Salix fragilis
Salix fragilis, la mimbrera fràgil, o simplement mimbrera, encara que compartix este nom en atres espècies de Salix, és un sauce natiu d'Europa i de l'oest d'Àsia, que usualment prospera en les riberes fluvials.[1][2]
Descripció
[editar | editar còdic]És un arbre de mija a gran talla, caduc, que creix ràpidament a 10–20 m (rarament més de 29 m) d'altura, en tronc d'1 m de diàmetro i copa ampla, cònica, irregular i inclús ladeada. Corfa grisa castanya, gruesamente fisurada en els eixemplars vells. Les fulls són verda lluenta, de 9 a 15 cm de llarc i 1,5 a 3 cm d'ample, en màrgens finamente serrats, que comencen en primavera molt pilosas i despuix queden glabras. Produïxen florés en aments, a principis de la primavera, que són polinizadas per insectes. Són dioicos, en flors mascle i femella en arbres separats; els mascle de 4–6 cm de llarc, i la femenina igual, en les flors individuals en un o dos nectarios.[1][2][3]
La varietat Salix fragilis var. decipiens (Hoffm.) K.Koch és més menuda que el tipo; casi un arbust, rarament excedix els 5–7 m d'altura, en fulls completament glabras de 9 cm de llarc i de 2 a 3 cm d'ample. Segons alguns botànics, es tracta d'una atra espècie (tractada com Salix decipiens small>Hoffm.), que consideren S. fragilis un híbrit entre Salix decipiens i Salix alba. Atres botànics veuen a Salix decipiens com un híbrit de Salix fragilis i Salix triandra. Encara que no hi ha proves suficients per a afirmar una o una atra d'eixes sugerències.[1]
Es hibrida espontàneament en el sauce blanc Salix alba, nomenant-li'ls Salix × rubens Schrank.[1]
Té bona capacitat d'arrelar ramitas caigudes, que transiten pels rius, lo que li permet colonisar noves àrees i s'adapta particularment be a colonisar despuix d'inundacions.
Cultiu i usos
[editar | editar còdic]El cultivar Salix fragilis 'Russelliana' (sense. S. fragilis var. russelliana (Sm.) Koch) és el clon més comú d'esta sp. en les illes britàniques, de molt fàcil propagació per esquejes. És un vigoroso arbre que alcança comunament els 20 a 25 m d'altura, en fulls de 15 cm de llarc. És un clon femení.[1]
Té propietats medicinals per a #reumatisme, estats infecciosos, trastorns nerviosos, grip, catarros i refredats.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Salix fragilis va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 1017. 1753.[4]
Salix: nom genèric latino per al sauce, les seues branques i fusta.[5]
fragilis: epítet latino que significa "fràgil".[6]
- Salix sanguinea Selling senar Tausch
- Salix x pendula Ser.[7]
- Oisodix decipiens Raf.
- Psatherips fragilis Raf.
- Salix × australior var. pseudofragilis Goerz
- Salix chlorocarpa Schur
- Salix × decipiens Hoffm.
- Salix euclasia Goldb. ex Höfft
- Salix excelsior Host.
- Salix × fragilior Host.
- Salix × fragilis Host
- Salix × fragilissima Host
- Salix fragillima Schur
- Salix gracilenta Tausch
- Salix lyonii J. Forbes
- Salix monspeliensis J. Forbes
- Salix × montana J. Forbes
- Salix × palustris Host
- Salix pendula Ser.
- Salix persicifolia Schleich.
- Salix × rubens Schrank
- Salix × russelliana Sm.
- Salix × viridis Fr.
- Salix wargiana Lej.
- Vimen russeliana Raf.[8]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Castellà: bardaguera, bardaguera blanca, bardaguera glauca, bardaguera negra, brimbal, brimbe, brimbera, brimbre, herba bicha, mimbral, vímen, mimbrera, mimbrera fràgil, mimbrero, mocha, mocho, nius de bruixa, palera, piojera, salce, salguero, salgueru, salguiru, salzmimbre, saoz, sargatera, sauce, sauce fràgil, sauce relluent, sauz, saúz, sauzgatillo,Plantilla:Cita necessària sauz trencadiç, saz, vrimbal, vrimbe, vrimbre, zalgatera, zaragato, zargatera, zargatillo, zargatillo mimbrero, zaz.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- USDA, ARS, National Genetic Resources Program. GRIN. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. https://web.archive.org/web/20131017223732/http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?32711 (26 feb 2008)
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Meikle, R. D. 1984. Sauces i àlbers de Gran Bretanya i Irlanda. BSBI Handbook Nº 4. ISBN 0-901158-07-0.
- ↑ 2,0 2,1 Rushforth, K. (1999). Arbres de Bretanya i d'Europa. Collins ISBN 0-00-220013-9.
- ↑ Bean, W. J. (1980). Trees and Shrubs Hardy in the British Isles 8ª ed., vol. 4. John Murray ISBN 0-7195-2428-8.
- ↑ «Salix fragilis en Tròpics». www.tropicos.org. Consultat el dissabte 11 de giner del 2014.
- ↑ «En Flora Vascular». www.floravascular.com. Consultat el dissabte 11 de giner del 2014.
- ↑ «En Epítets Botànics». www.winternet.com. Consultat el dissabte 11 de giner del 2014.
- ↑ «En Tela Botànica» (en fr). web.archive.org. Archivat des d'el original, el 12 de giner de 2014. Consultat el dissabte 15 d'abril del 2017.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ [enllaç trencat]
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Salix fragilis.- Salix fragilis en Arbres Ibèrics
- Este artícul conté una traducció derivada de «Salix fragilis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.