Samuel Enderby & Sons
Samuel Enderby & Sons (en espanyol, Samuel Enderby i germans) va ser una companyia fundada al voltant de 1775 per Samuel Enderby (1717-97), en sèu en Londres, Anglaterra, que es va dedicar a la caça de ballenes i a la caça de foques.[1] La companyia va encorajar als seus capitans per a que combinaren l'activitat comercial en l'exploració, i va ser patrocinadora d'alguna de les primeres expedicions a les regions subantárticas, tant en l'oceà Austral com en l'Antàrtida mateixa. En eixos viages, els seus barcos i capitans varen descobrir moltes terres fins al moment desconegudes, com les illes Auckland (1806), la Terra de Enderby (1831), les illes Biscoe (1832), la Terra de Graham (1832) o les illes Balleny (1839).
Història de la companyia: 1773-1800
[editar | editar còdic]En 1773 Enderby va començar en la companyia Southern Fishery, una firma dedicada a la caça de ballenes en barcos registrats en Londres i Boston. Tots els capitans i arponeros eren lleals als Estats Units. Els barcos transportaven productes terminats als colon americans i duyen oli de ballena de tornada de Nova Anglaterra a Anglaterra. Alguns dels barcos de Enderby varen ser noliejats per a carregaments de té, que finalment varen ser objecte de dumping en el port de Boston durant l'incident del Gresca del té (Boston Tea Party).
En 1775, com a conseqüència de la Guerra d'Independència dels Estats Units, es va establir un embargament sobre les exportacions d'oli de ballena de Nova Anglaterra. Enderby llavors va optar per dedicar-se al comerç de ballenes en l'Atlàntic Sur. Samuel Enderby va fundar la companyia Enderby Samuel & Sons a l'any següent, quan ell i els seus socis de negocis, Alexander Champion i John St. Barbe varen reunir una flota de dotze barcos de peixca de ballenes en la península de Greenwich, en el districte londinenc de Greenwich.[2][3]
En 1785, Samuel Enderby & Sons controlava dèsset barcos que participaven en este negoci. Tots eren comandados per lleals a Estats Units. Eixe any, les ballenes en l'Atlàntic Sur casi es varen extinguir per la pressió de l'indústria ballenera. La família Enderby va canviar el seu enfocament a les mars al voltant de Nova Zelanda, en la baïa de les Illes com la seua principal base d'operacions.
A principis de 1786, la família Enderby va pressionar al govern pel dret a entrar en el Pacífic Sur (un àrea en la que la East Índia Company havia gojat històricament d'un monopoli).[4] Els esforços finalment varen tindre èxit i l'1 de setembre de 1788, el Amelia, un barco ballenero de 270 tonellades propietat de Samuel Enderby & Sons comandado pel capità James Shields, va partir de Londres. El barco es va dirigir a l'oest del veta de Forns, en l'oceà Pacífic, per a convertir-se en el primer barco de qualsevol nació que portava a terme operacions de caça de ballenes en l'oceà Austral. Un tripulant, Archelus Hammond de Nantucket, va anar el primer que va matar una ballena d'esperma, front a les costes de Chile el 3 de març de 1789. El Amelia va tornar a Londres el 12 de març de 1790 en un carregament de 139 tonellades d'oli de ballena.[5] El viage del Amelia va marcar el començ d'una nova era per a l'empresa —una en la que es varen portar a terme molts grans viages d'exploració oceanogràfica i geogràfica, pero que en última instància, varen aplegar a ser una càrrega per als beneficis de l'empresa.
En 1791, la companyia tenia en propietat o arrendats 68 barcos balleneros que operaven en les regions subantárticas i en l'oceà Austral.[2] Els barcos balleneros propietat de Samuel Enderby & Sons formaven part de la Tercera Flota que va dur convictes a Nova Gales del Sur en 1791. Estos barcos incloïen al Britannia, William and Ann, Mary Ann, Matilda i Active. El capità Eber Búnquer, el mamprenedor capità nortamericà de la William and Ana, no va voler retornar a Anglaterra en els cellers buits i es va convertir en el primer caçador de ballenes en aigües de Nova Zelanda en decembre de 1791. A partir d'eixe moment, els barcos de Enderby, Speedy, Britannia i Ocean, varen fer freqüents viages a la caça de ballenes des de Port Jackson.
Durant la següent década la zona es va fer més atractiva quan el monopoli de la East Índia Company sobre la peixca en aigües del Pacífic Sur va ser alçat progressivament, i el governador Phillip King, de Nova Gales del Sur, va treballar per a atraure a l'indústria ballenera.
De giner de 1793 a novembre de 1794, Enderby va enviar la Rattler a realisar una campanya de reconeiximent de ballenes en el Pacífic suroriental, al mando del tinent James Colnett, de la Royal Navy. Colnett va reconéixer les illes Galápagos en esta expedició pensant que podrien ser utilisades com a base ballenera.
