en lo que és hui l'Universitat Nacional Agrària La Molina i, l'Institut, en la Facultat d'Ingenieria Agrícola. En eixa nova estructura es va obrir les portes cap a la creació d'un programa professional de 5 anys en Ingenieria Agrícola el qual es va iniciar en 1962 en 73 estudiants, gràcies a l'ajuda tècnica i financera per art de les Nacions Unides.

Igualment en 1941 en Hondures es crea l'Escola Agrícola Panamericana o com a comuna ment se li coneix Zamorano. Des de llavors, la chicoteta escola ha creixcut fins a convertir-se en lo que és hui un centre Universitari que actua al servici de les Américas.

En 1966 es varen graduar els primers 32 ingeniers agrícoles i en eixe mateix any l'Universitat Agrària La Molina contava en 432 estudiants matriculats en la Facultat d'Ingenieria.

En atres països d'Amèrica Llatina, com Brasil, l'ensenyança de l'Ingenieria Agrícola es va iniciar en cursos de Postgrado en les àrees de comercialisació de productes agropecuarios, tractors i màquines agrícoles, en 1960, en l'Universitat Rural de l'Estat de Mines Gerais, hui Universitat Federal de Viçosa, programes que estaven dirigits essencialment a Ingeniers Agrònoms.

Molt pronte les directives educatives brasileres varen trobar les deficiències en els camps de les ciències bàsiques d'Ingenieria en els graduats en Agronomia i, pocs coneiximents en ciències Biològiques i Agrícoles en els egresados de les Facultats d'Ingenieria. Com a resultat d'eixa experiència, varen decidir crear en 1969 el programa d'Ingenieria Agrícola a nivell de Pregrado, sent les universitats de Campinas en Sao Paulo, de Pilotes en Rio Gran Do Sul i Viçosa, les pioneres en esta branca de l'Ingenieria, en eixe país.

Llínees de #aprofundiment

[editar | editar còdic]

Per tot això, els objectius respecte al perfil de egreso d'este títul seria formar professionals capaços de:

  • Actuar en l'àmbit de la producció vegetal per mig del coneiximent, l'anàlisis, aplicació de les bases i tècniques que intervenen en la planificació, assessorament, direcció tècnica d'explotacions i vivers agrícoles. Tot això en criteris econòmics i de respecte al mig ambient.
  • Actuar en l'àmbit de la producció animal a través del coneiximent, l'anàlisis i l'aplicació de les bases i les tècniques de la producció animal que intervenen en la planificació, assessorament i direcció tècnica d'explotacions ganaderes. Tot això en criteris econòmics i de respecte al mig ambient.
  • Preparació prèvia, concepció, redacció i firma de proyectes que tinguen per objecte la construcció, reforma, reparació, conservació, derrocament, fabricació, instalació, montage o explotació de bens mobles o immobles que per la seua naturalea i característiques queden compresos en la tècnica pròpia de la producció agrícola i ganadera (instalacions o edificacions, explotacions, infraestructures i vies rurals), la jardineria i el paisagisme (espais verts urbans i/o rurals parcs, jardins, vivers, arborat urbà, etc.), instalacions deportives públiques o privades i entorns somesos a recuperació paisagística.
  • Coneiximent adequat dels problemes físics, les tecnologies, maquinària i sistemes de suministrament hídric i energètic. Els llímits imposts per factors presupostaris i normativa constructiva, i les relacions entre les instalacions o edificacions i explotacions agràries i els espais relacionats en la jardineria i el paisagisme en el seu entorn social i ambiental, aixina com la necessitat de relacionar aquells i eixe entorn en les necessitats humanes i de preservació del mig ambient.
  • Dirigir l'eixecució de les obres objecte dels proyectes relatius a explotacions agràries, espais verts i les seues edificacions, infraestructures i instalacions. Prevenció de riscs associats a eixa eixecució, direcció d'equips multidisciplinar i gestió de recursos humans, de conformitat en criteris deontològics.
  • Redacció i firmar medicions, #segregació, parcelacions, valoracions i #taxació dins del mig rural i els espais relacionats en la jardineria i el paisagisme, tinguen o no caràcter d'informes pericials per a Òrguens judicials o administratius, i en independència de l'us al que este destinat el ben moble o immoble objecte de les mateixes.
  • Redactar i firmar estudis de desenroll rural, d'impacte ambiental, de gestió de residus de les explotacions agrícoles i ganaderes, i espais relacionats en la jardineria i el paisagisme.
  • Dirigir i gestionar de tota classe d'explotacions agrícoles i ganaderes, espais verts urbans i/o rurals, i àrees deportives públiques o privades.
  • Coneiximent de les noves tecnologies, els processos de calitat, trazabilidad, certificació, les tècniques de màrqueting, comercialisació de productes alimentaris i plantes cultivades.
  • Coneiximent en matèries bàsiques, científiques i tecnològiques que permeten un aprenentage continu, aixina com capaços d'adaptar-se a noves situacions o entorns canviants i de resoldre problemes en creativitat, iniciativa, metodologia i raonament crític.
  • Liderar, comunicar i transmetre coneiximents, habilitats i #destrea en els àmbits socials d'actuació, aixina com en capacitat per al treball en equips multidisciplinar i multiculturals.
  • Buscar i utilisar la normativa i reglamentació relativa al seu àmbit d'actuació.
  • Desenrollar les seues activitats, assumint un compromís social, ètic i ambiental en sintonia en la realitat de l'entorn humà i natural.[5]

