Anar al contingut

Samosata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Samosata

Samosata (en armeni Շամշատ, Šamšat; en grec antic Σαμόσατα) va ser una antiga ciutat situada en la marge dreta (occidental) del riu Éufrates, les ruïnes del qual varen existir junt a la moderna ciutat turca de Samsat (província de Adıyaman) fins que el lloc va quedar inundat per la construcció de l'assut de Atatürk entre 1983 i 1990.

Història

[editar | editar còdic]
La zona oriental de l'Imperi Romà cap a 50, en les províncies romanes, els regnes clients i la frontera en l'Imperi Partixc. Dins del regne de Comagene, apareix Samósata com la seua capital.

Capital del regne de Comagene,[1] Samósata era una ciutat fortificada,[2] provablement d'orige hitita. Durant l'Imperi Romà, va tindre importància comercial en la ruta terrestre entre Orient Mig i Antioquía.

Aproximadament cap a 121, baix Adriano, va nàixer allí el seu fill més famós, l'escritor Luciano de Samosata[3] i en el III va nàixer en la ciutat el bisbe Pablo de Samósata.[4]

Samósata i la ciutat de Marash varen ser atacades i ocupades per l'emperador Heraclio en l'any 625.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Arnulf Hausleiter, "Samosata", Der Neue Pauly (DNP), vol. XI, Metzler, Stuttgart, 2001, ISBN 3-476-01481-9.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Plinio el Vell V,85.
  2. Enciclopèdia Britànica. « Samsat». Consultat el 7 de febrer de 2019.
  3. Luciano de Samósata, Cóm deu descriure's el història, 24.
  4. Hillers, Delbert R. (2005). A Journey to Palmyra (en anglés), Brill, p. 217.


Referències

[editar | editar còdic]