Samuel Enderby va morir en 1797, deixant l'empresa als seus tres fills, Charles, Samuel, i George.[2]
Periodo 1800-54
[editar | editar còdic]En 1801, el governador Phillip King de Nova Gales del Sur va informar de que sis barcos havien participat en l'indústria de la caça de ballenes en la costa noreste de Nova Zelanda, i en 1802 va declarar que la caça de ballenes estava establida en eixa zona.
El 18 d'agost de 1806, el capità Abraham Bristow, comandant del Ocean, un barco ballenero propietat de Samuel Enderby & Sons, va descobrir l'archipèlec de les illes Auckland, en l'oceà Austral, al sur de Nova Zelanda. En trobar-les deshabitades, les va nomenar illes de Lord Auckland, en honor de William Eden, primer Baron Auckland, amic del seu pare.[6]
El 3 d'agost de 1819, el ballenero Syren, propietat de Samuel Enderby & Sons, comandado pel capità Frederick Coffin de Nantucket, va visitar els cazaderos de ballena de Japó. La nau va retornar a Londres el 21 d'abril de 1822 en un carregament de 346 tonellades d'oli d'esperma.[5][7]
En 1830, despuix de la mort del seu pare, Samuel Enderby Junior (1756-1829), i els seus fills Charles i George, varen comprar un lloc en el riu Támesis, que es va conéixer com a moll Enderby (Enderby's Wharf). Este lloc es va convertir en la nova sèu de la companyia dels Enderby. Allí es va construir un ropewalk i una factoria, coneguda com Enderby's Hemp Rope Works, per a la producció de teles per a les veles i roba de treball de cànem i lli.[2]
De 1830-33, Samuel Enderby & Sons varen patrocinar l'Expedició Oceà Meridional com a part d'un esforç per a trobar nous cazaderos en l'oceà Austral. En esta expedició varen participar dos barcos propietat de la companyia: el bergantín ballenero Tula, i el cúter Lively. L'expedició, encapçalada pel capità John Biscoe en el Tula, va ser la tercera que va conseguir circunnavegar el continent antàrtic (el capità James Cook va ser el primer, i Fabian von Bellingshausen el segon.) L'expedició va descobrir i va cartografiar una gran massa de terres costeres en l'Antàrtida Oriental que Biscoe va batejar com Terra de Enderby. Biscoe també va cartografiar molts accidents geogràfics, com la veta Ann, el mont Biscoe, l'illa Adelaida, les illes Biscoe i la Terra de Graham.[8] A pesar de la pèrdua de varis hòmens pel escorbuto i el naufragi del Lively en les illes Malvines, en juliol de 1832 , l'expedició va retornar a Londres en èxit a principis de 1833.
Des de 1838-1839, el capità John Balleny va dirigir una expedició a l'oceà Austral. Scott, Comandando la Eliza Scott, una atra goleta ballenera, esta expedició va dur al descobriment de les illes Balleny.
En 1846, el net de Samuel Enderby, Charles Enderby va fundar en Anglaterra la Southern Whale Fishery Company. En decembre de 1849 va establir l'assentament Enderby en Erebus Cove, Port Ross, en l'extrem noreste de l'illa Auckland, prop de l'illa Enderby.[9][10] Est va ser el començ de la comunitat anomenada Hardwicke. L'assentament Hardwicke es basava en l'agricultura, en el reabastecimiento i reparacions menors dels barcos i en la caça de ballenes. Finalment, sense èxit, la colónia va ser abandonada en agost de 1852.[9]
Charles Enderby va retornar a Londres en 1853. El desafortunat assentament Enderby finalment va dur a la fallida de l'empresa familiar Enderby, que va ser liquidada en 1854.[11] Charles Enderby va morir en la pobrea en Londres el 31 d'agost de 1876.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ K.M. Dallas, 'Enderby, Samuel (1756-1829)', Australian Dictionary of Biography, Volume 1, Melbourne University Press, 1966, p. 357.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Green A, 150 Years Of Industry & Enterprise At Enderby's Wharf
- ↑ Jackson, Gordon (1978, page 92. The British Whaling Trade. Archon. ISBN 0-208-01757-7.
- ↑ Donen Byrnes, Outlooks for England's South Whale Fishery, 1784-1800, and the Great Botany Debat [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ 5,0 5,1 The Quarterly Review, Volume 63, London:John Murray, 1839, page 321.
- ↑ F.B. McLaren, The Auckland Islands: Their Eventful History, Wellington: A.H i A.W Reed, 1948.
- ↑ Granville Mawar, Ahab's Trade: The Saga of South Sigues Whaling, New York:St. Martin's Press, 1999, page 126. ISBN 0-312-22809-0
- ↑ «Antarctic History, antarcticaonline.com». Consultat el 19 d'octubre de 2009.
- ↑ 9,0 9,1 Historical Timeline of the Auckland Islands [2] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Paul Dingwall & Kevin Jones, Archaeological reconstruction of a mid-19th century colonial settlement at the Auckland Islands, Wellington:Department of Conservation Et Papa Atawhai [3]
- ↑ [enllaç trencat]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Samuel Enderby & Sons» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.