l'Ingenieria de Postcosecha de productes agrícoles és la branca en la qual s'estudien, dissenyen, construïxen i optimisen mecanismes i sistemes per al tractament posterior a la collita de frutes, hortalices, grans, llavors i flors, etc. Com són conservació, llavat, tractament, secat en grans i cereals, empaquetamiento, transport i comercialisació, aixina com el disseny i la selecció de la maquinària i els métodos utilisats en dits sistemes, basats en els principis de Termodinàmica, transferència de calor i Mecànica de decorreguts.

l'Ingenieria de Recs i Drenages de terres i cultius és la branca a on dissenyen i construïxen sistemes de rec, drenage, aqüeducte i aigüeral per a cultius i zones rurals, aixina com també selecció de materials com a canonades, aditius, bombes, mànegues i materials de construcció. El disseny i implementació de models matemàtics per a l'evaluació de diversos casos que solen presentar-se en conques, rius, canals, reservorios i demés fonts hídriques, basats als principis d'Hidràulica, Hidrologia, Meteorologia, Estadística i demés ciències bàsiques.


La hidrologia és la ciència que es dedica a l'estudi de la distribució, espacial i temporal, i les propietats de l'aigua present en l'atmòsfera i en la corfa terrestre. Açò inclou les precipitacions, la escorrentía, la humitat del sol, la evapotranspiración i l'equilibri de les masses glaciars. Per una atra part, l'estudi de les aigües subterrànees correspon a la hidrogeología. L'hidrologia és una branca de les Ciències de la Terra.

Mecanisació agrícola

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Mecanisació agrícola.


Posa émfasis en el disseny i posterior construcció o selecció de maquinària i equips per a us en el sector industrial i agropecuario com a tractors, llaurats, cosechadoras, autocargadores, etc. Aixina com les seues parts i elements en la finalitat d'optimisar els processos productius, comercials del camp i guiats sempre de conceptes d'estàtica, resistència de materials, electricitat, electrònica i neumàtica.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ https://www.etsiaab.upm.es/centro/bienvenida
  2. ↑ https://www.upv.es/entidades/etsiamn/index-és.html
  3. ↑ http://www.uco.es/organiza/centros/etsiam/es/
  4. ↑ http://www.etsea.udl.cat/es/
  5. ↑ Escola Universitària d'Ingenieria Tècnica de Madrit

Bibliografia adicional

[editar | editar còdic]
  • Brown, R.H. (ed). (1988). CRC handbook of engineering in agriculture. Boca Raton, FL.: CRC Press. ISBN 0-8493-3860-3. (anglés)
  • Field, H. L., Solie, J. B., & Roth, L. O. (2007). Introduction to agricultural engineering technology: a problem solving approach. New York: Springer. ISBN 0-387-36913-9. (anglés)
  • Stewart, Robert I. (1979). Seven decades that changed America: a history of the American Society of Agricultural Engineers, 1907-1977. St. Joseph, Mich.: ASAE. Plantilla:OCLC. (anglés)
  • DeForest, S. S. (2007). The vision that cut drugery from farming forever. St. Joseph, Mich.: ASAE. ISBN 1-892769-61-1. (anglés)

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ingenieria_agrícola&oldid=811241»